descalça

caminant

[sosforselflove]

habito veritablement la meva vida?

[1000drawings]

by Alessandra Olanow

[tincfredalspeus]

M'ha agradat molt tot el que he sentit a campaments.

Han estat intensos i la majoria dels sentiments han estat plenitud i, sobretot, amor.

Riures i riures en tot moment, per tot i per res. Riures de mirar-nos i coincidir. També hem plorat, de tristor, de solitud, d'Amor i de frustració. Ens hem parlat malament i després ens hem compartit i revisat. Hem cantat fort al cotxe, i hem jugat molt.

Ens hem abraçat les pors, els neguits, les llàgrimes, les mans i el cor. Hem compartit les nostres jo més profundes, sinceres i transparents.

I no he tingut por. Complicitat, confiança, amistat i companyia.

Em sento molt estimada, ferma, segura i lleugera.

[tincfredalspeus]

L'amor és l'esclat de la música amb mil instruments i melodies alegres, amb palmades de gent fent ritmes i tot de colors pinten el moment.

Aquesta música, juganera i divertida, però, la visc molt endins. Tant en dins que, de vegades, em costa regalar-la o compartir-la.

I la canto alt i fort, al vent, en la meva intimitat més absoluta: el sentir.

Estimar així m'omple el cor, em fa brillar els ulls i em fa sentir lliure.

Aixi és com estimo: creuant mirades, observant, compartint sentiments, conversant profundament, agafant-nos les mans, confiar-nos en l'altra, volar i volar.

Sempre intentaré regalar paraules boniques.

[tincfredalspeus]

consumir l'energia.

els dies que estic aixi son dies que pesen, que xuclen molta energia. que necessiten cremar molt. esgoten.

necessito reposar, aïllar-me i allunyar-me, per a no consumir les altres energies.

fins ara sento que m'acompanyo els dies aixi, però ara vull ajudar-me, no només observar-me i respectar-me.

[tincfredalspeus]

t'imagino, aquests dies, que passegem per aquí i per allà, que caminem bosc endins, que parlem d'aquesta casa, que ens ensenyem les passes. que ens estirem en taronja, i en aquarel·les, en algun poema i en carícies. que ens abraçem la por que no ens diem, que ens mirem els dubtes que tenim, que ens compartim el silenci que respirem. que ens acompanyem, l'una a l'altra, suaument, tranquil·les, sense temps ni límits. batent les ales i creuant-nos el vol.

és la complicitat, és la lluita, s que estic enamorada. sanament i conscient.

[tincfredalspeus]

contra l’humor hegemònic

avui he vist un vídeo a les xarxes socials que, suposadament, havia de ser un vídeo divertit. el vídeo era un recopilatori de cops falsos, en què les persones que hi sortien, fingien que rebien un cop per la pantalla i el retornaven. la primera observació que he fet ha estat que totes les persones que sortien al vídeo eren homes, a excepció d’una dona que el paper que tenia era d'intentar aturar un dels homes perquè no tornés el cop de puny a la pantalla, i que de fet la dona no ho aconseguia i l’ home feia el cop igualment. 

He pensat que l’humor que rebem des de ben petites també està molt marcat per l’heteropatriarcat. Aquest humor reforça, valida i legitima la violència fins al punt d’alienar-nos de tal manera que l’hem normalitzat: ja no només que l’humor reprodueix tots els prejudicis i estereotips sistèmics, si no que ja ni ens ofèn l’humor agressiu, ens limitem a refrescar i consumir aquest material sense prendre consciència que alhora estem perpetuant la violència i no la denunciem. Això va molt lligat al típic comentari de: ai tia, que és una broma, no hi ha per tant, que exagerada, es què no es pot fer humor ara?

cada cop estic més cansada de les xxss, noto que em consumeixen i, en certa manera, m’idiotitzen. quina por el món virtual  que estem creant, i què important revisar-nos ara més que mai. i em repeteixo: no eduquis perpetuant res d’això, critica tota l’estona si cal, però no caiguis en la normalització i l'hegemonia cisheteropatriarcal.

[tincfredalspeus]

llar és un lloc on reposar i cuidar-se. és un refugi, que es construeix. pot ser casa, pot ser calma, pot ser escalfor. la llar pot ser física, i sempre està al cor.

agraïda i feliç de la llar que hem construït, tot de totes, res de ningú, pintar i cuinar, teixir xarxa, plena de lluita i feminisme, i es respira sororitat. una casa amb molts matins i bon dia, cares d'adormides, amb masssatges i dutxes. un lloc on ens hem fet costat i ens hem plorat. casa on hem fet l'amor, i plena de besitos, abraçades i riures.

casa del nemo, de la ira, de la tona, dels kales i risottos, casa de pluja i de sol.

casa dels llibres i els pots en caixes.

el pis sempre serà casa.

[em-niwa]

weeds, watercolours

insta  patreon  Ko-fi 

[tincfredalspeus]

VOLAR

no és només respectar els cicles, sinó acompanyar-los.

de vegades són passes més llunyanes, d'altres íntimes. unes més intenses i altres més salvatges.

a mi m'agrada acompanyar els cicles, i que de forma sana, però sobretot lliure, acompanyin els meus, si volen.

[libbyframe]

Iil mushroom patch

[tincfredalspeus]

hi ha moments que sento una tristor profunda. plorant em ve el mateix pensament: la vida també és això, patiment i dolor. i fora dels significats de "bo" i "dolent", només és, i prou. Patiment i dolor.

els sentiment de tristesa profunda són un fenomen molt fort.

[tincfredalspeus]

la vida para però no para

us noto molt lluny però molt a prop

tinc molta por però em sento molt valenta

m'ho crec però no m'ho crec

ens aturem però creixem

[femaleintimacy-deactivated20210]

[tincfredalspeus]

Esto soy yo

Yo soy toda esta complicidad. Esas cosas que son únicamente mías. Los momentos que guardo para mí, las conversaciones que me impregnan, las sensaciones que tengo, las reflexiones que hago y los sentimientos que me conforman.

Soy esas ganas de luchar, esas semillas que quiero plantar y regar. Soy las revoluciones, la rebeldía y la potencia. Soy justicia, soy humana, soy Mujer.

Soy yo retorcida, estirada, tensa, relajada, caliente, sudada, dormida, feliz.

Pero sobretodo soy las lágrimas cuando lloro de tristeza o de impotencia, soy la risa más profunda y sincera, soy la autenticidad de los gestos. Soy palabras.

Soy mi yo más profundo cuando me desnudo, cuando soy capaz de mirarme hacia adentro. Cuando camino hacia aquello que quiero ser.

Soy este cuerpo, estos pelos, esta mirada, estas manos y esta piel.

Soy quien me acompaña incondicionalmente.

[tincfredalspeus]

aquestes mans podríem ser tu i jo agafant-nos fort en mig de molta gent, per a no perdre'ns, per a trobar-nos si la mirada no ho fa, per a notar-nos a prop quan sentim que estem caient.

aquestes mans podríen fer collarets de petxina, nussos de corda de pita, dibuixos de l'ànima i del cor. aquestes mans podríen ser les teves mans al fang.

aquestes mans podríen masturbar-me, acariciar les pigues dels meus braços, descobrir-se arrugades, de grans.

aquestes mans reguen els plantells, caben a la terra i cuiden els bròquils i el llorer.

aquestes mans les trobo molt a faltar en dies com aquest.

[tincfredalspeus]

em començo a fer la idea que queda, mínim, el que portem. és a dir: 20 dies. em posa molt trista això. molt molt molt de plorar tot el dia, tota la setmana i tot el mes.

[tincfredalspeus]

han passat, des que vaig escriure això, 24 dies. i encara en queden més. però estic molt millor, menys preocupada, més estabilitzada. que fort com el cap s'adapta. espero no normalitzar-ho. tinc ganes de sortir, sí. per a lluitar, per a organitzar-me i per a abraçar.