“I’m going on an adventure!”
Algunes persones pensaran que sóc un hippie penjat i/o un il·lús sense experiència, que no arribaré ni a la cantonada de casa meva, que em donaré tal quantitat d’hòsties que hauré de tornar a casa en ambulància. Altres pensaran que sóc un “tio lliure”, que tan de bo elles poguessin marxar i oblidar-se de tot, si no fos perquè les seves cadenes autoimposades s’ho impedeixen, que serà una experiència increïble.
I, segurament, si no tot, gran part d’això és cert. Però la qüestió és que sí, damos y caballeras, me’n vaig.
Me’n vaig a aprendre. A aprendre altres idiomes, costums, aprendre a relacionar-me amb la terra, amb la gent, aprendre a gestionar-me i prendre decisions.
Me’n vaig a descobrir. A descobrir el mapa humà, a descobrir olors, colors, textures, emocions.
Me’n vaig a construïr. A construïr l’estil de vida que vull, a allunyar-me del capitalisme i apropar-me a mi mateix, als meus ritmes i els de la natura, a viure de l’essència i l’essencial, i a assaborir la vida.
Me’n vaig a viure, ara, cada moment, esprémer-lo i deixar de fer tants plans. Viure experiències, anècdotes, moments.
“I llavors, on se’n va, senyor Carlos?”
“Me’n vaig a viure una aventura!”
