Arrosars de Bali

if i look back, i am lost
Alisa U Zemlji Chuda
Xuebing Du
2025 on Tumblr: Trends That Defined the Year

Love Begins
Sade Olutola
Mike Driver
Not today Justin
dirt enthusiast

#extradirty
will byers stan first human second
Lint Roller? I Barely Know Her
art blog(derogatory)
No title available
styofa doing anything
he wasn't even looking at me and he found me

titsay

Andulka
wallacepolsom

⁂
seen from Bolivia

seen from Bolivia
seen from Romania
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States

seen from United States
seen from United States

seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States

seen from United States

seen from United States
@mitjavolta
Arrosars de Bali
Les ofrenes diaries que fa la gent de Bali
Acomiadaments
Bali
I finalment vam arribar a Bali. De sobte, aquella illa tan llunyana que apareixia als mapes com a final de ruta; aquella illa que, per més que sempre la veiéssim lluny, s’anava apropant inexorablement, poc a poc i milla a milla la teníem a sota els nostres peus. I tot i que la nostra aventura oceànica s’acabava en aquell punt, en aquell instant en començava una altra, amb un grup més reduït, canviant el nostre Beatoo per unes motoretes collonudes, el mar per la carretera i finalment abandonant la flota.
Abans de formar la nova petita tripulació i mentre esperàvem amb candeletes la nova membre del grup, la Marta, vam aprofitar els dos dies que ens quedaven amb els nostres amics de la flota fent una mica de surf, una excursió per anar fent salivera meravellant-nos d’aquesta fantàstica illa i tampoc no va faltar alguna festeta d’acomiadament per dir adéu als que han estat els nostres companys d’aventura i ara són ells qui la continuen.
La Marta va arribar un dia abans que la flota salpés cap a Cocos Keeling i això li va permetre fer un petit (molt petitó) tastet dels barcos, que estaven tots atrafegats amb els preparatius previs a la sortida. Nosaltres, però, aquell dia no havíem de preocupar-nos pels problemes i reparacions d’última hora (tot i que vam estar ajudant al Christian i l’Alfredo, nous membres del Beatoo posant a punt el barco fins que van marxar), la sensació era estranya, vestits de carrer i palplantats al pantalà dient adéu a tothom que anava amunt i avall mentre els barcos anaven cobrant amarres... els barcos van anar salpant un a un fins que li va arribar el torn al Beatoo... el vam veure navegar, la seva popa allunyant-se i el Christian i l’Alfredo saludant dient adéu... estàvem veient el que ha sigut casa nostra i ens ha portat per tots aquests mars i llocs increïbles allunyar-se lentament. Després d’aquesta hora tendra, que més aviat va durar mig minut, vam continuar ajudant a fer maniobres de sortida als últims barcos i un cop tothom marxat vam anar a preparar-nos per l’etapa que ens esperava a nosaltres.
Després d’un dinar d’acomiadament amb la Britt i la Shadow vam agafar un taxi (que vam compartir amb els Matilda) que ens va portar fins a Ubud, poble que vam utilitzar de base per les primeres tres nits.
Royal Leopard, el nostre company de viatge des de Darwin a Bali
Travessa Darwin-Bali
Va ser potser la travessa amb menys vent de tot l’any. Amb un parell de dies vam atrapar als últims de la flota, però aleshores vam començar a patir per si tindríem suficient combustible o no.
Algunes nits, va pujar una mica la brisa, permetent-nos navegar amb el gennaker a molt bona velocitat. Poc a poc vam anar coincidint amb barcos de la flota, amb els quals navegàvem mes o menys junts durant unes hores.
Al final vam aconseguir arribar a Bali amb el poc vent que vam tenir i sense quedar-nos sense fuel (tot i que les últimes milles, per culpa de les fortes corrents que hi ha entre les illes indonèsies, vam haver d’utilitzar els últims dos bidons, que sempre guardàvem de reserva) Vam arribar, però amb els dipòsits ben secs!
És una pena que aquesta última etapa no poguéssim competir per culpa de l’estai, però també es una pena que l'última travessa que fèiem, hagués estat tant poc ventilada.
Suposo que no ens podem queixar de tot el vent que hem tingut durant l’any!
Reparacions de l'estai de proa a Darwin
Reparacions de l'estai de proa
El dimecres la flota va sortir, i nosaltres ens vam quedar a port, sense poder fer res, de braços creuats, esperant que arribés el nou estai des de Sydney.
El dijous al migdia finalment va arribar i vam posar-nos a treballar frenèticament per intentar sortir abans de les 7 de la tarda, que era l'hora límit per poder sortir de port (després la marea baixa massa i ja no hi ha aigua suficient i ens hauríem hagut d’esperar fins al matí següent).
Ho vam aconseguir justíssim. A la posta de sol sortíem de la marina, direcció a fer gasoil, i ja entrada la nit, sortíem direcció Bali.
Més Kakadu
Art Aborigen
Kakadu National Park
Darwin
Darwin és la capital del Territori del Nord d’Austràlia i, de fet, és una de les poques ciutats aquesta regió. A part de tenir un port comercial també és la porta de sortida d’Austràlia per gent com nosaltres, que salten cap a Indonèsia, en la seva ruta cap a Sud-àfrica. En aquesta ciutat ens hi hem estat poc més d’una setmana; i a part d’estar arreglant l’estai de proa del barco (que al final va resultar essent un problema més gran del que ens pensàvem i s’ha hagut de canviar de nou) hem intentat explorar els voltants d’aquesta ciutat. Darwin està envoltat de l’Outback australià, la terra dels aborígens, una mescla de sabana i bosc d’eucaliptus molt calorós degut a l’època de l’any (estació seca). Durant l’estació seca no plou ni una mica però tot i així la vegetació segueix creixent abundantment perquè està ple de rius i billabongs (estanys). Aquest fet, sumat a les tempestes seques elèctriques que es desenvolupen al final de l’època seca (que és quan fa més calor) esdevé un camp de cultiu per incendis que serien incontrolables. És per això que els aborígens ja des de sempre han estat cremant el sotabosc amb petits incendis controlats durant tota l’estació seca i així evitar els grans incendis posteriors. Aquesta combinació de clima sec però amb vegetació, incendis i billabongs dóna lloc una combinació de colors espectaculars; el vermell intens de la terra, amb el negre carbonós dels incendis, el verd de les copes dels arbres i el blau intens del cel australià es mesclen creant un paisatge potent. Juntament amb la Britt i la Shadow vam explorar l’Outback a la regió del Kakadu National Park a bord d’una furgo llogada pintada a l’estil aborigen, molt adequat per les terres que vam visitar. La furgo ens va portar per tot Kakadu, des del sud fins al nord, a Ubiru, ben a prop de la frontera amb Arhem, reserva aborigen. Va ser allà on vam visitar les pintures rupestres que decoraven les vivendes. Aquestes pintures han penetrat la roca uns 8mm, i és per això que es poden veure pintures de més de 50.000 anys d’antiguitat! Ara ja tornem a ser a Darwin esperant el nostre estai de proa i amb sort a finals de setmana ja podrem partir cap a Bali... el final ja s’acosta!
Arribant a Thursday Island ens vam adonar que s’havia trencat la drissa del Gènova...
El vam enrotllar ja que gairabé havíem arribat i una vegada fondejats, vam pujar al pal a fer la reparació pertinent.
El problema era una mica més gran del que ens esperàvem. S’havia trencat una peça a la unió de l’estai de proa amb el punt més alt del màstil.
Al no poder reparar això (ho vam intentar però no ho podíem ni moure a mà) vam optar per assegurar-ho bé per que no caigués.
El punt més pròxim a on ens ho podien arreglar era Darwin, així que no vam poder competir a la regata Thursday Island – Darwin.
Xino-xano i sense forçar gens hem navegat les 750 milles de l’etapa sense que l’estai caigui del pal, ara només esperem que ens ho puguin arreglar ràpid i poder competir, al menys, a la nostra última etapa; Darwin – Bali.
Lizard Island
En el nostre camí a través de la Gran Barrera de corall, vam parar en els següents llocs: Airlie Beach, Whiteheaven Beach, Butterfly Bay, Cairns, Lizard Island i Thursday Island.
Un dels llocs més macos, va ser Lizard Island, aquesta illa, va ser descoberta per James Cook, i té una muntanya de 350 metres (no es gaire però al mig del no-res… hi ha unes vistes espectaculars).
James Cook va fer servir aquesta muntanya com a observatori per trobar la ruta de sortida d’Austràlia a través de la barrera de corall.
Nosaltres vam seguir els passos del mític capità juntament amb la tripulació del Gunvør fins al cim de la muntanya. La vista des d’allà va valdre la pena enormement!
Ens han passat unes fotos de la sortida de Bora Bora, GENNAKER POWER!
Whitsundays!