Oblida-te'n Interrompre el dietari em va estarbonir la memòria, va ser tornar a començar sense l'alleujament d'aquelles paraules, d'aquelles accions, com un despertar inhòspit. Volia que s'acabessin, vaig córre a enterrar-les i vaig mirar enrere com qui mira les guerres i els hiverns perduts darrere de les finestres d'una infantesa opaca. I les pàgines buides? Si mai les empleno que sigui observant recurrències celestials, quin dia arriben les flors i quan se'n van els ocells.
Finestrals, de Philip Larkin.













