Educació infantil

[evaromerarebolo-blog]

Alumnes amb necessitats educatives especials

Els alumnes amb necessitats educatives especials es podran escolaritzar en centres ordinaris i, excepcionalment, les famílies podran sol·licitar l’escolarització en un centre d’educació especial per a l’alumnat amb discapacitat greu o severa.

Aquesta és una de les principals novetats del Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu que ha aprovat avui el Govern. Aquest nou Decret del Departament d’Ensenyament suposa un avenç respecte de l’anterior norma de 1997, atès que es regula l’atenció educativa de tot l’alumnat, no només de l’alumnat que presenta necessitats educatives especials (NEE).

Els objectius són garantir que tots els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya siguin inclusius mitjançant l’establiment de criteris que orientin l’organització i la gestió dels centres; l’ordenació de mesures i suports per a l’atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots els alumnes, i la diversificació de l’oferta de serveis dels centres d’educació especial per esdevenir també centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris.

Aquesta inclusió a les aules del alumnes amb necessitats especials no és real. Falten recursos materials i humans. Que el professorat no tingui un excés d’alumnes a l’aula i pugui donar atenció real a l’alumne amb necessitats especials. Que tota la societat entengui que la inclusió és un benefici, tant per al nen amb necessitats especials,  com per la resta d’infants. Només des d’una inclusió plena farem una societat més tolerant i més conscienciada en la diversitat.

[evaromerarebolo-blog]

La lactància materna és la forma més adequada i natural de proporcionar aportació nutricional, immunològica i emocional al nadó, ja que li aporten tots el nutrients i anticossos que el mantindran sa, sense oblidar que li permetrà crear un fort lligam afectiu amb la mare.

[evaromerarebolo-blog]

Les famílies d’acollida som com una gran tireta

“La gent em diu que m’admira i jo els convido a imitar-me”. Així reacciona Jaume Llorca quan algú el lloa, a ell o a la seva dona, Maria Teresa Sauqué -Cuqui, com la coneix tothom-, per no tenir una família corrent. Tenen dos fills biològics, el Cristian i la Carlota, de 25 i 22 anys, però en fa 13 que van decidir obrir la porta de casa seva a un nen que estava sota la tutela de la Generalitat i que necessitava una família.

L’acolliment els era del tot desconegut fins llavors -expliquen que en van sentir parlar en un reportatge a TV3-, però l’experiència els va omplir tant, que amb els anys van decidir acollir dos menors més i avui a casa quan s’ajunten no són quatre sinó set. “Si no fos per aquests tres més petits -tenen entre 15 i 6 anys- ara estaríem tots dos sols a l’hora de sopar, i què faríem?”, explica la Cuqui, espontània.

La vida els va canviar a tots des que van començar el primer acolliment. El Jaume recorda que al principi a casa tot era “massa pla”. “Hi havia com una mena de diplomàcia molt ben entesa fins que un dia vam sentir: «Dona’m això, burro!» i llavors vam veure que començava la normalitat”, afegeix. Van decidir acollir el segon menor pensant en el primer. “Els nostres fills sempre es tindran l’un a l’altre i no sabíem quant de temps estarien a casa, però vam pensar que estava bé que també tinguessin un company”, explica la Cuqui. El tercer acollit va arribar fa tres anys, després d’una “campanya” dels dos primers, diu el Jaume.

No tot han sigut flors i violes i la Cuqui recorda que la segona menor acollida va passar-se mesos plorant nit i dia. “Ha dormit més al nostre llit que cap dels nostres fills, i vaig acabar amb 46 quilos, però tot està superat”, explica. Fins i tot tenint en compte els entrebancs o aquells moments en què penses “¿En quin merder m’he fotut?”, recomana l’experiència. “És de les millors coses que he fet a la vida i ho tornaria a fer, segur”, reivindica la Cuqui.

Una de les coses que els va seduir de la idea d’acollir, coincideixen, va ser la immediatesa de saber que podien ajudar algú que en aquell mateix moment ho necessitava. “Era oferir el teu temps a una persona a qui li cal ajuda, i parlo no dels nens sinó també dels seus pares biològics”, sosté la Cuqui. Descriu tot un procés d’empatia amb aquells pares que no poden tenir cura del seu fill per múltiples motius: “Si em passés mai a mi, m’agradaria que algú tingués cura del meu fill i se l’estimés”.

La meva opinió personal sobre aquesta notícia es que a Catalunya queden  encara molts infants per acollir. Penso que es una bona manera de donar ajuda, estabilitat i afecte a uns infants que no ho tenen gens fàcil. Les famílies acollidores i els seus testimonis, fan que moltes altres famílies que no es decidien a fer el pas d’acollir, ara ho vegin des de un altre perspectiva i els anima a fer-ho.

[evaromerarebolo-blog]

Gargots d’escombrada

Gargots Desordenats (2 anys) -No tenen intenció representativa. L’infant encara no mira allò que produeix. -L’infant produeix primer gargots de vaivé o Escombrada, després circulats i, finalment, bucles.

La "Expressió artística" adquireix la seva importància en l'etapa d'Educació infantil, no solament per la importància que té en el desenvolupament perceptiu-atenció, sinó que a més hem d'entendre-la des de tres vessants molt diferents segons Bejerano González, F. (2009), i que són:

Com a llenguatge, ja que la "Expressió artística" és un mitjà de representació, un instrument bàsic de comunicació, i és a través del dibuix, el volum i la forma, com els nens poden comunicar creativament i manifestar els seus pensaments, sentiments, emocions i necessitats.

Com a recurs educatiu important i prioritari, pel fet que els permet comprendre i treballar continguts d'altres àrees d'una forma global.

Com a mitjà pel qual poden percebre, interioritzar, comprendre i descobrir, afavorint el desenvolupament integral. El nen plasmarà els seus aprenentatges, els seus interessos, els seus gustos i curiositats en totes aquelles obres artístiques d'una manera lliure i creativa.

La meva opinió és que els infants han de poder experimentar de manera lliure la seva expressió artística. Tots i que tots els infants passen per unes etapes molt definides, cadascú d’ells té el seu ritme d’aprenentatge. La seva creativitat ha de ser viscuda d’una manera natural, ha de despertar la seva curiositat i les seves ganes d’expressar-se