
PR's Tumblrdome
Misplaced Lens Cap
trying on a metaphor

roma★
TVSTRANGERTHINGS
cherry valley forever

祝日 / Permanent Vacation

Product Placement
$LAYYYTER

No title available

Kaledo Art

No title available

Discoholic 🪩
almost home
Today's Document
dirt enthusiast
2025 on Tumblr: Trends That Defined the Year
h
Claire Keane

JVL
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from Spain

seen from United States

seen from Türkiye
seen from Hungary

seen from Malaysia
seen from United States

seen from Germany
seen from United States
seen from Uruguay
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from Russia
@pedroloproject
‘Avança per un món buit, per una ciutat morta, de carrers sense regar, de cases altes i closes.’
Acte de Violència, Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
Per començar, Manuel de Pedrolo va ser un escriptor i poeta català nascut a l'Aranyó el 1918 i mort a Barcelona el 1990. Pedrolo va ser un autor que va escriure obres en diversos gèneres com la novel·la, el teatre, la poesia i el conte.
Els trets més rellevants de Pedrolo eren la seva gran capacitat d'escriptura, la seva creativitat, la seva originalitat i la seva dedicació a la literatura. Va ser un escriptor compromès amb la seva època i les seves idees, i va reflectir això en la seva obra.
Quant als seus assoliments literaris, Pedrolo va ser guardonat amb nombrosos premis i reconeixements durant la seva carrera. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1984, i va ser guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica per la seva novel·la "Mecanoscrit del segon origen" el 1974.
La seva obra més coneguda és "Mecanoscrit del segon origen", una novel·la de ciència-ficció que va ser un èxit de vendes i ha estat traduïda a molts idiomes. Altres obres destacables de Pedrolo són "El gos de Llucifer", "Els camins dels ocells" i "L'escarabat blau", entre altres.
Quant a l'estil de Pedrolo, es pot considerar dins el moviment del realisme social, però també amb influències del modernisme i l'existencialisme. La seva escriptura es caracteritza per la seva originalitat i la seva habilitat per reflectir la complexitat dels personatges i les seves circumstàncies.
Coberta per a Trajecte final, de Manuel de Pedrolo. Edicions 62, coŀlecció El Cangur, 39. Catorzena edició (nov 1984).
“Em sembla que només és digne de tenir aquell que està disposat a perdre-ho tot, a renunciar a tot.”
— Manuel de Pedrolo a “Tercera Jornada”.
—Sortosament, te n’has adonat a temps.
—A temps?
Dona la volta a la butaca, fins que es troba davant la seva amiga.
—A temps de què?
—De reconstruir la teva vida.
—Als vint-i-set anys?
—En parles com si fos una edat impossible!
—És que no ho és?
Manuel de Pedrolo
Per començar, Manuel de Pedrolo va ser un escriptor i poeta català nascut a l'Aranyó el 1918 i mort a Barcelona el 1990. Pedrolo va ser un autor que va escriure obres en diversos gèneres com la novel·la, el teatre, la poesia i el conte.
Els trets més rellevants de Pedrolo eren la seva gran capacitat d'escriptura, la seva creativitat, la seva originalitat i la seva dedicació a la literatura. Va ser un escriptor compromès amb la seva època i les seves idees, i va reflectir això en la seva obra.
Quant als seus assoliments literaris, Pedrolo va ser guardonat amb nombrosos premis i reconeixements durant la seva carrera. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1984, i va ser guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica per la seva novel·la "Mecanoscrit del segon origen" el 1974.
La seva obra més coneguda és "Mecanoscrit del segon origen", una novel·la de ciència-ficció que va ser un èxit de vendes i ha estat traduïda a molts idiomes. Altres obres destacables de Pedrolo són "El gos de Llucifer", "Els camins dels ocells" i "L'escarabat blau", entre altres.
Quant a l'estil de Pedrolo, es pot considerar dins el moviment del realisme social, però també amb influències del modernisme i l'existencialisme. La seva escriptura es caracteritza per la seva originalitat i la seva habilitat per reflectir la complexitat dels personatges i les seves circumstàncies.
—Sortosament, te n’has adonat a temps.
—A temps?
Dona la volta a la butaca, fins que es troba davant la seva amiga.
—A temps de què?
—De reconstruir la teva vida.
—Als vint-i-set anys?
—En parles com si fos una edat impossible!
—És que no ho és?
“We live at home with fake documents. This means that we are born, we live and we die as strangers in our home. None of us here have documents that say that we are Catalan. They’re fake documents. As legal as you want, but they’re fake documents.”
Vivim a casa amb papers falsos. Això vol dir que naixem, vivim i morim com estranys a casa nostra. Cap dels que som aquí no tenim papers que diguin que som catalans. Són papers falsos. Tan legals com vulguis, però són papers falsos.
“We will die as strangers in our home; as our parents, grandparents, whole generations died. This should not mean that our children, our grandchildren, should live and die like this; and it’s up to us to let them live and die in a free land as citizens of their nation.”
Morirem com forasters a casa nostra; hi moriren els pares, els avis, generacions senceres… No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure com a ciutadans de llur nació.
“Throughout my life, I have been insulted and dispossessed again and again, in fact uninterruptedly, for my condition of [being] Catalan.”
En el curs de la meva vida he estat insultat i desposseït un cop i un altre cop, de fet ininterrompudament, en la meva condició de català.
Manuel de Pedrolo (1918-1990) about being Catalan in Cròniques colonials.
‘Avança per un món buit, per una ciutat morta, de carrers sense regar, de cases altes i closes.’
Acte de Violència, Manuel de Pedrolo
Coberta per a Trajecte final, de Manuel de Pedrolo. Edicions 62, coŀlecció El Cangur, 39. Catorzena edició (nov 1984).
“-Doncs que hi ha vegades que les coses van tan malament que més val que s'aturin del tot per començar després de nou.”
— Manuel de Pedrolo a “Primera Jornada”.
Reflexions sorgides en la tercera jornada (i/ii)
-¿No se t’ha acudit mai que si des de bon principi tots ens haguéssim negat a col·laborar, cadascú en la seva espera i segons les seves capacitats, les coses no haurien arribat a l’extrem on han arribat?
-Potser sí.
-Aquest moviment d’ara ve amb quinze anys de retard. Quan la ciutat està pràcticament arruïnada, quan ja s’ha fet gran una altra generació, la que compta… La que hauria de comptar, vull dir, perquè el fet és que és una generació desnordejada, embrutida per consignes estúpides, adormida pel poder hipnòtic d’unes paraules buides, repetides dia darrere dia… Ara serà molt difícil de redreçar-nos. Nosaltres, els vells, ens hem encarcarat una mica, com era inevitable, i continuem pensant en termes de vint anys enrera, en termes que han perdut vigéncia… La ciutat, en mans nostres, gairebé no té salvació. Hem de resoldre un problema desproporcionat a les nostres forces.
Ell inclina el cap, encreua les cames, sense treure’s les mans d’entre les cuixes. -No sé… Però què podíem fer, quinze anys enrera? No sabíem com havia d’anar tot.
-Digues que no ho sabies tu. Ni jo, si vols. Però ho havien de preveure tots els professionals de la vida pública. No podien ser tant cecs que no s’adonessin que de sobte tot començava a enfocar-se amb una mentalitat reaccionària, enemiga del progrés. Fins i tot una mentalitat honesta, en aquestes condicions, havia de dur conseqüencies funestes. Però ha calgut que ens sentíssim personalment lesionats en els nostres interessos perquè ens decidíssim a fer causa comuna, com ara.
L’estrella vermella de la cigarreta resplendeix violentament, i la sentor acre del fum que s’escapa de la boca del seu amic fereix les pituïtàries de Job.
-Ara que estem enverinats i corromputs, també. Perquè no es pot viure impunement anys i anys al costat d’un cadàver. Que és el que ha estat l’administració Domina, un cadaver immens que ens ha anat emmetzinant amb els seus miasmes. Qui sap si una glopada d’aire pur no ens matarà!
Job es gira amb un moviment viu. -Aleshores, què? ¿Calia potser continuar fent cos amb el cadàver?
Reflexions sorgides en la tercera jornada (ii/ii).
-[…] Vull dir que durant anys i anys hem estat pensant, dient i repetint que la nostra joventut no servia per a res, que era una joventut cansada, avorrida, sense estímuls ni iniciatives… - Acaba de fregar-se enèrgicament les mans i tanca l’aixeta-. I ara, aquests vint-i-tants ferits, i els tres morts, aviat quatre, que hi hagut, ens vénen a demostrar que érem pessimistes sense raó. La joventut continua sent allò que ha estat sempre, incorformista, inquieta, desinteressada. -Es tomba, amb la tovallola a les mans-. Tu i jo no hem estat ferits. És veritat que no se’ns ha presentat l’ocasió que ens ferissin. Però, enfrontats amb una situació compromesa, hauríem afluixat.
Guida, pensarosa, reposa una mà sobre el capçal de ferro del llit. -Potser perquè tenim coses a perdre…
-Tothom té coses per perdre. Ells també. -Mou el cap d’una banda a l’altra-. No, no és veritat, com he dit abans, que la nostra edat sigui la millor. Ens hem arrapat a la vida i per miserable, per trista, per estèril que sigui, ens sap greu perdre-la. Hem arribat, de fet, a l’edat de consentir-ho, de tolerar-ho tot mentre no se’ns prengui la mica d’aire que necessitem per a continuar vivint… No sé, trobo que ens hauríem de fer una mica de fàstic.
-Això d’aquest noi del cinquanta-nou t’ha amargat… No crec que tot sigui una qüestió d’edat. És que les actituds heroiques no escauen a tothom.
Ell deixa la tovallola mal penjada i torna a girar-se. -Si això ho haguessis dit quan tenies vint anys, m’ho hauria pogut creure. Ara, no. Quan s’arriba als nostres anys, sempre es troben excuses perquè la feina la facin els altres. És quan diem aquesta mena de cosa tant ximples: ells no tenen res a perdre.
“Em sembla que només és digne de tenir aquell que està disposat a perdre-ho tot, a renunciar a tot.”
— Manuel de Pedrolo a “Tercera Jornada”.
Diverses entrades en el seu blog que parlen de l'obra de Manuel de Pedrolo.