Grafisme infantil
En aquesta publicació parlarem sobre les etapes evolutives del grafisme infantil, entre un i sis anys, es poden distingir dues etapes clarament diferenciades. L’etapa del gargot (dels 18 mesos als quatre anys) i l’etapa preesquemàtica (dels quatre als set anys).
Per gargot s’entén una nova manera d’expressar-se, un fet innat en tots els infants sense intencionalitat representativa al principi. Es poden arribar a distingir tres tipus de gargot que apareixen des del primer any fins als quatre anys. El dibuix que presenta aquesta publicació del blog és un exemple de gargot incontrolat fet per un infant de dos anys.
El gargot incontrolat, no és fins als divuit mesos que s’aconsegueix doblegar el colze, i per tant, és possible el moviment de flexió-extensió de l’avantbraç que permetrà fer els primers traços. Aquest gest produeix un gargot en forma de zig-zag amb una lleugera inclinació, atesa l’orientació que adquireix el braç durant aquest moviment, com és l’exemple del dibuix anterior. En aquesta etapa el resultat del dibuix que s’observa és un traç impulsiu i incontrolat, generalment recte o lleugerament corb, però de diferent longitud i direcció. Són dibuixos sense sentit i desordenats, ja que els infants no arriben a controlar els seus moviments. Parlem de gargot incontrolat quan l’infant no reflecteix la realitat, sinó que és una expressió graficomotriu en la qual troba una manera de donar sortida als seus impulsos. Alguns pares i mares tracten de trobar en aquests gargots representacions de la realitat, o bé dibuixen alguna cosa perquè l’infant ho copiï, però, mentre els infants es troben en aquesta etapa, traçar un dibuix d’alguna cosa real és inconcebible. L’intent que l’infant copiï o guiar-ne el dibuix pot ser perjudicial per al seu desenvolupament.
El gargot controlat es produeix cap als dos anys i mig i s’hi observa un control global millor del moviment. En aquesta etapa els infants es dediquen als gargots amb més entusiasme, ja que poden coordinar el control visual i motor. Quan l’infant és capaç de conduir la seva mà cap on indicia el seu ull és capaç de tancar les figures, primer les circulars i després les rectangulars. En aquest moment els traços seran gairebé el doble de llargs i en algunes ocasions apareixerà l’ús dels colors en els dibuixos tot i que aquest serà secundari. El rol dels adults (pares, educadors, etc.) en aquesta etapa és molt més important, ja que els infants s’hi adrecen sovint amb els seus gargots, desitjosos de fer-los participar en el seu entusiasme. La participació en l’experiència amb el reconeixement és el més important, no el dibuix en si mateix.
Exemple de gargot controlat fet per un infant de tres anys:
El gargot amb nom, al voltant dels tres anys – tres anys i mig l’infant comença a dibuixar de manera intencionada i posa nom als seus gargots. En aquests dibuixos els traços són molt similars als de l’etapa del gargot controlat, continuen essent rectes, corbs, ovals, hi ha línies entrecreuades o tancades, l’elaboració i distribució sobre l’espai és millor, però apareix un canvi d’actitud. Aquest canvi implica la unió entre dues formes d’expressió: la gràfica i la verbal. Aquest canvi d’actitud indica que el pensament de l’infant ha canviat, ja que connecta els moviments fets en el dibuix amb el món que l’envolta. Aquesta etapa marca el canvi de pensament cinestèsic (de moviment) al pensament imaginatiu. És important en aquesta fase no forçar l’infant, ni donar-li la versió adulta del gargot, sinó que hem d’esperar que espontàniament siguin ells i elles els que posin nom als seus dibuixos. En aquesta etapa es comença a utilitzar el color intencionadament, malgrat que no hi hagi relació entre l’objecte i el color escollit.
Exemple de gargot amb nom fet per un infant de tres anys i mig:
Pel que fa a l’etapa preesquemàtica, apareix entre els quatre i els set anys. En aquest període nens i nenes aconsegueixen moure el polze i el canell amb força autonomia. En aquesta fase dibuixen formes relacionades amb l’entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l’adult.
Dibuix preesquemàtic d’un infant de cinc anys:
Al llarg de totes aquestes etapes l’infant va aprenent i interioritzant altres conceptes com el color, el volum, la línia, la taca, l’espai, etc., a partir de l’experimentació, l’observació, la reflexió i el diàleg amb l’adult.
Per finalitzar aquesta publicació després de tota la teoria explicada, m'agradaria remarcar que el dibuix és una forma d'expressió que facilita la comunicació del nen i la nena amb l'adult i amb els altres infants, potencia la imaginació i afavoreix l'exteriorització de sentiments. Per a l'infant és entès com un joc. Per aquest motiu crec que és molt important deixar que els infants siguin lliures de com expressar-se. Sí, podem ajudar-los i participar amb ells si ho demanen, però no els dirigim ni posem sempre límits, deixem que utilitzin els colors que vulguin encara que no pinti les coses com són en la realitat, deixem que puguin donar ales a la seva imaginació i creativitat.
