L'opressió nacional, patriarcal o qualsevol altra que travessi la societat (més enllà de la classe) és menyspreada pels nous predicadors pel seu caràcter interclassista, i els més agosarats fins i tot consideren que una eventual revolució socialista ja les superarà, una suposició que requereix la fe d'un creient, ja que les diferents experiències socialistes no han resolt automàticament totes aquestes qüestions. A més a més, la negació de la nostra sobirania nacional i popular dota de centralitat a la lluita nacional i menysprear-la esdevé una renúncia a conquerir l'hegemonia política, quelcom que els condueix inexorablement a la marginalitat. Per conquerir aquesta hegemonia ens pertoca elevar la classe treballadora a classe nacional, és a dir, liderar el moviment d'alliberament nacional per recuperar la sobirania que ens han usurpat i encetar la via catalana al socialisme. Renunciar a la lluita per l'alliberament nacional no significa estar més a prop de la revolució "pura" socialista, en tot cas, significa únicament tolerar el projecte espanyol i les seves polítiques assimilacionistes contra tota minoria nacional. El projecte socialista sempre ha estat fer avançar el conjunt de les classes populars, amb el lideratge de la classe treballadora estricta (si s'escau), sense limitar-se a un obrerisme que exclou la resta de classes populars que formen part del demos.
També és necessària una crítica al que s'ha anomenat indestriabilitat dels eixos. Els avenços en la lluita feminista de les darreres dècades són innegables i d'haver-se supeditat a l'avenç dels altres eixos haurien estat frustrats. D'altra banda, qui no consideri la independència nacional com un objectiu per si mateix, potser no s'hauria d'anomenar independentista. Nosaltres no considerem els projectes d'independència i socialisme com un tot, sinó que el projecte socialista pren molta potencialitat en un context d'alliberament nacional, al contrari que en un Estat de naturalesa imperialista com l'espanyol. N'és una bona prova que justament les nacions sense estat no tinguin grups equiparables d'ultradreta com les que tenen un estat al darrere; per créixer, aquestes ultradretes necessiten determinades connexions amb elements d'un Estat i una burgesia forana (aparell repressiu, mediàtic...), impossibles d'aconseguir si el que vols és separar-te'n. Vet aquí el potencial pel moviment socialista que esmentàvem anteriorment, que inserit dins del marc d'un moviment d'alliberament nacional i amb un qüestionament implícit cap a la classe dominant assoleix una correlació de forces interna molt favorable. I vet aquí també, alguns elements que realment apuntalen el sistema capitalista i que cal combatre.
Miquel Garcia, Contra els nous predicadors (21/09/2022).
