Últimament he sentit moltíssimes coses. He volgut guardar-les per sempre escrivint-les, dibuixant-les, fotografiant-les... però la manera més segura de quedar-me-les per sempre al meu cor ha estat vivint-les. He mirat el meu voltant quan he estat feliç, he plorat recordant els moments, he volgut contemplar les cares de les companyes que n’han format part. He rigut, he parlat, he cantat. De veritat que he sabut viure per a retenir.
Ara estic exhausta, plena. Ara he de pair tot això que m’ha omplert el cor. Agafo a poc a poc cada moment, i l’observo, l’acaricio, li parlo... me’l guardo amb mi, per sempre.
Germà. Tot, ets absolutament tot. T’has convertit en una persona essencial a la meva vida. Amb tu he sentit coses que mai abans havia sentit. amb tu he descobert el significat de la complicitat. Que et trobo en cada mirada, en cada riure àgil, en cada passa que fem al costat. T’he notat proper, gran, independent, cuidador, despreocupat, lliure, feliç. T’estimo, hermano mayor.
Alba, que estàs vivint una altra vida de la qual jo no hi formo part. Que és estrany, que és llunyà, que és discret. Que t’he vist tu, que allà on vagis t’hi trobes, et cuides, et valores i t’estimen. Alba, valenta, forta, propera. Quina sort té tota la gent que t’ha pogut conèixer. Amb tu, sempre trobo la llar. A qualsevol racó on estiguem em fas sentir com a casa.
Persones, que m’heu ensenyat tant i tant en tan poc de temps. Que m’emporto la comunitat, les llengües, les històries que ja són nostres. La confiança, la seguretat i la família. No puc escriure tot el que he crescut.
I A., que arribes neta, tranquil·la i dolça. Que rius espontània, que ets natural. Que vols cuidar i t’agrada anar lent. Que vols conèixer, que ets cul inquiet, que t’agraden les persones. Que ets transparent i calma, que et mous i deixes la teva olor per allà on passes. A, amb qui fàcil, amb qui bé, amb qui bonic.
