fent i desfent

Carme Bové

[fentidesfent]

Sobre competència comunicativa

"Una llengua no és només una gramàtica i una síntesi, sinó també, i sobretot, una gairebé infinita diversitat d'actes de parla entre persones que estableixen vincles i construeixen les seves identitats culturals a través de l'ús de les paraules en contextos concrets de comunicació."

(...)

"Per altra part, i en paral·lel a les indagacions teòriques de les lingüístiques de l’ús, els enfocaments comunicatius de l’ensenyament de les llengües han insistit en la idea que l’objecte essencial de l’educació lingüística és l’aprenentatge escolar de competències comunicatives (l’aprenentatge d’un saber fer coses amb les paraules) i no solament l’adquisició -gairebé sempre efímera- de coneixements acadèmics sobre la gramàtica d’una llengua (l’aprenentatge d’un saber coses sobre les paraules)."

(...)

"En altres paraules, no n’hi ha prou amb adquirir competències comunicatives en l’ús de les paraules si aquest ús no va acompanyat d’una ètica democràtica que les posi al servei de la convivència en llibertat i en equitat entre les persones, entre les llengües i entre les cultures. Perquè les paraules serveixen per fomentar el diàleg íntim i familiar, la comunicació intrapersonal i social, l’aprenentatge escolar, el coneixement cultural i la convivència democràtica entre la gent, però serveixen també per enganyar, excloure, segregar, menysprear i fins i tot per silenciar. Per això, l’educació lingüística no només hauria de fomentar l’ús correcte, coherent, adequat i eficaç del llenguatge en diferents situacions i contextos de comunicació, sinó també una consciència crítica contra la utilització del llenguatge al servei d’ideologies i d’accions que no afavoreixen gens l’equitat, la democràcia i la convivència harmoniosa entre les persones i els pobles."

Fragments que m'han agradat molt de Carlos Lomas, 2014, La educación lingüística, entre el deseo y la realidad, Barcelona, Edicions Octaedro (fragments traduïts per mi).

[fentidesfent]

Gestionar el canvi, segons Genís Roca

Segons Genís Roca, per gestionar el canvi calen 8 etapes:

1- Sensació d'urgència

2- Bona direcció

3- Generar una visió de canvi desitjat

4- Comunicar la visió

5- Tenir el repte d'ajudar a altres a innovar

6- Planificar èxits a curt termini

7- Consolidar els canvis 

8- Institucionalitzar la innovació

Aquestes 8 etapes de gestió del canvi faran avançar la innovació, el país o el que ens proposem.

(Extret de tuits del perfil @eapccat)

[fentidesfent]

La lectura, otra revolución

"¿Qué lugar ocupa en todo esto la lectura? Los que más necesitan son los que menos pueden decir su palabra, dijo esa extraña obrera, filósofa, santa que fue Simone Weil. Acercar la palabra a quienes más carecen de ella, hacer que tengan voz y voto en una suerte de “nuevo sufragio universal”, es algo que todavía debemos construir. Cuando leemos, enseñamos, escribimos o ayudamos a otros a leer, a enseñar, a escribir, las palabras nos vinculan al mismo tiempo a lo individual y a lo social, porque la lectura es, además de aquella práctica solitaria y exquisita que a menudo referimos, un instrumento de intervención sobre el mundo que nos permite pensar, tomar distancia, reflexionar, una espléndida posibilidad para dar lugar a las preguntas, a la discusión, al intercambio de percepciones y a la construcción de un juicio propio. Pero para eso… cito en un ámbito escolar no puede haber malas lecturas. Porque no solo se trata de formar lectores: se trata de formar buenos lectores. Si no, es como una especie de fetichismo de la lectura por la lectura misma, o de la esperanza de que, aunque lea malos libros, "ya lo hemos traído a la república de la lectura". La escuela tiene que formar un lector que rechace un libro cuando está mal escrito, dice Martín Kohan."

“Somos lo que hemos vivido y leído somos resultado de poner en cuestión eso que leemos”

“Ayudar a las nuevas generaciones a hacerse preguntas, a escuchar y escucharse para que pueden comprender quiénes son y apropiarse de sus vidas”

 “no es sólo el espacio para instalar la lectura, la gran ocasión, como diría Graciela Montes, sino también un espacio para construir conciencia acerca de nosotros mismos, para desarrollar nuestro pensamiento no dar por sentado el mundo. Hemos aprendido y enseñado a leer pero no siempre hemos aprendido y enseñado a leer entre líneas”

Fragments sobre la lectura de María Teresa Andruetto

[fentidesfent]

El que es pot ensenyar està limitat pel que es pot aprendre (Long)

(Extret de Roger Gilabert Guerrero, 2007, L’aprenentatge de llengües mitjançant tasques pedagògiques, Llengua, Societat i Comunicació, 5)

Com diu Long (2000), el que es pot ensenyar està limitat pel que es pot aprendre. I afegeix: “la idea que el que ensenyem és el que ells aprenen, i que quan ho ensenyem és just quan ho aprenen, no és simplista, sinó que és incorrecta”.

El desenvolupament mou l’aprenent d’una solució a una altra, tot permetent que dues solucions estructurals diferents coexisteixin durant certs períodes.

Long (2000) ha defensat la idea que les tasques ajuden a moure els aprenents d’un estadi a un altre, al ritme dels seus programes interns, sense imposar unes formes determinades que, suposadament, l’aprenent ha d’aprendre en un moment donat.

... l’exposició a l’input, la interacció i la retroalimentació negativa, seran necessaris per acompanyar i empènyer els aprenents en el seu recorregut pels diferents estadis.

Els aprenents creen en el propi procés d’aprenentatge unes categories gramaticals provisionals i unes hipòtesis que hauran de confirmar o rebutjar mitjançant les oportunitats de contacte amb la segona llengua.

Existeix una discrepància entre la gramàtica interioritzada de l’aprenent i la descripció gramatical.

Quan els estudiants realitzen una tasca de manera individual, poden traspassar els significats de la primera llengua a contextos de la segona, traspassar significats que coneixen la segona llengua a contextos nous, i poden formular i comprovar hipòtesis del sistema de la interllengua. En la interacció poden comprovar si el que diuen és entès pels altres i si la seva interllengua està ben formada.

... en fer ús de la llengua, els aprenents poden adonar-se de les discrepàncies o “forats” entre allò que volen dir i el que en realitat poden o saben dir, detectant així les pròpies mancances en la llengua que estan aprenent.

Només així, en contextos en què els estudiants comuniquen significats, i parant atenció en la formulació dels propis missatges, hi pot haver el desenvolupament a un altre, tot ajudant-los a comprovar les pròpies hipòtesis sobre la llengua i a crear-ne de noves.

[fentidesfent]

#Reinvenciona: Guía breu per a la reinvenció professional

Supervivència. “Si no estàs ocupat naixent, estàs ocupat morint.”

Networking. Si vols consells diferents, demana’ls a persones diferents.

Reorientació. La reinvenció de les persones requereix la reinvenció dels orientadors.

Propòsit. Si no persegueixes un objectiu clar no t’estàs “reinventant”, només estàs deambulant.

Intrareinvenció. Converteix-te en un professional nou dins de la teva empresa

Experimenta. Comença alguna cosa nova.

Procés. La reinvenció professional no és una urgència, és un camí

Obertura. Considera també el que no t’agrada, no et tanquis en les teves preferències.

Recontextualitza. Experimenta els mateixos llocs d’una altra forma.

Autoconeixement. No esperis una guspira, pensa en emplenar un embassament.

Interessos. Fes més del que t’agrada fer mentre fas el que has de fer.

Competències. No pensis en títols o en professions, pensa en habilitats i serveis.

Concreta. Polivalència és volar, especialització és aterrar.

14.  Idealitzacions. No “construeixis el teu somni”, treballa en la direcció que t’interessa.

15.  Dedicació. La vocació no s’espera, la vocació es construeix.

16.  Mobilitat. Si la vida que vols no ve, mira on s’ha pogut posar.

17.  Temps. No gestionis el temps, gestiona el que fas.

18.  Tancar. Deixa d’avançar per una via morta.

19.  Oportunitats. La reinvenció s’amaga darrere cada petit esdeveniment vital o professional

20.  Insistència. Treballa en el que puguis, però no deixis de buscar el que vulguis. Encara que sigui un minut al dia.

Extret de: Yoriento.com

[fentidesfent]

Deu consells per millorar l'ortografia

Deu consells per millorar l’ortografia:

1-      Llegir i reflexionar: contextualitza les grafies i les paraules que s’aprenen, si es dedica temps a reflexionar-hi. Es poden preparar adaptacions dels textos de lectura per deduir les normes.

2-      Escriure i corregir: com més s’escriu una paraula més es conserva la memòria del moviment de la mà. S’ha de practicar l’escriptura, revisar els textos, els errors, autocorregir-se. Es pot completar un poema  amb paraules correctes

3-      Diversos tipus de dictat: posa en joc elements comunicatius com la comprensió lectora, la lectura en veu alta o l’escriptura. Es poden fer dictats individuals, en parella, col·lectius, poètics, memorístics, gramaticals

4-      Memòria visual i auditiva: el 83% de les regles ortogràfiques s’aprenen amb la vista, l’11% amb l’oïda i el 6% a través dels altres sentits. Treballar paraules que en català i en castellà s’escriuen diferent

5-      Conversa metagràfica: reflexionar sobre les grafies, la puntuació, els símbols o els accents. Reflexionar sobre la pròpia manera d’escriure. Conversar entre professor i alumne. Entre alumnes... també es practica l’expressió oral.

6-      El bon ús del diccionari: Si no s’entenen les paraules no s’entén el text. Practicar l’ús del diccionari per ampliar el vocabulari i millorar l’ús de les grafies i els accents.

7-      Potenciar les traduccions: És una manera de fer pensar en les paraules i les estructures sintàctiques, comparar-les i decidir com s’ha d’escriure una paraula... Permet practicar les traduccions no literals...

8-      La bitàcola ortogràfica: un quadern de bitàcola ortogràfic, amb les paraules que més consten d’escriure o amb els errors més freqüents.

9-      Revisar els apunts: facilita la comprensió d’una explicació i la pràctica de l’escriptura. Recomanable revisar-los (contingut i forma)

10-   Exàmens de redacció: l’aprenent ha de desenvolupar una idea o explicar un fet de forma extensa. Cal tenir en compte el bon ús de les normes i de la llengua des de totes les assignatures, no només en les de llengua.

A La Vanguardia: 

http://www.lavanguardia.com/vida/20141021/54418107382/faltas-eso-cambiar-ensenanza-normas.html

[fentidesfent]

Setmana de la Poesia

'La poesia és una de les coses més belles i més importants del món. El món contemporani, amb totes les seves coses bones i dolentes, ens posa en una situació de risc de perdre allò que per mi té més valor: la vida interior. Crec que la poesia actua com a ambaixadora d'aquesta vida interior respecte de la vida exterior.'  'la poesia, tal i com deien els surrealistes, ha de ser important, no tan sols per a la gent de la cultura sinó també per al ciutadà del carrer. Els poetes no únicament han de ser bons escriptors, sinó també bons ciutadans, persones preocupades per la gent'.

Cartarescu

(extret de http://www.vilaweb.cat/noticia/4192264/20140520/punt-final-setmana-poesia-recital-palau-musica.html)

[fentidesfent]

"És millor perdre amb altres que guanyar sol"

...I crec que hi ha coses que només es tenen si es donen: pe rexemple, les gràcies, l'amor, el coneixement o la paraula. Quan dónes la paraula et converteixes en un ésser de paraula. L'agraït és l'agraciat. No voler posseir, conquerir, dominar, assegurar, davant d'això la idea d'obrir-se a l'altre, de donar-se...

(...)

Lluitar amb algú per alguna cosa. És millor perdre amb altres que guanyar sol. El veritable amor és anar amb algú darrere d'alguna cosa.

(...)

"Desenvolupeu la vostra legítima raresa" deia René Char. Sí, sí, a mi m'agrada la gent rara, la diversitat i la diferència.

(Fragments de La Contra a Ángel Gabilondo, 12 de febrer de 2014)

[fentidesfent]

A l'oralitat i el gust per la lectura...

"De una manera más amplia, en los últimos años, en muchos países, se ha redescubierto la oralidad, y se ha combinado lo oral y lo escrito en espacios dedicados a propiciar la apropiación de la cultura escrita. La biblioteca, en particular, es un ámbito “natural” para la oralidad. Miles de voces están ahí presentes en los libros, ya que un libro se escribe a partir de la voz interna del autor, ya que en cada libro hay una voz que a veces proviene de hace siglos y que cada lector hace vivir cuando lo lee, en voz alta o en su voz interna. Pero para la gente que vive lejos de los libros, se necesita que alguien anime el libro, que preste su voz, para que encuentren la voz que transporta un libro." - See more at: http://revistatantagora.net/entrevista-a-michele-petit/#sthash.eDp5w3xS.dpuf

[fentidesfent]

Innovar

"Quan innoves, t'ataquen els anticossos de la teva empresa" Salim Ismail a La Contra (29/01/14) La creativitat és una llibertat que obeeix. Exigeix humilitat per sotmetre't a les regles i orgull per millorar-les.  Què ha après?  1- Que quan ets innovador en una empresa molestes la jerarquia, que reacciona intentant liquidar-te i d'aquesta manera es carrega la seva única possibilitat de sobreviure.  2- Que la llibertat no és creativa. La creativitat, com la música o les matemàtiques, només es realitza dins d'unes normes. T'hi has de sotmetre i quan les domines pots millorar-les i seguir creixent.

[fentidesfent]

Táctica y estrategia

Mi táctica es 

mirarte  aprender como sos  quererte como sos  mi táctica es  hablarte  y escucharte  construir con palabras  un puente indestructible  mi táctica es  quedarme en tu recuerdo  no sé cómo ni sé  con qué pretexto  pero quedarme en vos  mi táctica es  ser franco  y saber que sos franca  y que no nos vendamos  simulacros  para que entre los dos  no haya telón  ni abismos  mi estrategia es  en cambio  más profunda y más  simple  mi estrategia es  que un día cualquiera  no sé cómo ni sé  con qué pretexto  por fin me necesites.

Mario Benedetti

[fentidesfent]

[fentidesfent]

Vicent Andrés Estellés, entrevistat per Montserrat Roig

[fentidesfent]

PERTANYO A LA LLIBERTAT

Pertanyo a la llibertat i no sóc de ningú més, ningú em diu fes o desfés ni m'entra cap veritat si ella no m'ha tirat el seu penúltim cartuxt, i no m'admet cap rebuig, només faig lo que ella vol i canto com el rossinyol "sóc esclau de lo que fuiig"-

Sóc esclau de lo que fuig (Rusiñol, El pati blau)  Enric Casasses

III Dia de la poesia catalana a Internet

[fentidesfent]

mirar l'art contemporani

Un passeig per l’art contemporani i t’adones de la importància que té el discurs. L’art com a expressió en contra del pensament únic, l’art per exercir la llibertat... El pensament únic, com que no tolera la llibertat, fa coses com cremar els llibres o apujar l’IVA o... 

[fentidesfent]

Escenaris

Mantenir-te fidel per sempre als principis té un cost... de vegades elevat, però que gran és la satisfacció de la llibertat!

[fentidesfent]

Aparaula'm: salmaia

adj. [LC] Salabrós 2 . Aquest pou és d’aigua salmaia.

Jo no puc prendre res gaire salat, la sal em mata, però què és la vida sense una punta de sal? Salmaia! Sempre m’ha agradat aquesta paraula. Salmaia! Sí, per això l’he volgut apadrinar un dia com avui. La sal de la vida, la sal de la mar salada, la sal de les pipes, la sal de les patates rosses, la sal de l’arròs, la sal de les llàgrimes, la sal que no puc prendre, la sal...