Aquesta publicació ve precedida d'un conjunt de casualitats que m'han portat a voler parlar de música un altre cop. Avui m'he despertat amb una certa nostàlgia, un d'aquests dies que et poses a recordar i acabes trescant per tota l'estanteria fins que trobes alguna cosa que respongui a la necessitat de tornar enrere en el temps. Doncs bé, després d'haver descartat com a portadors dels meus records als videojocs, als trofeus d'esports i a un pobre Ibuprofeno que he trobat amagat misteriosament darrere la meva harmònica, he decidit posposar la complaença i fer una visita a les xarxes socials.
És cert, segur que vosaltres també mirau el mòbil, el Facebook i totes aquestes coses quan no sabeu què fer. Aquest serà un dels temes que tractaré aquesta setmana a una de les publicacions. En aquest recorregut obligat per les notificacions i missatges, he trobat la recomanació del dia 26 de gener d'Anem de concerts. La curiositat m'ha cridat i he volgut consultar quines novetats ens presenten des de la pàgina. La meva sorpresa ha estat veure com a notícia destacada el concert que oferirà Pony Bravo el pròxim dia 7 de febrer a la sala Es Gremi.
M'havia aixecat nostàlgic i després de llegir la recomanació d'Anem de concerts, he esbrinat com podia recordar. He acudit a la meva col·lecció d'entrades i he trobat el tiquet que vaig fer servir el vespre que vaig anar a veure a Pony Bravo a Manacor. Ccasualitats o no, també un dia 7.
Aquell vespre vaig acudir al concert gràcies al mestre Miguel Cano que em va convidar a anar-hi de bon grat juntament amb Toni Gomila. Tan sols em va pautar una condició, no escoltar res del grup abans del concert. Veureu, jo tendria uns disset o divuit anys i com comprendreu, en aquell moment em vaig sentir totalment contradit pel fet d'anar a un concert d'un grup que em resultava desconegut quan no acostumava a fer-ho sense escoltar-ho abans. L'experiment va resultar del tot satisfactori.
Vaig presenciar una de les sorpreses més boniques que hauré pogut viure mai dintre del plànol musical i, en concret, dels concerts. Resulta difícil expressar amb paraules com pots enamorar-te d'un grup pel seu directe tot just han sonat no més de sis acords. Una línia de baix constant, que destaca per la forma que té Darío del Moral de tocar el seu instrument, condueix tota la trama de manera ferma. Es tracta de temes que no es caracteritzen per tenir gaires variacions. Baix, bateria i guitarra guarden el seu espai i deixen els jocs melòdics al teclat i la veu de Daniel Alonso.
Aquell vespre a Manacor vaig descobrir un grup esplèndid que aconseguia evocar-me el rock andalús propi de Triana, tocs dels Pink Floyd i una ullada a Jim Morrison. És cert, sempre he pensat que Daniel Alonso té una retirada al líder de The Doors, tant el seu físic com la seva forma de cantar em recorden al gran poeta.
Vaig retrobar-me amb Pony Bravo el darrer cop que varen venir a l'illa presentant el seu disc Un gramo de fe amb uns teloners de categoria com són Oso Leone. Aquell vespre em van tornar a sorprendre amb una sala plena a vesar (cosa difícil aquí a Mallorca) i moltes ganes de ballar. És un dels concerts més divertits que record aquí a l'illa i sense cap mena de dubte, va ser també un vespre de nostàlgia agradable recordant el regal que em feren a Manacor ara fa prop de quatre anys.
El seu primer disc, Si bajo de espaldas no me da miedo y otras historias és, baix el meu punt de vista el seu millor treball fins ara. I dic fins ara perquè com bé haureu pensat, en aquesta ocasió he decidit no escoltar res del seu darrer disc De palmas y cazería. Vull pensar que un altre cop viuré la sorpresa agradable dels seus directes que han condicionat tant el meu gust musical. Pony Bravo és un dels grups que m'ha portat a voler obrir la ment i escoltar tot tipus de músiques diferents sense importar l'estil, els instruments o altres etiquetes.
La història que em lliga a Pony Bravo és molt personal però espero haver pogut transmetre la idea principal que volia fer-vos arribar. Avui cercava un record agradable, potser d'una emoció positiva i ha aparegut Pony Bravo...