Després de mitja hora mirant una taronja, amb la rentadora pitant des de no sé quanta estona, vaig decidir que, almenys en aquell moment, no trauria cap idea que realment m'agradés o transmetés quelcom. I millor anava estenent la rentadora per sentir-me productiva.
Mentre em barallava amb un llençol i parava a estones per prendre el sol, se'm va ocórrer una idea. Vaig pensar que, mirat de certa forma, jo sóc una taronja.
Les taronges tenen una pela, una barrera, que sovint és gruixuda i costa de treure. A vegades, fins i tot, són fràgils: si treus la pela molt ràpid o sense cura, es pot trencar un "gajo". I quan per fi ho has aconseguit, pot ser que el que trobis a dins estigui dolç o sigui àcid.
Crec que jo també tinc una barrera, que és el que molts cops em dóna imatge de "borde", per dir-ho així (i muy a mi pesar). Em costa agafar confiança i ser jo mateixa per por, i quan per fi ho faig, m'obro. Però també depèn del dia (o de la persona, la veritat sigui dita) sóc més dolça o més àcida. I crec que això és una veritat de la qual sóc conscient i en penso molt alguns cops que em miro al mirall llarga estona en silenci. Per què em costa tant expressar com em sento? Per què no puc anar i abraçar les meves amigues amb tot l'amor del món quan és una cosa que sento i m'agradaria fer? Què fa que em costi tant expressar un simple "t'estimo" a les persones que m'importen?
Llavors vaig pensar que no només em passa a mi, sinó que també li passa a molta altra gent. I per molt que creiem que coneixem als nostres companys o coneguts, és molt probable que aquella imatge no sigui la veritable, almenys en part, i que hàgim de cavar una mica per conèixer com són de veritat. Tots tenim dins nostre una forma de ser que la reservem per aquelles persones que es prenen el temps de treure'ns les barreres amb cura.
I, quan em vaig voler adonar, ja havia acabat d'estendre la rentadora.
amandla
yousharknotpass
titsay
vaporwave
theartofmadeline