#pedrolo

[salvarelsmots]

Em sembla que només és digne de tenir aquell que està disposat a perdre-ho tot, a renunciar a tot.

Manuel de Pedrolo a “Tercera Jornada”.

[salvarelsmots]

I retrobar-nos amb els clàssics. Sant Jordi 2022.

[salvarelsmots]

Reflexions sorgides en la tercera jornada (ii/ii).

-[...] Vull dir que durant anys i anys hem estat pensant, dient i repetint que la nostra joventut no servia per a res, que era una joventut cansada, avorrida, sense estímuls ni iniciatives... - Acaba de fregar-se enèrgicament les mans i tanca l’aixeta-. I ara, aquests vint-i-tants ferits, i els tres morts, aviat quatre, que hi hagut, ens vénen a demostrar que érem pessimistes sense raó. La joventut continua sent allò que ha estat sempre, incorformista, inquieta, desinteressada. -Es tomba, amb la tovallola a les mans-. Tu i jo no hem estat ferits. És veritat que no se’ns ha presentat l’ocasió que ens ferissin. Però, enfrontats amb una situació compromesa, hauríem afluixat.

Guida, pensarosa, reposa una mà sobre el capçal de ferro del llit. -Potser perquè tenim coses a perdre...

-Tothom té coses per perdre. Ells també. -Mou el cap d’una banda a l’altra-. No, no és veritat, com he dit abans, que la nostra edat sigui la millor. Ens hem arrapat a la vida i per miserable, per trista, per estèril que sigui, ens sap greu perdre-la. Hem arribat, de fet, a l’edat de consentir-ho, de tolerar-ho tot mentre no se’ns prengui la mica d’aire que necessitem per a continuar vivint... No sé, trobo que ens hauríem de fer una mica de fàstic.

-Això d’aquest noi del cinquanta-nou t’ha amargat... No crec que tot sigui una qüestió d’edat. És que les actituds heroiques no escauen a tothom.

Ell deixa la tovallola mal penjada i torna a girar-se. -Si això ho haguessis dit quan tenies vint anys, m’ho hauria pogut creure. Ara, no. Quan s’arriba als nostres anys, sempre es troben excuses perquè la feina la facin els altres. És quan diem aquesta mena de cosa tant ximples: ells no tenen res a perdre. 

[salvarelsmots]

Reflexions sorgides en la tercera jornada (i/ii)

-¿No se t’ha acudit mai que si des de bon principi tots ens haguéssim negat a col·laborar, cadascú en la seva espera i segons les seves capacitats, les coses no haurien arribat a l’extrem on han arribat?

-Potser sí.

-Aquest moviment d’ara ve amb quinze anys de retard. Quan la ciutat està pràcticament arruïnada, quan ja s’ha fet gran una altra generació, la que compta... La que hauria de comptar, vull dir, perquè el fet és que és una generació desnordejada, embrutida per consignes estúpides, adormida pel poder hipnòtic d’unes paraules buides, repetides dia darrere dia... Ara serà molt difícil de redreçar-nos. Nosaltres, els vells, ens hem encarcarat una mica, com era inevitable, i continuem pensant en termes de vint anys enrera, en termes que han perdut vigéncia... La ciutat, en mans nostres, gairebé no té salvació. Hem de resoldre un problema desproporcionat a les nostres forces.

Ell inclina el cap, encreua les cames, sense treure’s les mans d’entre les cuixes. -No sé... Però què podíem fer, quinze anys enrera? No sabíem com havia d’anar tot.

-Digues que no ho sabies tu. Ni jo, si vols. Però ho havien de preveure tots els professionals de la vida pública. No podien ser tant cecs que no s’adonessin que de sobte tot començava a enfocar-se amb una mentalitat reaccionària, enemiga del progrés. Fins i tot una mentalitat honesta, en aquestes condicions, havia de dur conseqüencies funestes. Però ha calgut que ens sentíssim personalment lesionats en els nostres interessos perquè ens decidíssim a fer causa comuna, com ara.

L’estrella vermella de la cigarreta resplendeix violentament, i la sentor acre del fum que s’escapa de la boca del seu amic fereix les pituïtàries de Job.

-Ara que estem enverinats i corromputs, també. Perquè no es pot viure impunement anys i anys al costat d’un cadàver. Que és el que ha estat l’administració Domina, un cadaver immens que ens ha anat emmetzinant amb els seus miasmes. Qui sap si una glopada d’aire pur no ens matarà!

Job es gira amb un moviment viu. -Aleshores, què? ¿Calia potser continuar fent cos amb el cadàver?

[salvarelsmots]

-Doncs que hi ha vegades que les coses van tan malament que més val que s'aturin del tot per començar després de nou.

Manuel de Pedrolo a “Primera Jornada”.

[pedroloproject]

Manuel de Pedrolo, manual de supervivència. Sebastià Bennasar. 1a Edició. Editorial Meteora. 2018.

Una visió amplia, acurada i útil per recuperar la memòria de Manuel de Pedrolo.

[pedroloproject]

Infant dels grans. Comanegra. 1a Ed. 2018.

Inèdit aparegut l’any del centenari del seu naixement.

[orcinypress-blog]

Us recordem que ja podeu trobar els nostres Pedrolos i tot el nostre fons a @espaicontrabandos, al carrer Junta de Comerç, 20, de Barcelona. #llibres #Pedrolo #ManueldePedrolo #cificat #crucifeminació #procésdecontradicciósuficient #EspaiContrabandos