#valldosera

[ideasenmateria]

EULÀLIA VALLDOSERA, «Vels plàstics», 2016.

Referent important per el desenvolupament del projecte «El Portal».

Artista, escriptora, chamana i visionaria. Creu en la capacitat curativa i rehabilitadora de l’art. Segons ella, “la creació artística ens reconecta amb el món, els seus ritmes, vibracions i formes primitives”. Treballa amb elements naturals, així com la llum i l’aigua.

[guiadecoraciondeandorra]

#valldosera @elrebostdelpadri (at El Rebost del Padrí) https://www.instagram.com/p/Bp7a50DleZN/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=185r8pyhm26rr

[sintonies]

La figura de l'artista com a productor únic i com a parcel·la individual cada vegada trontolla més. Sobretot en un món en què la creativitat s'està desenvolupant en molts àmbits. Penso en la publicitat, la televisió, que estan ocupant el territori que abans era domini de l'artista. Crec que hem d'acceptar-ho i considerar-nos més com a productors de sentit que no pas com a productors d'obres. Cal realitzar les obres per fer un statment, una declaració concreta a cada moment, però després poden créixer o estar sotmeses a canvis, contagiar-les d'altres mitjans...

Eulàlia Valldosera

FRAGMENT #26

Conversa amb Nuria Enguita i Bartomeu Marí. 2000

[sintonies]

No hem de confondre la carrera profesional amb el desenvolupament del propi treball. Que demanin la presència del meu treball en aquests llocs no significa que se m'hagin donat les oportunitats de producció que la meva feina exigia en cada moment. La majoria de les vegades he treballat sense cap mena de pressupost, i quan l'he tingut, ha estat molt després d'haver participat en l'exposició. Els artistes espanyols, a diferència dels centreeuropeus i els nòrdics, no obtenen cap subvenció si no la demanen personalment als ministeris, i pel que fa al govern autònom, fins ara mai no s'hi ha implicat. A l'última biennal de Sud-àfrica, va ser la primera vegada que vaig sentir dir al seu director que havien creat un fons comú amb les subvencions provinents dels diversos països...

Eulàlia Valldosera

FRAGMENT #25

Conversa amb Nuria Enguita i Bartomeu Marí. 2000

[sintonies]

Recordava una imatge força premonitòria del que va suposar el meu trànsit holandès, i que alhora puc considerar com una metàfora de la meva manera de treballar a partir d'aleshores. Al cap de pocs dies d'instal·lar-me en un squat al centre d'Amsterdam, em vaig trobar davant de la porta del carrer una pila de coses. Eren d'un artista que, segons em van dir, un bon dia se'n va anar a Nova York i mai més no en van saber res. Jo acabava de fer un pas semblant. Inquietant. Em va recordar les coses que havia deixat enrere a Barcelona… Eren rampoines entre les quals vaig furgar com faria més endavant entre les restes del mercat de segona mà de Waterlooplein, buscant materials de franc per a les meves peces... D'entre les seves coses vaig agafar un llibre que documentava una sèrie d'accions d'artistes dels anys setanta dels quals no havia sentit parlar mai. Marina Abramovic i Ulay eren dos d'aquests artistes. Poc després vaig conèixer Ulay, i les nostres converses van ser determinants per entendre la base conceptual que va néixer en el meu treball. També gràcies a ell vaig poder quedar-me al país, perquè aleshores tenia una tutoria a la Rietveld Akademie. Les reflexions d'Ulay van connectar amb les meves perquè tots dos partíem d'un sentiment de rebel·lia envers l'art-objecte inserit en el sistema mercantil. Crec que també vam simpatitzar pel fet d'haver fugit del nostre lloc natal. Ell insistia en aquest aspecte de la seva biografia, i potser entre aquests dos fets existia una relació de cusa-efecte.

Eulàlia Valldosera

FRAGMENT #21

Conversa amb Nuria Enguita i Bartomeu Marí. 2000