#escriviure

[jmvidal-illanes]

Mai no tornes al mateix lloc, com puc saber qui som a partir de la música. #jmvidal-illanes #escriptors #escriviure (at Palma De Mallorca, Spain) https://www.instagram.com/p/CAGg6W0oFCq/?igshid=1ka8xhnkpn77d

[patriciabenjumea]

Acostumar-se als canvis: acceptar, adaptar-se i gestionar; els externs i els interns... escriviure amb una nova pell. 🌸🌿

Fer camí Prendre destí. Amb la pell mudada, Complètament nua De les cançons d'ahir… Melodies d'altres ja són a l'oblit. . . Temps fugit… . . Re-naixença d'un jo petit Plè de sentits, Com el nen que s'adorm al seu llit Quan s'escau la nit. . . Sincèrament nua Despullada d'antics camins Em trobo amb el jo d'ara… El meu petit jo d'avui.

[patriciabenjumea]

De esas cosas que se escribían antes, lo que más me gustaba era el sonido de la Olivetti - o cualquier otra- al soltar cada dedo en su letra: ese repiquetear, ese salto de línea,… 😍. Añoro, incluso, machacarme el meñique en busca de la “a” con frenesí - que entonces maldecías- y que ahora tanto cuesta escuchar por ahí.

Aún tengo la máquina de escribir… de cuando mi madre estudiaba ( de joven, porque de mayor ya lo hizo con ordenador 😅). Y quizá un día la saque y comience una nueva historia, pero hasta entonces, la de hoy llega a su fin.

Felices sueños ✨🌸🌱

[patriciabenjumea]

El que és efímer no s'oposa al que és etern. El que s'oposa al que és etern és l'oblit. N'hi ha que fan veure que el que s'oblida i el que és etern són, al cap i a la fi, la mateixa cosa. S'equivoquen. Fragment de " D'A a X", de #johnberger

[patriciabenjumea]

Vaciar el alma de mí Para llenar el cuerpo de ti.

Work in progress 1 👣❤️💃

Retales que encuentras por ahí, guardados en algún lugar… entre el olvido y los ojos que no quieren oír lo que el cuerpo dice sentir; solo son aptos para oídos videntes que saben ver el discurrir de mi mente, para el paladar más valiente, que logre de un salto aterrizar a contracorriente, a las entrañas que desenmascaran mi inconsciente.

Justo ahí, lejos de la mirada ajena y el run-run latente, me encuentro yo, danzando mi coreografía, en algún lugar de este mundo ( aún) ausente.

[patriciabenjumea]

Del meu dol en faré dansa

[patriciabenjumea]

En ruta, reflexos del món

Romanen aquí, Són pasos petits Fills - tots- del mateix fil.

Balanceig capritxós de son destí S'emportà s'aigua, sa llum, Sa terra a l'oblit.

Només per uns tornem a sentir. S'aire, ses flors, Seus dolços olors prenent camins…

D'altres, tresors no llueixen, Hi son amagats ben endins.

Sigui com sigui, Portem colors al nostro pit, Cantem cançons Als matins somrients, Adormim sa pluja Amb la calor de l'abric.

Ballem al cel, Pintem ses veus, Abracem els vents…

Estimem les ales del nostre amic .

I conec altres ulls, On ses algues fan sa sorra… No la treieu! És d'aquí.

Ses roques fan l'ombra, Hi ha batecs ben d'hora Del mar que ens escolta.

Ruta de s'aigua pren es camí, Romandrem avui, I seus pases trobaran sentit…

Desitjos del somni on m'acull sa nit.

[patriciabenjumea]

Calor sin filtros…