Tot el tema de les avaluacions sempre m’ha tingut encuriosida: és difícil posar notes, qui sóc jo per puntuar numèricament aquest treball? És difícil avaluar, qui diu que els meus criteris subjectius seran els correctes? Però, per tal d’anar al quid de la qüestió la pregunta indicada és: quin és el sentit d’avaluar?
Per començar amb una definició, podríem dir que l’avaluació és una part del procés d’ensenyament aprenentatge que pretén informar de com està sent aquest procés als alumnes, a les famílies i als mestres.
Quan avaluem fem partíceps als alumnes de la nostra mirada, els expliquem com els estem veient i els donem guies de com podrien millorar. Quan avaluem prenem consciència de quins són els punts forts i els punts dèbils, no només de l’alumne si no també del mestre. En altres paraules, l’avaluació ens permet prendre consciència de l’adequació dels nostres mètodes, estan funcionant realment per aquest grup de nens i nenes? Ho estic fent bé? Estic prenent les decisions adequades?
Quan avaluem rebem informació del procés, una informació vital, que és el nucli del progrés personal i acadèmic de cada nen. Quan avaluem fem evidents les destreses i les dificultats dels alumnes, cosa que ens permet saber on podem incidir, com podem acompanyar aquest infant perquè millori, perquè es vagi superant.
D’altra banda, és important tenir en compte la diversitat de maneres d’avaluar existents: l’observació sistemàtica del mestre, les entrevistes personals, els exàmens, els treballs de consolidació, l’autoavaluació (cada alumne el seu procés), la coavaluació (entre iguals)... L’ideal és anar combinant totes tècniques, per aprofitar els avantatges que cada una ens brinda, i anar-ne buscant de noves per tal d’anar enriquint la metodologia. Per rebre una formació pràctica, durant l’assignatura hem rebut els diferent tipus d’avaluació. Un clar exemple de coavaluació és la que hem aplicat per valorar els treballs en grup. Per fer-ho, vam crear conjuntament un formulari google en el que cada trio va afegir un o dos criteris a tenir en compte. Després de cada exposició, vam respondre l’enquesta individualment per tal de donar l’opinió personal sobre com valoràvem el treball dut a terme.
D’altra banda, hem de ser crítics amb el tipus d’avaluacions que hem rebut al llarg de la nostra vida, per tal de reforçar-ne aquells aspectes que veiem més fluixos i obsolets. Som la generació del canvi i ho hem de demostrar ideant noves respostes per a noves preguntes, noves solucions per a nous reptes, noves metodologies per a noves demandes. I una d’aquestes és la necessitat de reformular el procés avaluador en els centres escolars. En aquest sentit, entren en joc les eines tecnològiques que ens poden ajudar en el procés. Uns utensilis que han de facilitar la feina mecànica de creació de graelles i material o bé l’emmagatzematge de dades, però no ens han d’allunyar del nucli del sentit avaluador: obtenir informació per tal de revisar el procés d’aprenentatge i establir nous objectius realistes i personalitzatzats. Algunes d’aquestes eines són Rubistar, RubricBuilder o Teachnolgy.
Ara bé, com a reflexió final, volia destacar que l’avaluació no és un instrument que hem de tenir en compte només a l’aula. Té molt sentit aplicar-lo en el conjunt de l’escola, per conèixer allò que no va bé i poder-hi provocar una millora. I té molt sentit aplicar-ho en altres contextos educatius. I té molt sentit aplicar-ho en associacions d’educació en el lleure. I té molt sentit aplicar-ho en projectes educatius d’entorn i altres polítiques educatives. I té molt sentit aplicar-ho en el sistema educatiu en general. Avaluar és primordial per poder implementar canvis de millorar significatius. Avaluar és necessari per poder evolucionar.
