#llívia

[useless-catalanfacts]

The oldest chemist’s shop/pharmacy in Europe is Farmàcia Esteva in the village of Llívia (Catalonia). It was founded in 1594 and worked until 1926. Nowadays it hosts the village’s museum.

Photo source: Llívia.org and Turisme Cerdanya

[roug96]

Flume

[biciclista]

[francepittoresque]

LIEU D'HISTOIRE | Llívia : une enclave espagnole en territoire français ➽ https://bit.ly/Llivia-Village Quand on se penche sur la carte de randonnée des Pyrénées-Orientales aux 1/25 000e, on pourrait croire à une erreur. Le petit village de Llívia, situé sur le territoire national, est cerclé de croix, comme la frontière espagnole, à une poignée de kilomètres de là

[castellsipalaus]

Castell de Llívia

Iulia Lybica va ser una de les ciutats que els romans van fundar a una de les serralades on més oposició van trobar a la seva expansió als territoris dels íbers i altres pobles que ocupaven el que ells van identificar com a terra de conills.

Les muntanyes del nord de la Península Ibèrica, des del Cantàbric fins als Pirineus van acollir pobles irreductibles davant el poder romà: asturs, càntabres, vascons i d’altres d’arrels ibèriques com els ceretans, que eren els antics pobladors de l’actual Cerdanya.

El principal nucli poblat de Cerdanya va ser la moderna Llívia, gràcies a la protecció que li proporcionava la muntanya que la flanquejava. Al que avui és anomenat turó aviat s’hi van instal·lar els primitius pobladors buscant una posició favorable per protegir-se dels possibles enemics.

Es té constància de la ocupació del seu cim des del segle IV i és documentat un castrum Lybiae el 672 durant la revolta del duc Paulus contra el rei visigot Vamba, que demostra que aquest poble germànic hi va tenir una llarga presència -a excepció de l’efímera ocupació islàmica- que es va perllongar gràcies als nobles gots que —sota la protecció de l’Imperi carolingi- van fundar els primers comtats catalans, com el de Cerdanya, que Sunifred I va regir durant el segle IX.

No obstant, el castell de Llívia és documentat per primera vegada el 996, més de segle i mig després de la instauració de la dignitat comtal ceretana i des d’aquell moment, la posició fronterera amb la pressió cada vegada més forta dels veïns francesos va fer que el castell adquirís cada vegada més importància.

Les conteses bèl·liques al llarg de la frontera entre la Corona d’Aragó i el Regne de França van anar pujant de to durant l’Edat Mitjana i un dels moments cabdals va ser la creació del Regne de Mallorca, al que pertanyien els comtats de Rosselló i Cerdanya.

La supervivència del regne illenc al segle XIV va dependre en algun moment del recolzament dels francesos, ja en oberta oposició als catalano-aragonesos, que havien reincoporat els territoris mallorquins i pirinencs mentre la dinastia secundària del Casal de Barcelona lluitava per mantenir el seu reialme.

Al segle XV, la guerra civil catalana (1462-1472) va fer que el rei Lluís XI de França s’hi impliquès fent costat a Joan II d’Aragó, la qual cosa va suposar l’empenyorament del Rosselló i la Cerdanya al monarca francès.

La revolta estava servida i el castlà de Llívia, Damià Descatllar, d’una nissaga que en va ostentar el càrrec des del 1362, es va aixecar contra Lluís XI. El 1478, els francesos van assetjar el castell durant més d’un any. Després de la capitulació, el rei francès va fer enderrocar-lo el 1479.

De la importància de l’emplaçament del castell de Llívia dóna fe l’intent de reconstrucció que es va dur a terme durant la guerra dels Segadors (1640-1659), entre la Generalitat de Catalunya i el rei Felip IV d’Habsburg.

De la fortalesa de Llívia només queden els fonaments de les seves muralles i de la seva estructura quadrada amb les seves torres circulars a les cantonadaes, aixó com el seu fossar. La seva importància i l’èxit de la seva funció defensiva d’una de les entrades al Principat de Catalunya va ser la seva sentència de mort.

Foto: Creative Commons.

[xavierbautistagarcia]

Llívia, a castle that died of success

Iulia Lybica was one of the cities that the Romans founded in one of the mountain ranges where they encountered most opposition to their expansion in the territories of the Iberians and other peoples who occupied what they identified as country of rabbits.

The mountains in the north of the Iberian Peninsula, from the Bay of Biscay to the Pyrenees, were home to peoples who were unyielding to Roman power: Asturians, Cantabrians, Basques and others with Iberian roots, such as the Ceretans, who were the ancient inhabitants of what is now Cerdanya.

The main settlement in Cerdanya was modern Llívia, thanks to the protection provided by the mountain that flanked it. The primitive settlers soon settled on what today is called a turó (hill), seeking a favourable position to protect themselves from possible enemies.

There is evidence of the occupation of its summit from the 4th century and a castrum Lybiae is documented in 672 during the revolt of Duke Paulus against the Visigoth king Wamba, which shows that this Germanic people had a long presence - except for the ephemeral Islamic occupation - which was prolonged thanks to the Gothic nobles who - under the protection of the Carolingian Empire - founded the first Catalan counties, such as that of Cerdanya, which Sunifred I ruled during the 9th century.

However, the castle of Llívia is documented for the first time in 996, more than a century and a half after the establishment of the Ceretan count's dignity, and from that time onwards, its position on the border with the increasingly strong pressure from its French neighbours meant that the castle became increasingly important.

Warfare along the border between the Crown of Aragon and the Kingdom of France increased in intensity during the Middle Ages and one of the key moments was the creation of the Kingdom of Mallorca, to which the counties of Rosselló and Cerdanya belonged.

The survival of the island kingdom in the 14th century depended at some point on the support of the French, who were already in open opposition to the Catalan-Aragonese, who had reincorporated the Mallorcan and Pyrenean territories while the secondary dynasty of the Casal de Barcelona struggled to maintain its kingdom.

In the 15th century, the Catalan civil war (1462-1472) led King Louis XI of France to get involved in supporting Joan II of Aragon, which meant the cession of Rosselló and Cerdanya to the French monarch.

The revolt was on the cards and the Earl of Llívia, Damià Descatllar, from a family that had held office since 1362, rose up against Louis XI. In 1478, the French laid siege to the castle for more than a year. After the capitulation, the French king had it demolished in 1479.

The importance of the site of the castle of Llívia is attested to by the attempt to rebuild it during the Reapers' War (guerra dels Segadors, 1640-1659), between the Generalitat de Catalunya and King Felipe IV of Habsburg.

All that remains of the fortress of Llívia are the foundations of its walls and its square structure with its circular towers at the corners, as well as its moat. Its importance and the success of its defensive function as one of the entrances to the Principat of Catalunya was its death sentence.

Foto: Creative Commons.

[pepdart]

#Llívia @de_llivia #visitaguiada #LaCerdanya #mobiliari #barroc #farmàcia #museu #museullívia #FòrumRomà #Arqueologia #Cultura #Patrimoni #iulialíbica (at Llivia) https://www.instagram.com/p/Cj0NaonodqG/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[amadeualbert]

Postals - 43a Sortida al Pirineu - Llívia - Castell de Llívia - Prat de Cadí - Refugi i estany de Malniu - Bastanist - Puigcerdà del 03 al 06 de juny de 2021 #postals #43asortidapirineu #llívia #castell #pratdecadí #bastanist #refugillacdemalniu #aolivellacat Amadeu Olivella i Junque Copyright© 2021 - www.aolivella.cat (en Santuari de la Mare de Déu de Bastanist) https://www.instagram.com/p/CP3jiMVp-b0/?utm_medium=tumblr