Giorgione en un somni tempestuós
En un somni, publicava al meu bloc un post sobre Giorgione. Feia molt que no sentia el nom d'aquest pintor. Tant, que quasi m'havia oblidat que és el pare d'un dels quadres més enigmàtics de la història de l'art: La tempestat. L'obra presenta una temàtica ben desconcertant, cosa que em fa pensar que abans de ser un quadre podria haver estat un somni. Els personatges, una dona nua alletant un nadó i un home contemplant-la, se situen en un paisatge diïrn força fosc. Casualment, avui fa un dia semblant al del quadre, massa fosc per ser a finals d'abril.
Fa força temps, en un intent d'esclarir el misteri de La tempestat, vaig pensar que podria anar a Venècia a contemplar l'original. Ho vaig fer, però vaig marxar de l'Accademia amb més desconcert del que sentia quan veia qualsevol reproducció. Recordo que la llum de la sala on s'exposava l'obra era tant tènua com al quadre de Giorgione i recordo també que jo era un dels pocs visitants del museu, cosa rara a Venècia.
Tot plegat va passar fa tant de temps que ara em sembla no haver-ho viscut, sinó haver-ho somiat tan sols. O potser va ser un somni fet realitat com el post que esteu acabant de llegir en aquest precís instant?
29 d'abril de 2013
Vista de la finestra de l'oficina.