ROBA ESTESA D'UN ÚLTIM DIUMENGE DE SETEMBRE
Havia desaparegut, però torno per publicar aquesta lletra de cançó d'Hèctor Vila que em fa pensar en un terrat o un balcó de Barcelona amb la roba estesa assecant-se en un dia gris... I tots pendents que la pluja no ens agafi desprevinguts per poder treure-la abans no es mulli...
Perquè la roba segueix la nostra història de ben a prop...
La roba estesa de la gent pobra, als patis foscos i als descampats, coneix l'angoixa dels dies grisos, sap l´enyorança del temps gastat. Roba cosida en nits de vetlla, roba comprada als encants vells, roba tenyida de color negre, roba arreglada d'algun parent. Roba donada per la gent rica, roba pispada d'algun terrat, roba perduda i retrobada, roba heretada dels avantnats. Roba enterrada i ressuscitada, roba menjada pels detergents, roba sargida i apedaçada, roba bufada per tots els vents. Roba bandera de causa inútil, roba cansada de treballar, roba que plora sobre els qui passen, roba que crida pels seus forats. Als patis foscos dels barris pobres la roba estesa va degotant, coneix l´angoixa dels dies grisos, sap l´enyorança del temps gastat...