Fatiga
Desperto després de 3 hores d'un somni massa profund, em llevo i em rento la cara. El mirall em diu que res té sentit, que els meus ulls no expressen vida i que els meus cabells enredats porten massa aixÃ, però més igual, com la roba desparellada que agafo sense mirar per sortir rapidament, la falta d'aire m'asfixia. Enfilo el camà de sempre, el que duu al lloc més alt, però està s allà . Per un moment, per uns segons, ens mirem. Podria ser una eternitat, correm pels carrers mentre plou, ens abraçem, conec la teva vida i els teus somnis i ens destrossem l'à nima l'un a l'altre. Ens aixequem i seguim caminant intentant llepar-nos les ferides. La música dels carrers i dels meus passos es compassen amb l'escena, amb la meva visió dels seus llavis, dels seus ulls. Però només és un moment, uns segons, passo de llarg i tota aquella dimensió s'esfuma i desapareix un altre cop.