Títol presumptuós

[cpstela-blog]

Pràctica 3

Producte:

Els productes de maquillatge Ben Nye són uns referents en el món del maquillatge professional des de fa més de 40 anys. La seva gamma és molt àmplia i hi trobem des de bases i correctors adequats a cada to de pell, fins a tot tipus de productes de caracterització: sang, làtex, pintura corporal...

Objectiu: 

Aproximar els productes de Ben Nye al gran públic. Hi ha ocasions en les quals aquest s'ha de caracteritzar (per Halloween, Carnaval, obres de teatre o curtmetratges amateurs...) i el seu desconeixement del que els poden oferir les marques com Ben Nye els porta a limitar la seva creativitat i a baixar la qualitat del resultat final.

Campanya: El diàleg impossible

Per a fer-ho s'utilitzarà principalment el canal per excel·lència dels tutorials de maquillatge, youtube, però amb un element especial: s'ensenyarà a fer maquillatges de dos personatges en un. En concret, es maquillarà una meitat de la cara caracteritzant-la com un famós i l'altra es maquillarà com el seu antagonista.

Alguns exemples d'aquestes parelles d'antagonistes serien:

Mourinho i Guardiola

Belén Esteban i Carmen Lomana

El Joker i Batman

Rajoy i Zapatero

El video consistiria en un "diàleg" entre els dos personatges interpretat per una única persona (que aniria donant un perfil o l'altre segons el personatge que parlés en aquell moment). Després s'ensenyaria a maquillar-se d'aquesta manera fent servir productes Ben Nye.

També es podria recolzar la campanya al facebook, per seguir millor les suggerències de personatges i diàlegs, les opinions i les paròdies que puguin fer els usuaris.

[cpstela-blog]

Google reader és una eina que permet a l'usuari obtenir més ràpidament la informació que busca, ja que enlloc d'haver de visitar cada web per separat pot veure si s'ha publicat nova informació. Aquest procés -en la tendència actual de la convergència tecnològica- no seria possible si no fos pel nou model de pàgina que separa el contingut de la forma.

Google i tots els altres proveïdors de lectors de feeds, aconsegueixen retenir més temps a l'usuari a la seva web. Mentre aquest hi és, la publicitat dels llocs web original no l'impacta (però sí la pròpia publicitat que google afegeix a algunes entrades).

[cpstela-blog]

Pràctica 1

1. Trobeu 5 cercadors “estrangers”, 5 espanyols i 3 de catalans. 

Cercadors estrangers:

 AOL france www.aol.fr (en francès) 

 Il trovatore http://www.iltrovatore.it/ (en italià)

 Web.de http://web.de/ (en alemany)

 Ask http://www.ask.com (en anglès)

 Rambler http://www.rambler.ru/ (en rus)

Cercadors espanyols:

Buscador.com http://www.buscador.com/

Altavista http://es.altavista.com/

Hispavista http://www.hispavista.com/

Excite http://www.excite.es/

Vieiros http://buscador.vieiros.com (gallec)

Cercadors catalans:

Som-hi! http://som-hi.com/  

Cercat http://www.cercat.com/  

Què http://que.cat

2. Creus que l’acció hauria estat igual d’efectiva si l’Alec Brownstein hagués optat per fer una acció de SEO (accions destinades al posicionament orgànic de la web www.alecbrownstein.com en comptes d’una campanya de SEM (màrqueting en cercadors, com ara el programa Google Adwords) ?

Raona la resposta i explica amb les teves paraules avantatges i inconvenients del SEO vers el SEM.

Els problemes del SEM venen donats pel fet que l'usuari és conscient que allò és publicitat i, per tant, segons com no és efectiva perquè és percebuda com spam per l'internauta i no li dóna credibilitat. Alec Brownstein no tenia l'objectiu de ser creïble (en el sentit d'oferir una web completa com les que afavoreixen els cercadors), sinó de ser visible. Ser visible ràpidament. I, com que el SEM és recomanable per a campanyes de curta duració és adequat l'ús que en va fer.

Un altre perill del SEM és que cada cop hi ha més saturació, però no és el cas normalment en noms de creatius publicitaris. Per exemple, a Toni Segarra només hi surt un anunci de la Casa del Libro per anunciar que tenen el seu llibre. En el cas de l'Alec Brownstein va aconseguir ser molt visible pel target que li interessava perquè no es donava aquesta situació de saturació. Aconseguir ser visible amb SEO hauria portat molt de temps i dedicació i no hauria garantit els resultats.

Si hagués utilitzat el SEO hagués demostrat que era bo en aquest camp, però no era el que li interessava. Com a copy el que volia era demostrar la seva creativitat (i aprofitar el fet que el seu target feia ego surfing realment en demostra). Pressuposar aquest fet podia ser arriscat, però alhora demostra un gran coneixement del públic objectiu.

Un altre problema del SEM és el desgast econòmic, a diferència del SEO. En el cas de The google job experiment va utilitzar només 6$ cosa que no només minimitzava aquest problema, sinó que va fer el seu projecte més rellevant. Si no hagués gastat tan poc no hauria aconseguit tanta publicity.

En definitiva, creiem que l'elecció de l'Alec Brownstein ha estat adequada perquè ha minimitzat els inconvenients del SEM -és més, en certs aspectes els hi ha donat la volta i n'ha tret partit- i n'ha amplificat els avantatges.

[somethingtoseeorhear]