Castell de Santa Pau
El castell de Santa Pau es remonta en els seus orígens documentats al segle IX, quan aquest topònim pareix esmentat per primera vegada. No obstant, l’actual castell, de planta quadrada i assentat sobre el promontori rocós on és situada la població homònima, va començar a ser bastit cap al segle XII.
En aquell moment, els senyors de Finestres, pertanyents al llinatge familiar dels Porqueres, van concedir en feu el castell de Santa Pau a la família del mateix nom. Al llarg de més de 60 anys, a cavall entre els segles XII i XIII es succeïren quatre castlans d’aquest llinatge, moment en que apareixen els senyors de Santa Pau, encara que el títol es presuposa que ja existia anteriorment.
Els Porqueres, en vendre’s a mitjan del segle XII el seu castell familiar a l’abat de Banyoles, van adoptar el cognom de Santa Pau i s’instal·laren a la Garrotxa, exercint-hi d’amfitrions del rei Pere el Gran en la seva campanya contra els francesos, que va acabar amb la batalla del coll de Panissars.
Diversos barons de Santa Pau van estar al costat dels reis de la Corona d’Aragó, com Ponç III, que participà a la campanya siciliana el 1297, o Huguet II, que reté homenatge el 1312 a Jaume II pels seus castells, inclosos els de Finestres i Santa Pau.
Més tard, al segle XV, la propietat de la baronia figura en mans de la família Oms. Probablement el primer baró de Santa Pau d’aquest llinatge va ser Berenguer V, que també ostentava la baronia de Montesquiu i era castlà de Cotlliure, entre d’altres títols.
A partir d’aquí, el llinatge d’Oms adopta l’afegit “de Santa Pau”. El primer en fer-ho va ser el fill d’en Berenguer, Guillem I d’Oms de Santa Pau, que morí el 1517. Posteriorment, en unir-se als Sentmenat, la baronia de Santa Pau restà en mans dels marquesos de Castelldosrius.
Actualment, el títol nobiliari és ostentat per una descendent de la família Sentmenat, la dissenyadora de moda Agatha Ruiz de la Prada i Sentmenat, que n’ocupa la vint-i-novena posició en la llista dels titulars de la baronia garrotxina. No obstant, el castell ja no pertany a la família, que el tenia en desús.












