Sobre competència comunicativa
"Una llengua no és només una gramàtica i una síntesi, sinó també, i sobretot, una gairebé infinita diversitat d'actes de parla entre persones que estableixen vincles i construeixen les seves identitats culturals a través de l'ús de les paraules en contextos concrets de comunicació."
(...)
"Per altra part, i en paral·lel a les indagacions teòriques de les lingüístiques de l’ús, els enfocaments comunicatius de l’ensenyament de les llengües han insistit en la idea que l’objecte essencial de l’educació lingüística és l’aprenentatge escolar de competències comunicatives (l’aprenentatge d’un saber fer coses amb les paraules) i no solament l’adquisició -gairebé sempre efímera- de coneixements acadèmics sobre la gramàtica d’una llengua (l’aprenentatge d’un saber coses sobre les paraules)."
(...)
"En altres paraules, no n’hi ha prou amb adquirir competències comunicatives en l’ús de les paraules si aquest ús no va acompanyat d’una ètica democràtica que les posi al servei de la convivència en llibertat i en equitat entre les persones, entre les llengües i entre les cultures. Perquè les paraules serveixen per fomentar el diàleg íntim i familiar, la comunicació intrapersonal i social, l’aprenentatge escolar, el coneixement cultural i la convivència democràtica entre la gent, però serveixen també per enganyar, excloure, segregar, menysprear i fins i tot per silenciar. Per això, l’educació lingüística no només hauria de fomentar l’ús correcte, coherent, adequat i eficaç del llenguatge en diferents situacions i contextos de comunicació, sinó també una consciència crítica contra la utilització del llenguatge al servei d’ideologies i d’accions que no afavoreixen gens l’equitat, la democràcia i la convivència harmoniosa entre les persones i els pobles."
Fragments que m'han agradat molt de Carlos Lomas, 2014, La educación lingüística, entre el deseo y la realidad, Barcelona, Edicions Octaedro (fragments traduïts per mi).

















