Amics de Paper @amicsdepaper-blog - Tumblr Blog

Posts

Un conte que ens convida a sortir de la rutina diària, a deixar de buscar aquell objectiu que ens vertebra la vida, per tal de retrobar-nos amb totes aquelles coses meravelloses, i sovint imprescindibles que ens passen desapercebudes tot i tenir-les a tocar.

En Bu es passa la vida buscant i no veu res més enllà de la seva obsessió. Però un bon dia, a causa d’un accident, aixeca la vista del terra, i descobreix tot el món que l’envolta, i serà, a partir d’aquest moment, que començarà a viure una vida plena de colors.

Es tracta d’un conte molt versàtil, dirigit a infants de 3 a 6 anys i farcit de coses que agraden molt als nens d’aquesta edat: il·lustracions divertides, petits detalls a vessar, molts colors vius, element escatològic, diversitat de monstres extravagants amb noms curiosos… Però és també un llibre que funciona molt bé a l’hora de llegir als més menuts de la casa. Primer, perquè es tracta d’un llibre amb poc text i molta il·lustració. A més a més la primera part del llibre té una estructura repetitiva i que convida a fer que el nen participi de la lectura. I sobretot perquè a la segona part, quan en Bu descobreix tot allò que l’envolta i que no veia, es transforma en un joc de buscar objectes, personatges, accions…

Nosaltres el vam començar a utilitzar una mica abans de l’any i mig, i va ser un èxit immediat. Està exposat al prestatge dels més sol·licitats, i no se’n cansa mai, se sap els noms de la majoria de monstres i no para de senyalar-los. Entre les seves pàgines, ens hi podem passar hores buscant coets, helicòpters, truites de patates, ciclistes i gats.

Està clar que nens tan petits no entendran el missatge ple de valors que ens explica aquest conte, però escoltant-lo, mirant-lo i jugant-hi, es divertiran moltíssim. I al cap i a la fi, el que busquem és que el nostre fill aprengui a gaudir amb un llibre entre les mans i que això perduri i l’acompanyi fins a l’edat adulta.

Olga de Dios, ha creat una petita joia, carregada d’humor, de detalls i de color, que ens llença un potent missatge, molt necessari en els temps que corren. Per nosaltres aquest llibre s’ha convertit en un imprescindible de llarg recorregut.

AUTOR /Il·LUSTRADOR: Olga de Dios

EDITORIAL: NubeOcho

ANY EDICIÓ: 2014

Nº PÀGINES: 40

MIDA: 24×22 cm

FORMAT: Tapa dura.

ISBN: 978-84-942929-7-2

Buscar – Olga de Dios Un conte que ens convida a sortir de la rutina diària, a deixar de buscar aquell objectiu que ens vertebra la vida, per tal de retrobar-nos amb totes aquelles coses meravelloses, i sovint imprescindibles que ens passen desapercebudes tot i tenir-les a tocar.

#-1 #0-3 #3-6 #Em llegeixen #monstres #valors

El primer de molts llibres de Hervé Tullet que esperem que entrin a casa.

Un conte molt bonic, sense gairebé text i amb predomini de les onomatopeies, que ens explica les peripècies que ha de passar una intrèpida mare conductora per arribar fins al seu fill.

Aquesta ressenya em fa especial il·lusió, ja que “Ara vinc!”, és un llibre molt important per a nosaltres.

Per començar podríem dir que és el principal culpable que el meu fill tingui una obsessió pels cotxes, sobretot els vermells. El vam comprar quan encara era molt petit, sis mesos diria, i cap als nou o deu, va ser el primer conte que ens va deixar explicar sencer. Abans, no aguantava l’atenció més de tres segons en cap conte que no manipulés ell, i mira que li llegim des que va néixer…

Però el més important de tot i que recordarem tota la vida, és que “Ara vinc!” va ser el primer conte que ens va explicar. Un bon dia, quan no arribava ni a l’any i mig de vida, i amb un vocabulari força més limitat que la immensa majoria de nens de la seva edat, el senyor, es va assentar al mig del menjador amb el llibre entre les mans, i va començar a passar pàgines tot dient, cotxecotxaaa, burrum burrum, pipi, oh!, mua mua, en l’ordre que tocava, mentre ens anava mirant amb cara de superioritat, i ens deixava muts en el procés.

Queda clar, que és un conte que va connectar de seguida amb el meu fill, però també amb mi. M’agrada tot d’aquest llibre. M’agrada la història, divertida i entranyable que explica. M’agrada que el text es basi en onomatopeies, cosa que fa que a cada cop l’expliques, sigui diferent i el relat es vagi construint, adaptant-se i fent-se més teu, més particular… M’agraden els dibuixos, senzills, bonics, expressius, perfectes per a captar de seguida l’atenció dels més menuts. M’agrada com està construït, d’aquesta manera escalonada, que et permet veure sempre el final del viatge. M’agrada molt l’editorial, Patio, amb una selecció molt cuidada de llibres, i que l’encerten de ple sempre, mira que tenim contes, d’editorials diverses, doncs els seus tres favorits, i que aguanten en el seu lloc en el rànquing d’ençà que van arribar, són seus: “On és l’Spot?”, “Ara vinc!”, i “Clac la tortuga”. Però sobretot, sobretot, m’agrada l’autor, Hervé Tullet és un geni, capaç de crear uns llibres molt interactius, que estimulen al màxim la creativitat dels infants, aprofitant-ne totes les seves potencialitats, i sobretot fent-los gaudir a partir de la llibertat i la intuïció creativa. Em moro de ganes que arribi el moment en què el nostre fill sigui prou gran per poder gaudir dels seus llibres, mentrestant, “Ara vinc!” és una molt bona manera de començar-lo a assaborir.

AUTOR /Il·LUSTRADOR: Hervé Tullet

EDITORIAL: Patio

ANY EDICIÓ: 2015

Nº PÀGINES: 18

MIDA: 22×15 cm

MATERIAL: Cartó.

ISBN: 978-84-16256-61-7

Ara Vinc! – Hervé Tullet El primer de molts llibres de Hervé Tullet que esperem que entrin a casa. Un conte molt bonic, sense gairebé text i amb predomini de les onomatopeies, que ens explica les peripècies que ha de passar una intrèpida mare conductora per arribar fins al seu fill.

#+9 #-1 #0-3 #cartró #onomatopeies #vehicles

Llibre a tot color, perfecte per a petits curiosos graponers.

Un llibre-joc, on a partir d’unes peces que s’encaixen en unes il·lustracions molt boniques i originals, els infants podran aprendre a diferenciar els colors i les seves diferents tonalitats, tot relacionant-les amb objectes quotidians.

Després de molt de temps de no rondar per aquí, retornem amb energies renovades y moltes ganes. I no hi hauria llibre millor per fer-ho que aquest. Un dels imprescindibles pel meu fill, dels que viatgen amb nosaltres quan sortim de cap de setmana.

Es passa el dia manipulant-lo, traient les peces, portant-les amunt i avall, ara ja fa temps que les encaixa amb més o menys èxit, es pot passar estonetes contemplant-lo, tel porta perquè encaixis tu les peces, o et senyala els dibuixos perquè li diguis què són.

Està recomanat per infants majors de tres anys, ja que les peces són petites i poden provocar accidents. Però amb la supervisió d’un adult, és un llibre que un infant pot gaudir des d’abans de l’any, per anar traient peces, i més endavant per col·locar-les. A part de ser un molt bon material per a treballar els colors, és perfecte per a treballar la motricitat fina.

Aquest llibre només està editat en anglès, però té molt poc text, i a més a més, és molt fàcil. I bé… jo crec que els llibres per nadons en anglès són un avantatge, perquè s’allarga la seva vida útil i el podrem fer servir molt més endavant per a treballar vocabulari.

Està molt ben dissenyat i organitzat. Les pàgines s’agrupen de dos en dos per color. Tenim: groc, taronja, vermell, blau, verd i morat.

La pàgina de la dreta, la trobem dividida amb quatre quadrats d’un to diferent del color que toca, i de cada un, et diu el número que li correspon al pantone, i a més a més tel relaciona amb alguna cosa del món. Per exemple: taronja albercoc, blau nit, verd molsa, etc. Al centre de cada quadrat hi ha una peça que s’extreu i es pot col·locar al dibuix de la pàgina de l’esquerra. Un cop extreta la peça, sota seu apareix una sanefa feta del mateix to.

Els dibuixos de l’esquerra, estan fets amb blanc i negre i els quatre tons del color corresponent. Cada pàgina es centra en un sol tema: La groga, en els instruments musicals, la taronja es basa en animals, la vermella en vehicles, la blava en edificis, la verda en la natura, i el tema del dibuix morat són els robots. Tots els dibuixos estan molt ben pensats, tant per integrar les peces en el dibuix, com per utilitzar totes les sanefes que apareixen a la pàgina de la dreta, sobretot per a fer el fons.

Un dels llibres jocs, que més han triomfat a casa, tan per els grans com per els petits. Visca els puzles!

Il·LUSTRADOR: Tad Carpenter

EDITORIAL: Abrams Appleseed

ANY EDICIÓ: 2013

Nº PÀGINES: 12

MIDA: 21×23 cm

MATERIAL: Cartó gruixut

ISBN: 978-1-4197-0930-5

Pantone Color Puzzles – Abrams Appleseed & Tad Carpenter Llibre a tot color, perfecte per a petits curiosos graponers. Un llibre-joc, on a partir d'unes peces que s'encaixen en unes il·lustracions molt boniques i originals, els infants podran aprendre a diferenciar els colors i les seves diferents tonalitats, tot relacionant-les amb objectes quotidians.

Un llibre per escolar i tocar.

Amb uns dibuixos molt simpàtics, aquest llibre ens permetrà conèixer alguns animals de granja, escoltar la seva veu, i tocar les diferents textures del seu pelatge.

Un llibre molt interactiu que encantarà als meus menuts i els permetrà explorar noves textures i sons.

Aquest llibre ens ha donat grans estones. Quan Quel va “començar” a parlar, de les primeres coses que va dir van ser els sons dels animals. Suposo que gràcies a una besàvia i una mama molt entusiastes i repetitives. Aquest llibre crec que va reforçar el procès.

Ens el van regalar quan en Quel devia tenir uns 11 mesos, però per l’experiència que tinc amb altres llibres de sons i textures, són un combo infal·lible i de llarg recorregut, perfectes per utilitzar des de molt abans de l’any.

Els dibuixos són molt bonics, divertits, amb petits detalls que fan que cada làmina doni molt més de si, i amb uns fons senzills però molt ben integrats. Els textos, com passa amb aquest tipus de llibres, són absolutament secundaris, però en aquest cas, son correctes, amb detalls interessants, com la negreta que ressalta el nom de cada animal.

Està construït amb dues làmines de cartró prim, cosa que dóna com a resultat unes pàgines flexibles però resistents. La tapa és de cartró molt dur, amb les puntes arrodonides.

L’única fallada de disseny, crec que són les plomes del gall, que, com s’aprecia a la portada, de tan graponejar el nen s’acaben doblant i fent-se mal bé. Tot i això s’ha de tenir en compte, que en Quel l’ha fet servir moltíssim i és molt però molt maldestre.

En definitiva, un llibre perfecte per a diferents etapes del desenvolupament dels infants, perfecte per a l’estimulació sensorial i que agradarà molt tant als més petits com als més grans.

També està editat en català per Combel: Els sons de la granja.

Il·LUSTRADOR: Emily Bolam

EDITORIAL: Combel

ANY EDICIÓ: 2012

Nº PÀGINES: 10

MIDA: 22×25 cm

MATERIAL: Cartó prim doble

Los sonidos de la granja – Emily Bolam Un llibre per escolar i tocar. Amb uns dibuixos molt simpàtics, aquest llibre ens permetrà conèixer alguns animals de granja, escoltar la seva veu, i tocar les diferents textures del seu pelatge.

COM CUIDAR EL SEU MILLOR AMIC

Un llibre interactiu amb uns dibuixos molt simpàtics, on un gos ens explica què necessita per estar ben atès. Els nens, poden jugar a cuidar el seu animal de companyia, gràcies a les peces que es desprenen del llibre: el pinso, el raspall, el xampú la xeringa…

Bonic, divertit, resistent, interactiu. Un llibre que dóna molt més del que sembla a primera vista.

Aquest llibre ens el va regalar un amic. Si haig de ser sincera, jo no l’hauria comprat. Tot això de les peces que es separen, em semblaven un problema i el primer que vaig pensar va ser: “ui, és massa petit encara per aquest llibre, no en farà ni cas i a més, en dos dies, no hi quedarà cap peça”. Doncs anava molt equivocada, només falten les dues boles de pinso, i a saber si no és culpa del nostre gos que se les ha menjat…

El nen li encanta el llibre. Va boig traient peces, demanant-me que les torni a posar a lloc, té una gran obsessió amb el forat de les boles de pinso que falten… En fi, que és un èxit rotund. A més a més, dona molt de joc, perquè els pares juguem i fem el pallasso amb els nens: quan bufo a través de l’assecador, o el punxo amb la xeringa, en Quel no para de riure. Realment ens ha donat grans estones.

Amb ell, el nen treballa moltes coses: vista, imaginació, tacte, motricitat fina, el joc. El contingut és idoni, perquè vagi interioritzant els hàbits de les mascotes i com s’han de cuidar. Està ple de bons consells. L’única pega és que hi trobo a faltar la cosa més important, després de l’amor, que necessita un gos: Els passejos. I això lliga amb l’altra pega del llibre: és molt curt.

Físicament el llibre està molt bé: pàgines de cartó gruixudes i molt robustes, resistent, cantons arrodonits, peces majoritàriament grans…. Quan ens el van regalar, anava amb una caixa molt xula, que s’obria com un acordió i agafava, dit així amb pinces, forma de gos. Però per desgràcia en Quel la va destruir ràpidament.

Els dibuixos m’agraden molt. Senzills, divertits expressius, colors forts amb fons neutre, toc modern. La veritat és que fent aquest post, he descobert que tinc uns quants llibres de la mateixa il·lustradora a la llista d’espera.

El recomanaria a partir d’un any, sempre sota supervisió d’un adult, no fos cas que tinguem problemes amb les peces petites.

I per cert, veig que Combel també l’edita en Català.

Va, i ara que no em llegeix ningú, em posaré més personal del normal i a sobre, nostàlgica.

Quan en Quel va arribar al món, el seu germanàs pelut, ja feia uns quants anys que ens alegrava el dia a dia. Per sort, tal com estàvem convençuts, tots els mals auguris i pors que venien de fora no es van arribar a complir.

Tota la vida recordaré els remenaments eufòrics de cua quan va veure que el farcell que duia als braços respirava i es movia. Des d’aquell dia, ha anat evolucionant, des del vigilant distant, a l’ésser viu amb més paciència del món mundial. Actualment tenim un gos multifunció: gos-escala, gos-butaca, gos-cavall… i dia a dia el repertori va creixent.

La interacció entre els dos monstres de la casa ens ha donat un munt d’anècdotes: divertides, surrealistes, escatològiques… però sempre, farcides d’innocència i de tendresa. Estem molt convençuts que aquesta situació ens ha ajudat tots a ser millors pares, fills i gossos. Adopto aquest llibre, com a símbol de tot això.

AUTOR: Patricia Geis Conti

Il·LUSTRADOR: Patricia Geis Conti

EDITORIAL: Combel

COL·LECCIÓ: Menudas Mascotas

ANY EDICIÓ: 2012

Nº PÀGINES: 8

MIDA: 17×19 cm

MATERIAL: Cartó gruixut doble

mi PERRO – Patricia Geis Conti COM CUIDAR EL SEU MILLOR AMIC Un llibre interactiu amb uns dibuixos molt simpàtics, on un gos ens explica què necessita per estar ben atès.

PER A PETITS I GRANS CURIOSOS

Una preciositat de llibre per a descobrir les intimitats de la natura mentre anem destapant solapes. Interessant, didàctic, útil per treballar amb infants d’un ampli ventall d’edats. Farcit de plantes, animals, fruits i sorpreses. Crec que aquest llibre enamorarà petits i grans per igual.

Fa molt poc que aquest llibre ha arribat a casa, de fet el vaig comprar, per internet, sense un primer contacte real, just abans que comences la primavera, per parlar del canvi d’estacions. I en tan poc temps, s’ha fet un lloc molt especial entre tots nosaltres.

Començaré per la nota negativa del llibre. Tot s’ha de dir, en Quel, amb 15 mesos, és massa petit per “treballar” les estacions a partir d’aquest i de qualsevol llibre. Però crec que amb aquest, encara menys, ja que el pas de les estacions no és el seu contingut més important. De fet, pots anar passant pàgines, i no adonar-te que has canviat d’estació. I potser m’equivoco, però algunes de les imatges no estan ordenades segons l’estació que li correspondria, almenys a casa nostra. Per exemple, que jo sàpiga, el meu avi collia les peres i les prunes a l’estiu, no pas a la tardor.

Ara potser us pensareu, que després de comprar un llibre per treballar les estacions, amb el que n’he dit, em vaig quedar decebuda. Doncs no! Vaig quedar al·lucinada. Per dos motius, primer perquè el vaig trobar encantador, segon perquè en Quel se’n va enamorar.

Quan el tens a les mans, sembla un llibre per a nens molt més grans. I si ho és, de fet cada cop que el fullegem em passen pel cap mil activitats per fer quan el nen sigui més gran. Quan el vaig comprar el que em va fer decantar per ell van ser les pestanyes. El motiven molt, hi va boig. A més a més són idònies per la seva edat, estimulen la curiositat, ajuden a treballar la motricitat fina, factor sorpresa… Doncs aquest llibre compleix amb tot això i més. Si haguéssiu sentit els seus “ohhhhhs” cada cop que voltejava una mitja pàgina i descobria, per exemple, com era una maduixa per dins entendríeu perquè estic tan emocionada ressenyat aquest llibre.

Els dibuixos, sobre fons blanc, són molt realistes, detallistes, preciosos… genials. I el joc que aconsegueixen amb les mitges pàgines i les solapes, és perfecte. I al contrari que sol passar amb aquest tipus de llibres, és llarg, i dóna molt de si. De ben segur que no serà l’últim d’aquests autors en entrar a casa.

Pel que fa a la seva edició, crec que està molt ben construït, amb paper gruixut, molt resistent, i amb espiral. M’encanten les espirals, amb el que faciliten les coses i allarguen la vida dels llibres, no entenc per què no es fan més llibres infantils amb espiral.

De moment ha set capàs de resistir els maltractes d’en Quel amb una molt bona nota. Tot i això sempre li he deixat sota supervisió, no crec que de moment, sigui un llibre dels que pot tenir sempre a mà, a més tinc l’esperança que ens acompanyi molts anys.

En definitiva, Les estacions, de Pittau i Gervais, és un llibre molt complet, per conèixer íntimament la naturalesa, que estimula la curiositat natural dels infants i que de regal és un goig per la vista. Més que recomanable per infants de més d’un any.

AUTOR: Francesco Pittau i Bernadette Gervais

Il·LUSTRADOR: Francesco Pittau i Bernadette Gervais

TRADUCTOR: Núria Font i Ferré

EDITORIAL: Cruïlla

ANY EDICIÓ: 2011

Nº PÀGINES: 64

MIDA: 22×24,5 cm

MATERIAL: Cartró prim

Les estacions de l’any – Pittau Gervais PER A PETITS I GRANS CURIOSOS Una preciositat de llibre per a descobrir les intimitats de la natura mentre anem destapant solapes.

Mira i toca. Els animals

MIRA I TOCA. ELS ANIMALS

MOLT ESTIMULANT.

Aquest llibre va ser un èxit des que va entrar per la porta. Encertadament pensat per estimular el tacte i la vista dels més petits de la casa.

Em va caure a les mans en una llibreria, i al moment, el vaig trobar perfecte per passar estones amb en Quel de set mesos i no em vaig equivocar. Era de cartó gruixut i molt resistent (exceptuant alguna marca d’incisiu, està com nou, vuit mesos després), amb els cantons arrodonits, ple de textures i fotografies de cadells d’animals moníssims i contrastats que realment criden l’atenció del nadó.

Es divideix en sis pestanyes, i a cada una, dins un marc d’un color viu i sobre un fons neutre, hi apareixen els animals, entre els quals hi ha una textura, repetida a la pestanya. En teoria l’infant ha de tocar la textura de la pestanya i saber-la trobar a la pàgina.

En Quel era força petit quan el va començar a manipular, i així i tot es recreava en cada textura. Amb el pas del temps, això no s’ha perdut i ara, amb 15 mesos, sempre toca primer la textura de la pestanya, i després la del llibre, com si entengués el mecanisme del joc.

Un altre dels motius que fa que aquest sigui un dels seus llibres més sol·licitats, és per la temàtica: els animals. Sempre s’ho ha passat pipa veient a la mare, fent el burro amb les onomatopeies, i us asseguro que per culpa seva he ben entrenat el so del rinoceront.

L’única petita pega que li trobo és el text. Està adreçat a un públic no lector, i els nens que ja llegeixen, i els pares que l’expliquen, ja saben que els tigres tenen pèl i ratlles i que els pingüins són bufons. Vull dir, que està farcit de frases òbvies i sobrants, i crec que funcionaria perfectament, o fins i tot millor, sense elles.

En definitiva, és un molt bon llibre perquè els infants tinguin un primer contacte amb els llibres de cartró, ja que està dissenyat per atraure la seva atenció i estimular-los sensorialment. Les fotografies són molt boniques, el disseny de les pàgines i el sistema de les pestanyes, molt encertat, i les textures molt variades.

AUTOR: Charlie Gardner

EDITORIAL: Brúixola

ANY EDICIÓ: 2014

Nº PÀGINES: 12

MIDA: 21×21 cm

MATERIAL: Cartó gruixut

Toca i busca. Els Animals. – Charlie Gardner MOLT ESTIMULANT. Aquest llibre va ser un èxit des que va entrar per la porta. Encertadament pensat per estimular el tacte i la vista dels més petits de la casa.

#-1 #0-3 #animals #imatges

https://amicsdepaper.wordpress.com/2016/03/21/els-transports-xavier-deneux/#more-43

Els Transports - Xavier Deneux

UN LLIBRE PER MIRAR I TOCAR

Quan el vam comprar, en Quel tenia set mesos i mig, encara no gatejava, però feia la croqueta que donava gust. Jugàvem a l’estora, i jo em passava estones ensenyant-li, llibres que ell observava amb més i menys atenció, però sense mostrar cap mena de preferència.

Llavors, “Els transports” va arribar a casa i va ser una revolució, convertint-se en el seu primer llibre preferit.

A la pàgina web de l’editorial, diuen que és a partir de tres anys, però té dues coses, que crec que el fan especialment atractiu per a infants tan petits com era ell:

Dibuixos senzills, de colors viu i amb un fons neutre, on contrasten molt i criden l’atenció dels més menuts. Tenen relleu! Com es pot veure a les fotografies, les pàgines de l’esquerra tenen figures que sobresurten, que queden encaixades als “forats” de la pàgina de la dreta. Doncs, bé… resseguir amb el dit les figures i els forats, es va convertir en una de les seves primeres aficions. Fins al punt, que si veia el llibre i no el tenia a mà, rodava fins on era i et cridava perquè li ensenyessis. Encara ara està dins dels seus llibres més sol·licitats.

El pobre, comença a mostrar signes de desgast, però és que ha passat mil i una aventures: Ha volat, s’ha arrossegat, ha entrat en contacte amb tota mena de substàncies líquides, en Quel ha practicat els seus primers gargots entre les seves pàgines… De debò que pel “trote” que ha suportat aquests últims 8 mesos, està com nou, de fet considero un miracle que estigui sencer.

Però per mi el millor valor d’aquest llibre són les il·lustracions d’en Xavier Deneux. De gran senzillesa, però amb molta força visual, són intel·ligents, tenen sentit de l’humor i sovint vénen carregades de missatge. La nostra col·lecció de llibres seus ha anat augmentant amb el temps, i de ben segur, ho continuarà fent.

FITXA TÈCNICA:

AUTOR: Xavier Deuneux

Il·LUSTRADOR: Xavier Deuneux

EDITORIAL: Combel Editorial

COL·LECCIÓ: Calaix d’imatges

ANY EDICIÓ: 2014

Nº PÀGINES: 14

MIDA: 17×17 cm

MATERIAL: Cartó gruixut

Roser Capdevila, 1985

https://amicsdepaper.wordpress.com/2016/03/23/mirem-el-camp-roser-capdevila-teresa-ribas-pilar-casademunt/#more-335

#book illustrations childs niños dibujos

Mirem EL CAMP

Absolutament entranyable.

El llibre de cartró que tinc a les mans, va ser editat el 1985 per la Galera, que per sort, encara el continua editant avui en dia.

Els de la meva generació, i les següents hem tingut el luxe de créixer envoltats de dibuixos de la Roser Capdevila, li devem moltíssim. I gràcies a llibres com aquest, li continuaríem devent, encara que no poséssim Les tres bessones dins el paquet.

Al cap de poc de néixer en Quel vaig pujar a les golfes de casa els meus pares aviam que podia arreplegar, i vaig veure aquest llibre i em vaig emocionar. L’havia oblidat del tot, però en obrir-lo i mirar-lo em vaig adonar que sempre l’havia tingut present. Va ser una sensació molt estranya. Me’l vaig mirar i remirar molta estona, sempre amb un somriure als llavis.

Està farcit de detalls i petites històries del dia a dia de la vida de la gent del camp de fa uns quants anys. Des de la foto del padrí, a sobre l’espelma, a la lleixa de la llar de foc; a la pala per matar mosques a la butaca, ben a mà; fins al nen caçant capgrossos a l’abeurador… Realment, la feina de guió de la Teresa Ribas i la Pilar Casademunt és espectacular. Podríem dir que aquest llibre és un fidel retrat antropològic d’una manera de viure que se’ns ha escapat.

Al principi, quan li vaig ensenyar a en Quel no és que n’hi fes especial cas, li cridaven més l’atenció altres llibres, amb dibuixos més contrastats, i sobretot els que tenien textures. Vora els 9 mesos, va començar a senyalar, i llavors sí que n’hi feia. El problema, pobret, és que era molt poc precís, i el nivell de detall del llibre no l’ajudava gaire. Tot i això hem passat grans moments amb aquest llibre, un dels millors, una tarda que li va explicar la besàvia, i on tots plegats vam aprendre una pila de vocabulari.

Ara, amb els seus súpers 15 mesos, és un llibre que li agrada molt. Sovint el va a buscar i hi passa estones, i és que hi surten molts animals, i en Quel està en una època que és un imant per tot el que sigui muuuuuuu, beeeeeeee i quiquiriquiiiii.

Estic molt orgullosa d’avançar aquesta part de l’herència al meu fill, i de segur, que si d’aquí a 15 anys sap què són uns fogons, una bombona de butà, i els televisors que semblen caixes, li haurem de donar les gràcies a la Roser Capdevila.

AUTOR: Teresa Ribas i Pilar Casademunt

Il·LUSTRADOR: Roser Capdevila

EDITORIAL: La Galera

COL·LECCIÓ: Mirem

ANY EDICIÓ: 1985

Nº PÀGINES: 10

MIDA: 17×17 cm

MATERIAL: Cartó

Mirem EL CAMP – Roser Capdevila – Teresa Ribas – Pilar Casademunt