Algunes imatges del World Press Photo 2014
Recomano mirar-les d'una en una i posant-hi el cor en cada escena. Són molt més del que semblen.
Keni

pixel skylines
$LAYYYTER
Alisa U Zemlji Chuda
Monterey Bay Aquarium
Not today Justin
trying on a metaphor
Sade Olutola
KIROKAZE
styofa doing anything

Love Begins
noise dept.
NASA
Misplaced Lens Cap
No title available

No title available
Mike Driver
art blog(derogatory)

Janaina Medeiros
will byers stan first human second
seen from United Kingdom
seen from United Kingdom
seen from United States
seen from Argentina

seen from Türkiye

seen from United States

seen from United States

seen from United States

seen from Japan
seen from United States
seen from United Kingdom

seen from Argentina

seen from United Kingdom

seen from Puerto Rico

seen from United Kingdom

seen from Malaysia

seen from Finland

seen from United Kingdom
seen from T1
seen from Germany
@evanthe6
Algunes imatges del World Press Photo 2014
Recomano mirar-les d'una en una i posant-hi el cor en cada escena. Són molt més del que semblen.
Todos los días deberíamos escuchar un poco de música, leer una buena poesía, contemplar un cuadro hermoso y si es posible, decir algunas palabras sensatas.
Goethe (via suspirosalaire)
Presenting ‘Tunak Tunak Tun’ music video sung by the talented Daler Mehndi Song Name - Tunak Tunak Tun Album - Tunak Tunak Tun Singer - Daler Mehndi Music - ...
Por favor, el mejor videoclip de la historia...lol
:P
El poder de la imaginación
Este grupo japonés, Versailles, nos hace soñar con los tiempos de los corsés y los tutús, los rizos y los vestidos pomposos. Pero ¡qué semblante resplandor que tienen! Parecen sacados de un manga, como perfectos dioses, así como los de la mitología india. Nos hacen soñar, sí, nos evocan a una realidad más comprensible y bella. ¡Vivan los estilismos de Japón!
What if you could delete specific memories? In our new video we show how it may already be possible!
"Lo irreal no es el ser, pues descansa en la ilusión y el falso conocimiento. Pero aquello que es, nunca dejó ni dejará de ser, pese a las apariencias."
la soledat
Naixem i ja de ben petits ens porten en braços la mama i el papa. Anem menjant papilles i traient moquets. Cagant-nos fins a les orelles i recitant dolces melodies a les quatre de la matinada. Els papis estàn molt contents de nosaltres. Com menja! Mira què maco que és! Ai el meu reietó!... fins que passem a menjar l'entrecot. Ja podem parlar! i tant, tant, que no parem de fer preguntes. És l'època de les fades i les bruixes, de les princeses i els cavallers, dels dimonis escuats i dels àngels beneïts. I mentides; el pare Nöel, els tres reis mags d'Orient...Fins que diem prou i ens arriba la primera decepció, l'entrada al món dels adults.
Ens anem fent forats a les camises i traus al cap, dient foteses i enviant a pastar fang a qui se'ns creui pel camí. Ja no tenim pèls a la llengua, volem dominar el món. Portem sempre les butxaques buides, ja que tot el diner que entra surt en menys de tres segons. Volem revolucionar el món, tenim mil i un projectes i idees. Tot ens sembla antic, forà, no ens sentim identificats amb el que la societat i els pares esperen de nosaltres. I ja per fi fem els 18! Déu ni dó! L'edat esperada i desitjada durant anys i anys de fatiga i tedi. I tot just bufant les espelmes que un àngel negre apareix pel cantó esquerre i et sentencia: "Ja ets graaaaaaan". I tu, de cop i volta, sents un aireig espès que inunda tota la sala. Ets tan feliç i alhora et sents insegur....
Cada any és una pedra que se't clava a la panxa. Arribes als vint i sents que tot se t'aixafa, la perspectiva del món com tu ho veies, un miratge. La vida adulta no és tan fantàstica al cap i a la fi. Molts esforços i treballs i constància, exigències que si no abarques t'afonen. Busques solucions als conflictes, mil i una des de diversos punts de vista. Ja sents els pas dels anys i te'n recordes del Carpe diem, però finalment et costa trobar la felicitat perquè veus que el món està tan trencat, dividit, amb manca de valors, desigual, brut, lleig. No tens ganes de sortir al carrer, vols que tot sigui més fàcil, però no ho és. Cada dia és un nou repte.
I en aquests moments és quan trobes el refugi en la soledat dels versos, en la misericòrdia de les paraules, en la fragilitat dels sentiments, en la mirada del nen, en la música del piano, en la brisa de la nit, en el piu piu del rossinyol, en tot el que no segueix una regla, que és pur, que està viu, tot el que resideix al cor i a la ment, que no té matèria. Allà trobes l'esperit, la teva ànima ferida, el cor reduït que encara batega i amb un sospir l'omples de la joia estimada i volguda. Sents, ara sí, que "tot està per fer i tot és possible".
La soledat, bonica soledat, que de tant en tant és fa insuportable...
l'amor...
[copyright evanthe6]
A don Francisco Giner de los Ríos
Como se fue el maestro,
la luz de esta mañana
me dijo: Van tres días
que mi hermano Francisco no trabaja.
¿Murió? . . . Sólo sabemos
que se nos fue por una senda clara,
diciéndonos: Hacedme
un duelo de labores y esperanzas.
Sed buenos y no más, sed lo que he sido
entre vosotros: alma.
Vivid, la vida sigue,
los muertos mueren y las sombras pasan;
lleva quien deja y vive el que ha vivido.
¡Yunques, sonad; enmudeced, campanas!
Y hacia otra luz más pura
partió el hermano de la luz del alba,
del sol de los talleres,
el viejo alegre de la vida santa.
. . . Oh, sí, llevad, amigos,
su cuerpo a la montaña,
a los azules montes
del ancho Guadarrama.
Allí hay barrancos hondos
de pinos verdes donde el viento canta.
Su corazón repose
bajo una encina casta,
en tierra de tomillos, donde juegan
mariposas doradas . . .
Allí el maestro un día
soñaba un nuevo florecer de España.
Baeza, 21 febrero 1915.
Antonio Machado