Eso es la poesía.

★
PUT YOUR BEARD IN MY MOUTH

Discoholic 🪩

tannertan36
hello vonnie

Kaledo Art
Lint Roller? I Barely Know Her
One Nice Bug Per Day

PR's Tumblrdome
No title available
Three Goblin Art
"I'm Dorothy Gale from Kansas"

No title available
let's talk about Bridgerton tea, my ask is open
I'd rather be in outer space 🛸

Andulka
Today's Document
Peter Solarz
$LAYYYTER
No title available

seen from Türkiye
seen from United States

seen from United Kingdom

seen from Jamaica
seen from Honduras

seen from Bolivia
seen from Ukraine

seen from Paraguay

seen from Honduras

seen from Malaysia

seen from Italy
seen from United States

seen from United States
seen from Singapore
seen from El Salvador

seen from Canada

seen from France
seen from Mexico
seen from Ukraine
seen from Israel
@heartbeatsinthenight
Eso es la poesía.
She's got a smile that it seems to me Reminds me of childhood memories Where everything Was as fresh as the bright blue sky.
Sweet Child O' Mine Cover. ♥
Captain Fantastic (2016) dir. Matt Ross
Gramática de los sujetos imperfectos.
Eran dos sujetos abstractos con problemas de concordancia que anhelaban un plural imposible.
Ella era el núcleo de un sintagma poco funcional.
Él era inconexo con la primera persona del plural.
Juntos conjugaron besos imperativos y formas compuestas. Con el tiempo se dejaron llevar por los condicionales, buscando un universo perfecto simple.
Pero a falta de verbos indicativos y adjetivos demostrativos se quedaron atrapados en un presente imperfecto.
En un futuro indefinido.
- G
Si dejáramos de lado todo aquello que nos duele, tendríamos un sitio para volver a ser alguien diferente, mientras tú llegues siempre tarde y yo siempre esté esperándote.
Vaya sensación, algo se quemó por dentro del caparazón.
Siempre esperándote, Carlos Sadness con Ivan Ferreiro
Gotes de mel
Va explicar que als nens, quan es negaven a prendre’s un remei perquè era massa amarg, se’ls posava una gota de mel, perquè s’ho empassessin millor. I ell defensava que els versos eren les gotes de mel, la mel de la poesia, que aconseguia endolcir el missatge.
- El plaer dels sentits.
- Per a mi, les gotes de mel són els moments que la vida ens regala. El ball del casament, cada petó, cada carícia teva, la visita a Shakespeare and Company, l’esmorzar d’aquest matí, les veus búlgares escoltades amb el cor. Comprar un quadre. Anar a un concert. Una posta de sol al riu. Tenir a les mans un llibre que he buscat durant mesos. Sopar amb un amic. Mirar el teu somriure, com ara mateix. Gotes de mel. No estem per regalar moments, Pauline. Sempre és més tard del que et penses.
Algú com tu. Xavier Bosch
También la piedra está muy cansada de que le tropiece siempre la misma persona.
LOVE STORY
Puertas entreabiertas
We could be friends ♥
This dance It's like a weapon Of self defense Self defense Against the present Present tense.
Present tense - Radiohead
Una trampa de la felicidad.
Decía: “Me tratas como si fuera uno más”. Ella soltaba una risa de hembra libre, y decía: “Al contrario: como si fueras uno menos”. Pues él quedaba con la impresión de que todo se lo llevaba ella con una voracidad mezquina, y se le revolvía el orgullo y salía de la casa con la intención de no volver. Pero de pronto despertaba sin causa, con la lucidez tremenda de la soledad en medio de la noche y el recuerdo del amor ensimismado de ella se le revelaba como lo que era: una trampa de la felicidad que él aborrecía y anhelaba al mismo tiempo, pero de la cual era imposible poder escapar.
El amor en los tiempos del cólera. Gabriel García Márquez
Emborráchate.
Matí al bar
S'han vist sovint al bar, a les hores de sol del migdia, quan l'enrenou del carrer desafia la piuladissa dels ocells, i es fiten només amb un somrís que creua l'abisme de les taules. Ah!, si els acostessin ara, enderrocades les barreres que els separen! Quin goig dels cossos, quin delit! Però tot són cabòries. No hi ha hagut mai res. Mai no han creuat una paraula. I encara seguiran així dies i dies, tot observant-se de lluny, indecisos, canviant només la timidesa del somrís per aquesta felicitat de la distància: un fil a punt de trencar-se.
Francesc Parcerisas
Toca afinar, definir de un trazo... Sintonizar, reagrupar pedazos... en mi colección de medallas y de arañazos.
Los días raros, Vetusta Morla
Cuantas veces me dijieron que el tiempo lo cura todo, sirveme otro minuto con dos hielos por favor.
Gran Rah (via enmimundoimaginario)
Todos somos mortales hasta el primer beso y la segunda copa de vino.
Eduardo Galeano
Marwan