B_Free (micro) Fest

B_Free (Micro) Festival d’ intervencions urbanes és una iniciativa d'Aatomic_lab per a fomentar la interacció creativa i social amb la ciutat, per re-PENSAR-la, per generar un banc d’idees i per incitar la participació col·lectiva de l'espai públic.

[b-free-fest]

El divendres 4 de desembre, Aatomic Lab, coordinador de BeFree 2020, itinerari d’accions creatives que acompanya El Grup de Dones de La Soledat, s’alià amb elles per celebrar a l’espai públic de la plaça de Can Ribas de La Soledat el festival internacional de vídeo feminista Fem Tour Truck. Alejandra Bueno, coordinadora del festival,  va realitzar una selecció de vídeos per presentar diferents situacions i lluites feministes a diversos indrets del món. Així, des dels reclams locals de les dones de La Soledat s’instà a fer sentir les veus de les dones a nivell global: ni el vent ni el fred van fer que tots els seients s’ocupessin amb gent del barri o que van venir a visionar les diverses propostes. 

Fem Tour Truck és un festival de vídeo-art feminista que proposa l'art i la vídeo-creació com a eina de promoció dels drets de les dones des de tres perspectives diferents: vídeo-art, vídeo-peformance i curtmetratge.

La mostra és internacional i itinerant i recorre les places de pobles i ciutats en un camió, que serveix d'infraestructura, escenari i pantalla per a la projecció dels vídeos (En aquests moments de limitacions i incertesa derivades per la pandèmia de la COVID-19 el camió no es va poder desplaçar des del País Basc). Es realitza en l'espai públic, reinterpretant els formats clàssics de difusió de l'art i la cultura, i promovent l'activació social i cultural dels espais comuns.

Entre les propostes vam poder veure peces experimentals o de caire documental, totes tractant temes des d’una perspectiva de gènere. Com ara el qüestionament de l’amor romàntic de “Aun” de Gemma Ginovart, l’acceptació de la relació lèsbica entre dues amigues, de “Leo y Alex en pleno siglo 21”, de  Eva Libertad i Nuria Muñoz, les lluites de les dones en defensa de la terra i tradicions amazòniques amb “Guardianas de la Amazonia”, de Gabriela Arnal, o la lluita de les dones per l’equiparació d’oportunitats i remuneració a l’esport de competició de “Campeonas sin límites”, de Paqui Méndez.

Les representants locals que van projectar les seves peces de vídeo van ser Arantxa Boyero, amb una peça festiva i visual de la sèrie Las tigresas blancas i Marijo Ribas, amb Vicio y dependencia que aborda la lluita obrera de les cigarreres d’Alacant.

Fotos de Miquel Julià

[b-free-fest]

Continuant amb dels itineraris artístics BeFree 2020 es va celebrar el Festival internacional de videoart feminista “Fem Tour Truck”,  comissariat per GUERRILLA Food Sound System, i també de la mà d’aquest col·lectiu, es va fer la proposta al grup de dones un taller d’experimentació i creativitat gastronòmica per deconstruir els gèneres binaris i dicotòmics masculinitat-feminitat, performant la seva identitat. 

El taller Queer Food es celebrà dijous 3 de desembre a la  Plaça de Mínims, on Yolanda del Bar Casino, ens va cedir molt generosament les seves instal·lacions per realitzar l’activitat.

Ruben Castillejo, de GUERRILLA Food Sound System, explicà que la cuina d’autor, es sol reconèixer sota els grans noms de chefs com ara Berasategui o Arzak (que com ells també provenen del territori basc), els qui contribueixen a perpetuar  l’estructura de poder masculinizada: home blanc, heterosexual com a creador únic i líder amb nom propi. Una imatge de poder i fins i tot d'heroïcitat que no és justa ni amb la memòria gastronòmica, eminentment femenina, ni amb el fet que en la realitat, en la majoria de les cuines qui les habita i qui hi treballa són dones, anònimes i invisibilitzades.  

És a la llum d’aquesta reflexió que es fa la proposta de combatre aquest acte d’apropiació, i reivindicar una creativitat al marge de la normalitat establerta. Així, Ruben,  va introduir el concepte queer, un terme pres de l'anglès, que es defineix com «estrany» o «poc usual» i s’empra per definir una identitat sexual o de gènere que no correspon a les idees establertes de sexualitat i gènere. Revisar aquest concepte a través de la cuina i els ingredients, es planteja com tot un repte. 

El que ens proposaren va ser “afusellar” el concepte de chef per autoreivindicar-se i empoderar-se a través de la cuina, que en realitat poc té a veure amb l’elit que representen els autors de renom, si no més bé amb una necessitat quotidiana, un mitjà d’expressió cultural i un sistema de cures domèstic. 

Alejanda Bueno, l’altra integrant de GUERRILLA Food Sound System, i Ruben proposaren al grup de dones de la Soledat reforçar l’empoderament a través de la tria d’un pseudònim per signar la seva creació culinària, la cerca d’un concepte per treballar a través d’un plat i un plàtan com a base per experimentar amb la resta d’ingredients.

Cada una d’elles va fer propostes que havien de veure amb el seu cos, cultura o iconografia personal, com ara el “sujetatatetas” de la Ivone Pivonne o el plat “Queer Rockera-sobre els núvols” de Silva. També amb la reproducció inconscient i instantània de les iconografies pròpies, com per exemple el plat de Zineb que reproduí  la cultura del mosaic. Què dir dels advocats farcits amb plàtan de na Caterina, autèntica reivindicació de la memòria i la suma col·lectiva. I finalment, la perla, el pallassito d’Alí, fill de Zineb.

Quan van compartir els seus plats i idees, totes vam arribar a les conclusions de què la cuina és una excusa per compartir i expressar. Des de les quotidianitats ens podem apropiar i reinventar el principi de la “cuina de disseny”, sovint i malauradament, tan inaccessible i elitista.  Que el “queer food” basat en la tolerància i l’experimentació ens permet explorar identitats, a cops redescobrir-les i celebrar-les.  La mescla, la diversitat, sempre enriqueix.

[b-free-fest]

Arrel de l’elecció de les postals, el dijous 22 d’octubre es va programar una caminada pel barri per fer el recorregut amb les seves autores i que cada una d'elles ens donés arguments sobre la seva obra. 

El dijous 22 d’octubre el punt de trobada a la Soledat va ser la Plaça de Mínims, davant d'església a les 18h. De camí a la primera parada, el Bar Pilares, vam passar per davant ca sa mestra, on viu na Caterina amb la seva mare. Caterina és professora de català, ho porta a les venes, ja la seva besàvia era mestra a una escola de nines, en aquell temps les aules disgregades, el seu besavi també es va dedicar a l'ensenyament.

El Bar Pilares és la seu de l'equip de futbol de la Soledat, el propietari del bar és el president del club, i el seu fill l'entrenador. A les parets de l'establiment pengen un plat i un mirall amb l'escut de l'equip, moltes copes i trofeus de tornejos, un altar amb la verge de la Macarena, dues imatges de Camarón de la Isla i una rajola amb la inscripció "la mujer y el oro lo pueden todo".

Un cop totes les assistents entraren a l'establiment i es col·locaran al voltant de les postals, Ivonne ens argumentà la seva imatge, una composició amb les seves ombres projectades sobre l'edifici de Ca'n Ribes. El simbolisme de la fotografia és contundent "tot i que no se'ns veu, estam aquí".

A continuació Caterina ens mostrà la seva fotografia, l'entrada d'una clastra, que crea una petita comunitat amb les seves particularitats, humanes i arquitectòniques. Aclareix que no és un gueto i Rosa ens explicà que és com les “corralas” d'Andalusia, ella és de Còrdova.

La següent parada va ser al Comercial Moragues, un local gran al Carrer Manacor que anteriorment va ser una fàbrica de sopa i un cinema. Allà, entre el renou del tràfic, Rosa ens explicà la seva postal, el detall d'unes flors de buguenvíl·lia. Per ella després del període de confinament i en context de crisi sanitària les flors representen la vida i la lluita, la força de la dona i la seva bellesa natural. Ella també té nom de flor.

Seguirem cap al Forn 79, que havia estat merceria i estanc. Allà Aatomic va comprar uns bunyols per convidar a totes, just el dia d'abans van ser les verges. Caterina ens explicà l'origen de la tradició, Santa Úrsula i les 11.000 verges van escapar d'uns bandolers que volien abusar d'elles. El forat dels bunyols de vent comentaren que probablement simbolitza la virginitat, Carme, asturiana nouvinguda al grup i al barri, ens va dir que en bable forat es diu "furaco".

El final del recorregut va ser al Bar Quita Penas, allà vam compartir els bunyols i les postals amb totes les autores. Meritxell explicà que el projecte es bassa en un sistema de cures, que les postals aspiren a ser una eina multiplicadora, perquè les autores, que ja prèviament van participar en el mapeig del barri amb seves narratives personals, les comparteixin amb altres dones.

 La targeta de visita de les postals és una invitació perquè altres dones es vagin sumant, amb l'objectiu de crear un grup autogestionat per donar veu totes aquelles coses que reclamarem del seu barri.

[b-free-fest]

El dilluns 5 d'octubre es va fer una dinàmica amb el grup de veïnes de la Soledat que va consistir en una passejada activa pel barri amb la finalitat de realitzar unes fotografies que es traslladaran en format postal per tal de deixar constància de la seva mirada. La dinàmica, conduïda per Meritxell Esquirol i Miquel Julià, va proposar un recorregut per diferents espais públics del barri en que seleccionar imatges significatives del seu entorn que, d’alguna manera, les representi  i les identifiqui. Per tal de poder seleccionar de manera còmode quines de les diferents fotografies preses es convertirien en postal, segons anaven produint s’anaven enviant al locutori d'en Toni per poder-les imprimir. 

Una vegada finalitzat el recorregut, a mode d’exposició preliminar improvisada, les fotografies es van penjar en una corda i pinces aprofitant la unió amb un cordill de mobiliari urbà:  una senyal i un fanal arbre i una farola. Les postals penjades varen servir per materialitzar una mirada calidoscòpica del barri per part de les participants, les protagonistes. 

Amb unes targetes que replicaven diferents reclams i conclusions treballats al taller anterior dinamitzat per Isa Martinez, en el que elaboraren un mapa d’afectes, sentiments i sensacions que el barri els desperten, es varen treballar paraules i propostes clau per consensuar el missatge de la postal. En cap cas es tractava de fer una postal muda, sinó que el seu objectiu era doble: d’una banda, compartir el seu testimoni i la seva experiència de barri; de l’altra, elaborar una postal-invitació amb la que, com a grup de dones multiplicadores, poder convidar a la participació a més dones.

Aquesta exposició improvitzada va restar a la plaça, a mode d’intervenció artística. I val a dir que va generar moltes reaccions a les diferents persones que hi passejaven. El fet de reconèixer els racons del barri, i la sorpresa que causà una acció simbòlica inesperada, va fer que tant joves com persones adultes, homes en la seva majoría, reaccionessin de manera positiva davant el testimoni audiovisual. Algú va manifestar que li agradava l’exercici per la seva connexió amb la fotografia. Altres van agrair el reconeixement i la memòria. Una dona, Carmen, que només fa 3 mesos que viu al barri, davant l’exposició es va interessar tant per la seva producció que ha demanat formar part activa del grup multiplicador on poder aprendre i aportar experiències i coneixements. No es va perdre la passejada prevista per exposar les postals en diferents indrets de comerç local del barri!!

[b-free-fest]

El dimarts 15 es va celebrar el taller "Com em cuida el meu barri, com cuido jo al meu barri: suports quotidians" impartit per Isabel Martín de Cotidiana al Centre Cultural Xinés de Pere Garau. A l'entrada del centre el terra està decorat amb dibuixos infantils i el drac de tela que surt a la plaça del mercat per celebrar l'any nou xinès treu la cua pel primer passadís.

Al lateral esquerre del local ens cediren l'ús d'una sala, algunes assistents ja havien participat dilluns, altres eren noves veïnes interessades. Ja totes assegudes, Isabel va fer una introducció de Cotidiana, la cooperativa de la qual forma part amb Cristina Alba i Eva Morales, un grup d'arquitectes que treballen des d'una perspectiva ecofeminista, creant projectes comunitaris, com ara Ramuca, una xarxa de suport mutu o el projecte de ciutat Post-covid.

Com a activitat, Isabel ens plantejà dibuixar cercles d'afectivitats, per pensar sobre els vincles i les proximitats, emocionals i geogràfiques, posant nom i creant el dibuix d'un cosmosistema propi de cures. Seguint la mateixa lògica vam pensar de forma individual, i després compartida, que ens agradava fer soles, que era importat per nosaltres fer amb altres persones i que ens agradava del nostre barri. Van sorgir moltes coincidències: passejar, trobar-se amb les amigues i veïnes, fer treballs manuals i la música: escoltar-la, ballar-la i practicar-la.

Moltes de les assistents declaren un sentiment de pertinença a La Soledat, una mena d'orgull identitari que les fa sentir com en familia, tot i que la Núria, la més jove del grup, ens confesa que quan passeja sola el seu sentiment és d'inseguretat. Aquestes dues experiències, quasi contradictòries, delaten un símptoma molt greu, i evidencien que l'espai públic no es pensa i es viu de la mateixa manera depenent dels cossos i gèneres.

Tan important és la projecció de l'espai públic, com la de l'espai privat. Per la majoria de les dones és tan important fer coses en comunitat, com a soles. Els moments i espais d'intimitat no s'han tingut en compte en una política de l'habitatge que en general no ha pensat en les persones i les seves necessitats.

De la covid i el temps de confinament també han extret experiències positives, Caterina ha après ha escoltarse a si mateixa, davant la saturació de sobreinformació, ha estat per ella com a una cura mental, la Núria, ha conegut a la seva veïna Trini, que ja és per ella com una àvia.

L'AV de la Soledat té la seu a la pl. de Sant Francesc Xavier, en aquest local s'hi fan activitats com gimnàstica, danses del món, informàtica, taller de memòria o manualitats. Des de fa algun temps les festes del barri no han estat tan galdoses com abans, la junta directiva està formada per persones bastant grans, i la força i empenta d'un temps es va esvaint. Per un altra banda s'han anat tancant indústries i equipaments, i hi ha zones amb obres que no acaben mai. Totes les assistents van reivindicar la importància dels llocs de reunió, ja que és allà on es creen les xarxes de proximitat quotidianes per un sistema mutu de cures.

Fotografies de Miquel Julià

Gràcies al suport de: La Direcció Insular de promoció Sociocultural i Caixa Colonia

[b-free-fest]

El 14 de setembre, ens vam trobar a les 18 h. davant del museu Krekovic amb un grup de dones del barri de la Soledat i Nou Llevant, a l'activitat "Tu de qui ets, una genealogia de les dones del barri" Isabel Martín ens va proposar fer una passejada amb la qual dibuixaríem juntes una ruta en referència a les narratives personals de les dones del barri, "per saber qui som, hem de saber qui eren les anteriors" explicà, citant a Marcela Lagarde.

Isabel, del col·lectiu Cotidiana de Sevilla, és arquitecta i poeta, abans de començar la caminada ens va regalar uns versos seus musicats, i començarem la ruta en direcció al mar, a través d'un parc infantil amb instal·lacions de joc precintades.

Maria, veïna de Nou Llevant, va proposar la primera parada, de camí ens comentà que formaba part de la Ciutat per qui l'Habita, i que durant el confinament havien fet trobades en xarxa amb diferents col·lectius de ciutats que pateixen els mateixos fenòmens de gentrificació, massificació i turistificació que Palma, com Barcelona, Venècia o Lisboa.

A la primera parada Maria ens explicà que Barri TV va tenir seu a les instal·lacions de la parròquia de Sant Joan d'Àvila a Nou Llevant. La televisió comunitària i autogestionada es va organitzar durant el 15M, amb la col·laboració de diferents professionals dels mitjans i voluntàries.

Zineb, ens sugerí seguir en direcció sud, ella és d'origen magrebí, ens va proposar parar a la delegació d'estrangeria, emplaçament que després de 15 anys la segueix definint com a dona migrant. La Lina, la seva filla de 9 anys, ens ajudà a marcar els punts i parades amb adhesius.

Just davant de l'oficina trobarem el Patronat Obrer de Sant Josep, que ofereix suport a l'estranger, formacions, assessoria i activitats de dinamització social. Vam marcar i definir aquesta parada com un espai de cura cap a les persones del barri.

Seguirem la ruta circular, passant per solars deshabitats, algun contenidor cremat i obres d'equipaments públic que apunten més a una incipient gentrificació que a espais oberts per l'ús veïnal. Caterina, abans d'arribar de nou al nucli d'habitatges, ens explià el passat rural del barri, la zona de la Soledat era coneguda com l'Hort del Ca.

Ja davant l'antiga fàbrica tèxtil Ca'n Ribes, al igual que a Calçats Gomila, altra indústria establerta a la zona, vam parlar sobre el passat manufacturer del barri, on la mà d'obra era principalment femenina. De camí a la parroquia, on férem la darrera parada, vam passar per alguns carrers on els veïns encara seuen a la fresca i cuiden les plantes sobre les voreres.

A la plaça de la parròquia de la Soledat, Caterina ens va explicar que més que un espai sacralitzat es tractava d'un punt de trobada, i Maria afegí que just davant la plaça hi havia una comissaria, que com equipament es va desplaçar del barri d'un dia per un altre, un exemple més del poc interès en mantenir equipaments públic al servei dels veïns.

Van aparèixer més veïnes i vam repartir els adhesius que havien sobrat entre elles, Lina es va quedar un bon manat, que volia repartir entre les seves amigues del cole, abans d'acomiadar-se ens va dir que la ruta li havia ensenyat una cosa: que les dones podien fer moltes coses.

Fotografies de Miquel Julià

[b-free-fest]

>>20.30h Divendres 18 Sept. Common Spaces. Taula oberta. Biblioteca Ramon Llull. Amb la participació de CATALINA AGUILÓ:

Licenciada en Història del Arte, Ayudante de biblioteca del Ayuntamiento de Palma des de 1990, primero en la biblioteca del Casal Solleric y actualmente en la biblioteca Ramon Llull, profesora asociadad del Departamento de ciencias históricas y teoría d elas Artes fde la Universidad de les Ille Balears

#Biblioteca #información #Interacción

[b-free-fest]

>>20.30h Common Spaces. Taula oberta. Biblioteca Ramon Llull Divendres 18 Sept. Amb la participació de PERE RABASSA.

Una nota de color en la plaza donde están dos de los institutos más antiguos de la ciudad, así como otros edificios dedicados a la educación. Los arquitectos lo denominaron, Sólido de contraste, pero se conoce popularmente como el Tubo (o el Tub). Fue instalado en el año 1983 cuando se remodeló este espacio convirtiéndose en plaza. Los arquitectos Pere Rabassa y Eugenio de la Fuente ganaron, con su proyecto, el concurso.

La polémica fue sonada, pero pese a las opiniones en contra, se conoce popularmente esta plaza como la “plaza del Tubo”. Sufrió una controvertida reforma sin contar con la opinión de los creadores durante el mandato del ex-alcalde Fageda.

[b-free-fest]

FREE WATT # 14 - "En Potencia"

A l'invitation de la Fira Tarrega et du réseau eurorégional des Arts de la Rue CARRER, la compagnie 1Watt a conçu et présenté un projet dédié, les 11, 12 et 13 septembre à Tarrega. Au départ de la Plaza del carme, la performance "En Potencia" emmenait le public le long de l'Avinguda Catalunya jusqu'à la station service investie pour l'occasion...

>>11.00h i 12.00h (Cos//Ciutat) Free Watt. Espectacle performàtic a l'espai públic. 1WATT. Plaça de la Porta Pintada / Plaça d’Espanya

La companyia francesa 1 WATT utilitza estructures dramatúrgiques efímeres per crear espectacles in situ com la fragilitat, el desequilibri, els moments buits dels nostres recorreguts, l'imprevist, les sorpreses… un procés en el qual ens veurem implicats!. 1 WATT amb Sophie Borthwick, Alexandre Thery i Pierre Pilatte. www.1watt.eu Produït per el projecte Euro-regional CARRER: auMents (Illes Balears), Firatàrrega (Catalunya), Atelline, Cratere Surfaces, La Diagonale (regió Languedoc-Roussillon)

[b-free-fest]

>>20.30h Common Spaces. Taula oberta. Biblioteca Ramon Llull Divendres 18 Sept. > Amb la participació de JORDI PALLARÈS (https://www.facebook.com/victorfender12) és membre de l'ACCAIB, autodefinint-se com a educador visual i comissari. Agent cultural actiu a la ciutat de Palma, investiga aquí i arreu sobre aquelles pràctiques en què s’utilitza i es qüestiona l’espai públic, i com aquest genera comportaments diferents en un espectador que, tot i més participatiu, ha de plantejar-se reconquerir la seva presència i la seva veu com a individu i ciutadà que és.

Jordi Pallarès (https://www.facebook.com/victorfender12) es miembro de la ACCAIB, autodefiéndose como educador visual y comisario. Agente cultural activo en la ciudad de Palma, investiga aquí y fuera sobre aquellas prácticas artísticas en las que se utiliza y se cuestiona el espacio público, y como este genera comportamientos distintos en un espectador que, aun siendo más participativo, necesita plantearse y reconquistar su presencia y su voz como individuo y ciudadano que es.

[b-free-fest]

>>20.30h Common Spaces. Taula oberta. Biblioteca Ramon Llull Divendres 18 Sept. Amb la participació de ARQUITECTIVES, col·lectiu que treballa l'arquitectura i la creació amb infants.  www.arquitectives.com

Pablo Amor y Cristina Llorente, arquitectos licenciados por la ETSA Valladolid y la ETSA Barcelona, respectivamente, y promotores de Arquitectives (www.arquitectives.com), trabajan desde 2009 en la divulgación del entorno construido y la arquitectura. A través de actividades y programas educativos para particulares, centros escolares y culturales, instituciones, asociaciones y organizaciones, así como de su enriquecimiento a nivel personal en los campos de la gestión urbana y la participación ciudadana, tienen como principal objetivo la introducción de la arquitectura en el sistema educativo nacional, mediante enseñanzas transversales que relacionan las diferentes materias del currículo.

Desde el año 2012 son los delegados españoles del Programa de Trabajo Architecture & Children de la Unión Internacional de Arquitectos, que coordina los programas de educación en entorno construido a nivel mundial y que cuenta con 22 países miembros.

Paralelamente, diseñan instalaciones y acciones urbanas orientadas a revitalizar el espacio público. En el ámbito de la divulgación, imparten cursos universitarios y conferencias relacionadas con la ciudad, la educación y el entorno construido.

‪#‎espacio‬ público de relación #‎ciudadanía‬ #‎identidad‬ #‎pertenencia‬

[b-free-fest]