La integració de les tecnologies en un centre educatiu es una oportunitat per començar un procés de renovació de l’escola ja que afecta a tots els seus participants així com la seva estructura i organització, el seu funcionament tecnològic i la seva base pedagògica. Per tal de regular i guiar aquest procés, la Generalitat obliga al disseny d’un Pla TAC de centre, és a dir, l’elaboració d’un document que té per objectiu formalitzar la governança de la tecnologia en el marc de l'autonomia de centre i del Projecte Educatiu. En ell, s’han d’establir unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica.
Però més enllà d’un simple document, és un instrument amb potencial de replantejar la voluntat del centre, seguint la seva essència, però adaptant-se a les característiques i demandes de la societat actual. La seva elaboració proporciona espais de reflexió sobre el paper de les noves tecnologies a l’aula, d’intercanvi d’opinions i coneixement entre el professorat, de formació sobre les tendències en educació, societat i tecnologia, de consens i de diàleg amb les famílies, els alumnes i l’entorn.
A l’hora d’iniciar el procés d’elaboració del Pla TAC, el Departament d’Ensenyament, especifica algunes qüestions a tenir en compte per les direccions dels centres escolars (encarregades de liderar la iniciativa):
• Establir una comissió TAC encarregada d’endegar i desenvolupar el Pla el màxim de representativament possible.
• Estimular la participació de tot el professorat del centre en el desenvolupament del Pla, en especial, mitjançant la creació d’equips de treball que poden focalitzar temes diver-sos: per exemple, necessitats de maquinari i altres equipaments i la seva ubicació, selecció del programari més adequat segons les àrees, tipologies d’activitats, selecció de recursos TAC en relació amb el currículum, eines d’avaluació, comunicació amb els pares i les mares a través de mitjans tecnològics, desenvolupament de la intranet de centre i de l’EVEA,necessitats de reorganització d’espais, etc.
• Identificar els problemes i ordenar-los de forma gradual atenent els recursos i possibilitats del centre per tal de facilitar la selecció de possibles solucions.
• Establir una relació de tasques relacionades amb les tecnologies i assignació de responsabilitats.
• Analitzar de forma acurada l’impacte de les tecnologies en diversos àmbits: el currículum, la metodologia, l’organització de l’aula, l’organització escolar i els mètodes d’avaluació.
• Determinar les necessitats de flexibilitat horària i grupal de l’alumnat.
• Establir uns objectius de canvi possibles, esglaonats en el temps, amb un calendari de desenvolupament que pugui ser complert amb comoditat.
• Establir un pla de formació conjunt per al professorat focalitzat en les competències didàctiques però atenent els diversos graus de domini de les TAC.
Com es pot observar en la imatge de la capçalera, el Pla TAC consta de diferents fases durant les quals és important que hi participin el major nombre de persones per tal de dividir responsabilitats i d’enquir les visions i els criteris d’elecció. En primer lloc, la definició de la visió del centre pel que fa a les TAC d’acord amb les especificitats del Projecte educatiu del centre, la normativa vigent i per a un termini temporal concret. En segon lloc, el diagnòstic de la maduresa digital del centre (tant en l’àmbit curricular com els usos de gestió, l’organització, etc.). En tercer lloc, la definició dels objectius. En quart lloc, la planificació de les prioritats. En cinquè lloc, la identificació dels recursos necessaris. En sisè lloc, l’assignació de tasques i responsabilitats als diferents actors. En setè lloc, l’aplicació del Pla. I en vuitè lloc, l’avaluació del procés i establiment de nous objectius. És important tenir en compte l’espiral, és a dir, establim una estratègia d’actuació a partir d’uns objectius. Avaluem el procés fet i, en conseqüència dels resultats de la revisió, programem nous objectius amb les subseqüents accions a desenvolupar, tenint en compte les consideracions i millores observades amb anterioritat.
Pel que fa a la fase de diagnòstic de la maduresa digital del centre, el Departament proporciona una eina per a l’autodiagnosi. Però, Miquel Àngel Prats i Elena Sofía Ojando també presenten el seu propi instrument en l’article: Els diagnòstics tecnopedagògics de centre: instrument avaluatiu multidimensional per a la incorporació estratègica de les TIC en els centres educatius.
Aquest diagnòstic tecnopedagògic permet realitzar una radiografia del centre per tal de determinar-ne les seves debilitats i fortaleses, detectar les prioritats i establir les línies estratègiques corresponents. Per tal d’obtenir uns resultats acurats, avalua quatre grans dimensions. Primerament, la dotació tecnològica del centre, és a dir, la seva infrastructura, el hardware, el software i la connectivitat a internet, entre d’altres. Segonament, té en compte l’ús didàctic de les TIC, revisant el paradigma i la metodologia en la qual s’emmarquen les activitats, les tasques i els projectes que proposa. Tercerament, valora l’existència i el desenvolupament dels plans d’innovació, hi ha una comissió TIC o una comissió TAC? Qui lidera aquests projectes? Quines prioritats hi estableixen? Quartament, demana a la institució que elabori una llista dels facilitadors i dificultors que troba a l’hora d’iniciar projectes TAC.
Per tal de portar aquest coneixement a un vessant més pràctic, vam realitzar un diagnòstic tecnopedagògic aplicant aquesta eina a un centre conegut per nosaltres. La Natàlia i jo vam dur a terme el següent anàlisi, detallat en aquesta presentació de Google. Durant un instant, ens vam posar en la pell de l’equip directiu del centre, tot avaluant les necessitats i prioritats de l’escola pel que fa a l’ús i integració de noves tecnologies. Així doncs, vam poder constatar la importància d’un anàlisi acurat, un diagòstic clar per tal d’elaborar un pla TAC el màxim adequat al context amb els objectius d’innovació desitjats.
Finalment, per comparar els anàlisis determinats per cada grup, vam quantificar les nostres respostes qualitatives en una escala de valor de l’1 al 4. Per representar-ho gràficament, vam utilitzar una diana, com més a prop del centre el valor de la resposta era més baix i, per tant, determinava un baix nivell tecnològic. A tots ens va agradar aquest recurs, principalment, perquè feia molt visible els resultats de cada centre i simplificava la comparació. En aquesta imatge podeu observar com van quedar les pissarretes.
