La cançó de l'estiu per al Nou Govern d'Oliva ha sigut pareguda a la de Vicent Fernández Jr., "con dinero y sin dinero, hago siempre lo que quiero y mi palabra és la ley", o una cosa així. Perquè els veïns d'Oliva, associacions, empreses i tots aquells que s'han apropat a l'ajuntament a proposar alguna cosa s'ha trobat amb la cançoneta de què no hi ha diners, però la realitat és que tenen diners per al que volen tindre’n.
Els físics diuen que per cada acció hi ha una reacció. La veritat? La política d'Oliva em fa pensar que la física és més que una ciència; és una profecia. I de profecies, les empreses subministradores, els proveïdors de serveis, les associacions i els comerciants d'Oliva en saben una de bona: l'endarreriment de les modificacions pressupostàries (a més de no aprofitar els recursos econòmics que hi ha disponibles al pressupost). Però no patiu, que no és culpa seua, és el "Cha Cha Cha" dels canvis de govern. O, perquè no dir-ho, el ball de les excuses.
Si et creus la cançó del nou govern, nosaltres, els del govern anterior, vam fer com la cigala: "cantar y cantar!" sense deixar res per al futur. Però en realitat, dins del "griller" que conformàvem l'anterior govern, vam deixar més diners a les arques municipals del que els cants de sirena d'estos nous gestors fan entrevore.
Amb tot, ja vorem quina melodia ens canten quan es presenten els propers comptes de liquidació. Ens diran que han sanejat els comptes, que han estalviat i que l'Ajuntament d'Oliva torna a presentar superàvit, alguna cosa així com si foren un "Llops de Wall Street"; del carrer del muret, més bé diríem.
El que ja sabem és que com canta Sabina ho negaran tot, "negaran aquellos polvos y estos lodos"; però des de Compromís per Oliva vam fer la nostra part. Vam vore que es necessitaven modificacions pressupostàries per cobrir els subministraments, l'errada que van fer els nostres socis en la publicació de les ordenances de recaptació, els bons consum i les subvencions a les nostres associacions, així que vam proposar una solució. I què va passar? Va ser tombada.
Ara, aquells que ho van impossibilitar votant a la contra estan ballant al so d'aquell himne Indie de Miss Caffeina "...Mira como floto, mira como vuelo... ...dejando todo atras...". Eixa oposició que votava en contra, la qual, oh sorpresa!, ara governa, i el PSOE, que va jugar la carta de l'abstenció, argumentant -amb poques paraules- que no volien esmenar el seu error i preferien posposar la millora de la neteja viària i recollida de fem fins al pròxim cicle. Una ovació per tots.
Tot sumat, la resta que hem aconseguit?, retards en la solvència del nostre ajuntament, política de la improvisació dels mateixos que creen el problema i que després s'ofereixen per solucionar-lo. Mentrestant per a eixir del pas, com diu el famós grup de música en valencià "I les cançons, ventiladors. Que esguiten merda, merda pa' tots". Excuses. Una formula que no està en el llibret de les bones maneres, però, al cap i a la fi, han convertit la política en un ball de lletres i moltes d'elles rimen.
Hui, la Junta de Govern Local ens ha mostrat una altra dansa: la del retard dels "Bons Consum", descoordinació, errors, imprevistos... És el "Tango de la mort"?, o els ballarins no saben la coreografia?, mentrestant, la cançó del "no hi ha diners" segueix repetint-se com un mal "HIT" d'estiu.
De cara al cap de setmana ho arreglaran. Esperem que sí, però atenció, que si es tracta de nomenaments als assessors i càrrecs de confiança, la coreografia és perfecta. No falten passos. Tornem a fer un aplaudiment que este pareix és el proper "HIT" que ressonarà ben rebé.
Esperem que el ritme i lletra canvie més prompte que tard.
Breu guia turística per la memòria de les dunes d'Oliva
Article d’opinió de Josep Escrivà i Savall, Portaveu de Compromís per Oliva. 18 de juliol de 2023.
Després d'haver conegut al detall l'expedient sobre la subvenció de les dunes d'Oliva, com a portaveu de Compromís per Oliva, veig necessari fer una guia d'opinió sobre turisme sostenible en les dunes d’Oliva.
Als turistes hem d'explicar que en aquestes coordenades, estem entre el turisme i la conservació del nostre patrimoni natural i històric, clar. “Benvinguts a Oliva, la ciutat que ha estat esquivant bales de plom en forma de construcció descontrolada i on el vent del canvi ha estat aliat amb la tradició i l'ecologia”, cal comentar al rebre’ls.
Per a entendre el nostre urbanisme cal donar un cop d'ull al Pla General que es va redactar en l'any 82. Ah! L'any 82!, ha plogut molt des d'ençà, però en aquell moment els olivers i oliveres vam començar a comprendre que els nostres muntanyars no eren només arena i vegetació, sinó també una memòria ancestral, part del patrimoni natural i va haver-hi un dels primers clams per la protecció. Un clam que ressona des d'aquell moment, amb ecos que volen arribar fins a les oïdes dels nostres polítics. Però, de vegades els que volen fomentar el turisme potser es perden amb el soroll, i per part dels polítics, no tots escolten i en esta zona tan apreciada hem vist anuncis ben esperpèntics com una zona hotelera o un passeig marítim allà on no està permès.
La protecció del medi ambient no és cap joc que prendre a la lleugera. Hi ha qui pensa que posar en valor significa obrir la porta a tots els vents, explotar tots els recursos naturals com si fórem termites devorant el territori. I és que, amics, s'ha de ser una poc esquizofrènic per creure que podem apropar-nos als espais naturals sense incrementar la pressió antropogènica.
Tornem a fer un viatge enrere, al 2020, quan un fort temporal va fer que Oliva fos declarada zona catastròfica. Els nostres muntanyars, tan criticats amb anterioritat, es van erigir en una barrera natural. Quin canvi de guió, veritat? De sobte, tothom volia protegir-los. Fins i tot aquells que temps enrere es queixaven de la vista obstruïda des dels seus balcons o dificultaven el seu pas. Ja veus, quan la casa de la platja corre perill, tot es veu diferent.
La destrucción de las playas y de la primera línea del litoral provocada en el Mediterráneo por la furia de la borrasca “Gloria” ha obligado
I ara, amb el debat sobre les passarel·les dunars que longitudinalment acabarien tapant les dunes. Com si volguéssim construir un pont per damunt d'un jardí botànic, com si eixa superfície d’ombra no afectara al creixement de la flora i fauna. Però en som uns quants que hem après a estimar la nostra terra, i sabem que no volem més construccions que posen en perill l'entorn natural que ens queda. Volem millorar els passos existents, sí; volem que la subvenció que ens han adjudicat de fons europeus aporte millores a la nostra competitivitat turística, també; però no a costa del paisatge i l’entorn natural. Volem que les inversions que venen a Oliva, siguen de profit i no causen detriment al que tenim.
El concejal de Turismo, Salvador Llopis, anuncia reuniones con los técnicos para estudiar las condiciones de una actuación que debe estar ac
En lloc de projectes delirants, després d’haver escoltat l’opinió dels sectors ecologistes, proposem alternatives com un centre d'interpretació de les dunes i el seu hàbitat, on s'expliquen els nivells de protecció i la dimensió del seu interés. I tot això sense oblidar una avaluació i regeneració de les zones afectades.
En el tema de la mobilitat, apostem per les bicicletes i els vianants, sí. Els camins rurals que hi ha per darrere de la línia marítim terrestre i els transports sostenibles haurien de ser les nostres vies principals, la millora dels accessos a la platja, elevant-les sempre que les condicions tècniques ho permeten, mentre que les passarel·les longitudinals creem que son prescindibles.
Sí, estem disposats a treballar conjuntament en la contribució a la redacció d'un projecte que siga beneficiós per a Oliva, però també viable i per a això, hem de respectar les zones d'especial conservació (ZEC) de la Generalitat Valenciana, així com les directrius europees. Esta manera de fer, significa deixar enrere els focs d'artifici mediàtics i abraçar un compromís real amb el nostre patrimoni i deixar les explosions als arcabussers i coeters de les nostres apreciades festes. Si no ho fem així, si no ens prenem de veres el medi ambient, potser no hi haurà res per visitar en el futur, excepte les ruïnes de les nostres bones intencions.
Per això he redactat esta breu guia turística per la memòria de les nostres dunes.
A l'Ajuntament d'Oliva hem impulsat el primer concurs de vídeos sobre Malnoms. Un concurs que pretén fomentar l'ús del valencià a les xarxes socials com també l'ús de les noves tecnologies a l'hora que ens divertim i aprenem curiositats sobre el nostre municipi.
L’Ajuntament d’Oliva a través de les regidories de Modernització i l’àrea de Normalització i Promoció Lingüística que encapçalen Josep Escri
Mentre buscava un poc d'informació per a elaborar contingut per promocionar el concurs a les meues xarxes socials, he trobat un programa d'À Punt que s'anomenava "Al Malnom Bona Cara" que es va emetre abans de la pandèmia i una consulta que va fer el professor Joan Ramón Morell a través de xarxes socials, ambdós continguts els vaig vore en el seu moment però amb el ritme frenètic que duem, ja quasi els havia oblidat, em pareix que fa tant de temps d'aquells moments.
Bé. Compartisc els enllaços per sí voleu consultar estes fonts de saber popular. El primer és el programa d'À Punt i el segon un enllaç al grup de Facebook "La Parla d'Oliva", on està la consulta recopilada.
Els habitants d’Oliva tenen un malnom històric: pixapolits. A més a més, els veïns dels pobles del voltant, amb simpatia, els anomenen també
Log into Facebook to start sharing and connecting with your friends, family, and people you know.
Si heu llegit les bases que estan publicades en el web municipal [oliva.es] i en el Butlletí Oficial de la Província de Valencia [dival.es], es tracta de fer un vídeo entre 45 i 90 segons i que necessàriament ha de ser en valencià. Per a este menester pot ser interessant seguir les següents pautes:
Investigar els malnoms familiars
Preparar un xicotet guió
Assajar el discurs
gravar-lo amb mòbil, tablet, càmera web o càmera.
Editar-lo
Bonus:
Posar música de fons + superposar imatges intercalades amb el pla de la persona que fa la explicació.
En tot cas, qualsevol formula és bona. Espere que s'animeu a participar i que passeu un bon ratet amb els vostres, gravant el vídeo sobre els Malnoms i que tingueu sort i guanyeu una de les cinc tablets android que hi ha de premi. Consulteu bé les bases!!
Vos deixe un dels vídeos que he gravat per tal de fer les promos a xarxes socials.
Al mateix temps n'he gravat uns quants més i els publicaré cada dos dies en els meus perfils. Espere que siga d'utilitat!
La ciutat d'Oliva ha sigut centre temàtic d'un dels reportatges del programa de divulgació de la història local de la televisió autonòmica on es mostren, al meu entendre, que alguns dels principals motors econòmics històrics del municipi han desaparegut, mentre que els altres segueixen sent els mateixos malgrat els canvis significatius que ha sofert l'economia global i l'actual ritme de vida.
Amb esta reflexió oberta, no vull valorar si és bo o roín esta situació de partida sinó intentar buscar la manera d'aprofitar-la al màxim.
Per a començar, compartisc l'enllaç al tall del vídeo que han pujat a la pàgina de Facebook, Història fotogràfica d'Oliva.
5.7K views, 155 likes, 36 loves, 11 comments, 209 shares, Facebook Watch Videos from Oliva - Història fotogràfica: OLIVA. À Punt - Ciutats d
Com haureu pogut comprovar, en aquest reportatge, es descobreixen les arrels econòmiques d'Oliva, des del monocultiu de la taronja fins a la indústria terrissera dels rajolars i vaig a aprofitar per fer unes reflexions més enllà del que ens expliquen.
Per començar, un dels dos sectors econòmics segueix en marxa -no amb poques dificultats- i l'altre ha deixat una àrea urbana quasi que congelada en el temps, tot i que malgrat l'aparença de desús es desenvolupen una sèrie d'activitats econòmiques, entre les quals algunes segueixen amb la tradició comés la fàbrica Antic Fang, però majorment allotgen magatzems d'activitats no relacionades amb la rajola.
Al reportatge citen la màxima "La reflexió del coneixement ens ajuden a entendre el camí" però, deixen la finestra oberta a l'opinió de l'espectador. Tot, després d'haver escoltat el testimoni d'un veí d'Oliva que en va treballar als Rajolars quan era jove o, més bé un infant. El testimoni en parla del que, en la seua opinió, va ser l'error dels propietaris de les fàbriques, este va ser la falta d'inversió en modernització. Pensant-ho bé, este podria ser un dels detonants i en este sentit des de l'administració pública en treballem per oferir idees, projectes i planificació per revitalitzar la zona dels Rajolarsm fent-la sostenible. D'açò hem reflexionat en l'Europan 15, en les Participacions Ciutadanes del pla director dels Rajolars que ara està en redacció i que prompte presentarem.
Tornat al reportatge, cal remarcar que també parla de l'impacte que va tenir la construcció de la carretera nacional N332 i les construccions que es van fer al municipi entre els anys 70 i 90.
Però no només exposa xifres i dates. El reportatge mostra testimonis de personatges locals que han viscut de primera mà aquests canvis econòmics i han contribuït a fer d'Oliva el que és hui en dia.
Com sabeu, Oliva no és aliè al seu entorn, i cal situar-nos com a un municipi de la comarca de la Safor, situat al sud de la província de València, límit amb la Comarca de la Marina Alta i part central costanera de les Comarques Centrals del País Valencià. Sincerament pense que les particions territorials polítiques no ens afavorit massa al llarg de l'historia, i que els límits hologràfics i culturals ens hagueren sigut més favorables perquè Oliva es una localitat amb una gran riquesa patrimonial, amb restes arqueològiques que daten des de la prehistòria fins l'època romana i diversos edificis d'època medieval i moderna i esta no deu ser una casualitat, "vivim en el rovellet de l'ou", comentava el meu uelo. Però, ser límit de comarca i de província ens passa factura i n'estic quasi segur d'açò, com també ens castiga no estar ben connectats amb València ni amb les altres localitats.
Pot ser per això que el nostre municipi sofrisca una mena d'endogàmia i aïllament productiu on és de vital importància el sector primari basat en el monocultiu de la taronja ja que és una de les principals fonts d'ingressos per a la població d'Oliva. Així és que la producció de la Taronja és una de les activitats agrícoles més importants de la zona, malgrat les dificultats competitives que comporta este món globalitzat, el minifundisme i les característiques que el defineixen.
A Oliva, també és molt important també la industrialització de la producció, perquè la situació territorial ens dona un avantatge competitiu com a centre logístic. Situats entre les dos principals capitals de les províncies, València i Alacant i amb el terme muncipal que tenim, comptem amb grans espais i bones connexions per carretera que no necessàriament han de ser en exclusiva per a rebre visites turístiques, sinó també podem exportar allò produït a Oliva.
Ara bé, no tenim port, però sí club nàutic i la ciutat també és coneguda per la seua platja de sorra fina i grans dunes naturals. Com també, per les les seues activitats nàutiques i els esportives al llarg de l'any. Així com per la seua oferta cultural i una gran oferta d¡esdeveniments socials, però al reportatge ens prometen que d'açò en parlaran més endavant. També pense que no cal abordar-ho tot de una.
Per últim però no menys importat, no hi ha que deixar de banda que els sectors terciaris de l’hostaleria i el comerç també són de vital importància, com podrem vore que encara queden empremtes històriques de tot allò en la Toponímia d’alguns indrets d’Oliva, com és la corba del Segonero, que en el reportatge s’explica l’orige d’este nom.
Si vius a Oliva o rodalies i eres un amant de la història local, no pots perdre't el reportatge històric que ha emès a la televisió autonòmica valenciana, A Punt.
Una oportunitat per conèixer millor la història del teu municipi i per veure com ha evolucionat al llarg dels anys. No dubtes en recomanar-ho als teus contactes i mireu-ho junts! Segur que us sorprendrà el que descobrireu.
Mai hagués pensat que projectaria un "mapa solar". Atenció amb el nom que pot dur-nos a confusió. No estem cartografiant l'estel central del nostre sistema planetari, sinó el potencial fotovoltaic dels sostres del municipi d'Oliva.
El cas, és que junt amb l'alcaldessa d'Oliva, Yolanda Balaguer, he presentat l'inici dels treballs per a elaborar el Mapa Solar del municipi d'Oliva, un projecte innovador que permetrà obtenir el potencial fotovoltaic de cada sostre del nostre municipi, tant es tracte d'un edifici privat com públic. A més, totes les dades estaran obertes i a l'abast de tota ciutadania i empreses per tal de facilitar la planificació de l'autoconsum energètic tant individual com col·lectiu en forma de Comunitats Energètiques Locals.
En qüestió de tres mesos, quan s'acaben els estudis que s'estan fent per part d'enginyers d'energies estaran a l'abast de totes les persones que tinguen interés.
L'objectiu principal és facilitar la descarbonització de l'energia total consumida en el nostre municipi per tal d'assolir els objectius 2030 i 2050 marcats per la Unió Europea i complir amb els compromisos adoptats en el Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia (PACEs), que va començar a elaborar, l'ex-regidora Imma Ibiza, en 2016 amb uns estudis molt rigorosos sobre les emissions del nostre municipi i vam adoptar el compromís en ple municipal en 2019, una vegada acabats els treballs. En 2021 vam corroborar el compromís del PACEs, ampliant-lo amb qüestions de sostenibilitat social, tal com exigia a Unió Europea.
Per altra banda, al sí de Compromís per Oliva, estem molt contents perquè els nostres representants a la Generalitat Valenciana estan exigint que l'energia fotovoltaica es genere en els sostres dels municipis i en terrenys urbans, cosa que està alineada amb allò que volem per al nostre municipi: Aconseguir la sobirania energètica sense renunciar al territori que és l'únic garant de la independència alimentària, a banda de la nostra millor carta de presentació com a municipi turístic sostenible. Si volem ser atractius i oferir tot el potencial que té Oliva, hem de cuidar dels nostres camps i entorns naturals que prou castigats estan ja.
Imagina’t una energia sostenible i democràtica, barata i aprofitant espais i recursos existents sense destruir el territori
En l'estudi que ha presentat l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), i compartit en la campanya Comencem per la Teulada, mostra que Oliva, pot generar energia per a abastir 3'6 vegades la necessitat del nostre municipi, descomptant ja el 40% de sostres que es descarten perquè no són idoni.
És a dir, que l'idea destruir el camp i l'entorn natural amb els arguments de l'energia sostenible és maliciosa i perversa. En tot cas, a Oliva anem ben encaminats d'acord amb la transició energètica sostenible i avancem de forma favorable, així que ací també començarem pel sostre!
Un dels carrers emblemàtics del centre històric del municipi d'Oliva. Té dos nivells perquè per baix de la part elevada passa la séquia mare, canalització que antigament alimentava a les moreres que es feien servir per a criar cucs de seda. A la part alta d'algunes de les cases encara es pot vore l'andana, unes finestres menudes que es feien servir per a la cria dels cucs.
L'aigua de la séquia mare també omplia la bassa que es feia servir per a moure els molins del carrer molí i les moles de l'Enginy, tots dos mecanismes es trobaven a la part baixa del centre històric, molt prop de l'actual plaça de l'ajuntament.
A este carrer, també hi va viure el poeta Oliver i Premio Cervantes, Francisco Brines i en l'actualitat s'ubica el Centro Olivense, casa de la cultura, amb les obres paralitzades fins al moment. Així mateix, al cap del carrer es troba el museu arqueològic que alberga gran part de les evidències arqueològiques de la rellevant història d'Oliva. A la part central el contrafort de l'església de Santa Maria la Major i molt prop l'hotel Casa Moreres en una casa tradicional d'este carrer.
Hui he anat a passejar amb ma mare i el seu germà Miguelin, El Pastís a la platja de Piles.
Els dos són Pastissets i s'han fet esta foto en esta sènia que té el malnom familiar: s'anomena la "Sènia de Pastís".
Esta és l'última sènia que s'ha conservat a Piles i estava ubicada en un terreny que era propietat de la família de mon uelo.
La família del "uelo Pastís" tenia un hortet a Piles, que disposava d'una caseta d'aperos i un gran bassot. Just a l'entrada tenia una parra i una gran figuera que aportaven ombra i just després l'ullal d'aigua on estava ubicada esta sènia.
De menut he acompanyat als meus uelos a regar l'hort i recorde que extréiem l'aigua amb una bomba de combustió per regar a manta amb un sistema de canalització fet de cavallons de terra amb els quals, mon uelo i el seu cunyat, el Tio Antonio, dirigien l'aigua amb el llegó.
Per sort la sènia mai els va molestar, ni els va "donar pena", així que la conservaren.
D'esta manera, en els treballs d'urbanització del sud de la platja de Piles, l'ajuntament la va restaurar i reubicar en una rodona, batejant-la com la "Sènia de Pastís", en honor a la família de mon uelo.
Un orgull.
La necessitat de recuperar la memòria comença de la mà de les famílies represaliades, ara fa més de quaranta anys, una vegada entrats en l’actual democràcia.
Després de molts anys d’insistència de les famílies afectades, este assumpte comença a formar part de l’Agenda Política de l’Ajuntament d’Oliva, liderats per l’ex-Alcalde d’Oliva, David González i pel regidor Vicent Canet comencen els treballs per a prendre mostres d’ADN dels familiars de les víctimes del franquisme; es materialitzen investigacions i obres de divulgació sobre la matèria i s’inicien les polítiques memorialistes que des del departament de Cultura, i després des de la Regidoria de Memòria Democràtica basteixen cicles per tal de divulgar la nostra història recent.
Investigacions universitàries sobre la repressió al país valencià com la de Vicent Gabarda, són el punt de partida per a unir a tots els veïns i veïnes d’Oliva afectades per la mateixa causa. La publicació dels llistats de represaliats al web municipal i el treball incessant dels investigadors locals han sigut indispensables per obtindre un llistat sistemàtic de les víctimes del franquisme al nostre municipi i connectar a les famílies.
Entre les polítiques memorialístiques ens troben amb la paradoxa de la desmemòria. Per una banda, la societat és, de forma generalitzada, aliena a les històries silenciades dels familiars de les víctimes i que per diverses raons s’han custodiat en la intimitat de l’àmbit familiar, sense compartir-les pràcticament.
Per altra banda, la desmemòria es combat donant a conéixer estes històries. I la tensió està en trobar l’equilibri entre la divulgació d’allò que conserven en la memòria familiar per tal de donar a conéixer la nostra història, i preservar la intimitat -i pors- dels descendents dels represaliats.
Per tant, la gestió de la memòria històrica és un compromís entre les famílies i la construcció d’un relat comú per tal d'acceptar d’on venim i que som. Des que he tingut l’oportunitat d’apropar-me a estos relats, amb tot el respecte i des de la distància del meu rol de representant públic, he comprés que la qualitat de la nostra democràcia es deu al seu llegat. La seua convicció i lluita pacífica, el temple i la perseverança ens duen a un estat de diàleg en el qual es pot raonar.
Tot a la seua costa. Tot gràcies a la seua generositat. Puc arribar a la conclusió de què la nostra pau, li la devem a les dones que van saber educar als seus fills i nets de manera que anhelaren el reconeixement en lloc de la revenja.
Podem arribar a la conclusió de què l’antídot a la desmemòria també li'l devem a ells. Les seues històries, les seues vides són la memòria viva d’aquella història enfosquida de manera deliberada. Compartint-la demostren la valentia i el compromís que tenen per construir una societat millor, a la seua costa, a costa de les seues intimitats i pors.
Com podreu entendre, és una qüestió crítica i per això cal seny i anar de la mà dels familiars, sense passar-los per alt ni per damunt. Treball seré i reposat, al ritme dels familiars de les víctimes i allunyat de la competència política, necessitem que les institucions i els seus representants personifiquen el talant d’estos ciutadans.
La construcció del memorial democràtic amb tots i cada un dels noms de les víctimes del franquisme, és un exemple del que hem aconseguit treballant junts, de la mà dels familiars de les víctimes i amb el consens d'un ampli espectre polític de la corporació municipal de l'Ajuntament d'Oliva.
Una tasca molt delicada pel fet de tractar amb intimitats de les famílies però molt important per a millorar la Qualitat Democràtica del nostre municipi.
La memòria democràtica és la memòria comuna de les persones que pensem que la democràcia és el millor sistema per representar els interessos generals de forma pacífica.
Escucha y descarga los episodios de Josep Escrivà gratis. Hui et parle del Rebostet TV, un format enunciatiu que pretén ser una píndola molt ràpida i senzilla per a enumerar en menys d'un minut les iniciat... Programa: Josep Escrivà. Canal: Josep Escrivà. Tiempo: 04:42 Subido 21/02 a las 20:06:30 65752419
Escucha y descarga los episodios de Josep Escrivà gratis. Hui és el dia mundial de la ràdio. Dia proclamat per la Unesco i es celebra cada 13 de febrer. La ràdio és un mitjà de comunicació molt prope... Programa: Josep Escrivà. Canal: Josep Escrivà. Tiempo: 03:46 Subido 13/02 a las 12:46:57 65383834
Hui és el dia mundial de la ràdio. Dia proclamat per la Unesco i es celebra cada 13 de febrer.
La ràdio és un mitjà de comunicació molt proper que constitueix una plataforma informativa directa en quant als avisos i un espai per al discurs democràtic.
En el plano mundial la ràdio segueix sent el mitjà de major consúm i segueix sent el mitjà que arriba a més gent. La radio ens acompanya mentre fem les tasques de casa, mentre fem esport o mentre fem trajectes amb cotxe inclús en algunes feines mentre es treballa, la ràdio és part de la nostra quotidianitat.
Per curiositats de la vida, ahir vaig estar a Radio Safor FM fent de periodista accidental. Per motius personals el periodista habitual, no hi va poder assistir i li vaig proposar a Juan Carlos Girau, de recolzar-lo en les entrevistes que tenia programades per a eixa vesprada. Així vaig tindre el plaer d’entrevistar a Paula Bernabeu, una nova escriptora d’Oliva que acaba de publicar la seua primera novel·la, també a Luisa Arias de AFISA que ens contava que a mitjançant un donatiu han aconseguit una cadira elèctrica per a una associada que la necessitava. I a Isa Monzó, una nova cantautora d’Oliva que té una llarga experiència com a cantant d’orquestra però que ara s’ha llançat amb esta vessant que considera més íntima. Totes elles van ser veus d’Oliva que constitueixen un orgull per a la nostra ciutat, la part més constructiva que malgrat la difícil situació opten per seguir endavant.
Per altra banda en este dia mundial de la ràdio cal destacar que en este món canviant la ràdio també s’adapta a les noves tecnologies. El format del Podcast és l’adaptació de la ràdio als entorns digitals i als ritmes de vida de l’actualitat. De fet, no se m’ha ocorregut una millor manera per celebrar este dia mundial de la ràdio que fent un Podcast per compartir-lo amb vosaltres.
I bé per no fer-ho més llarg m’acomiade deixant-vos un tall de l’entrevista que li vaig fer a la nova escriptora d’Oliva, Paula Bernabeu. Vos recomane que escolteu al llarg del matí l’especial dels Putxeros que ha adaptat la Federació de Moros i Cristians per tal de mantindre la flama festera en estos temps tan complicats
Es busca als familiars de les víctimes del franquisme que jeuen en la Fossa 126 del Cementeri de Paterna.
Per al present any 2021, estan previstes les tasques d’exhumació, identificació i, si s’escau, retornament de les restes a les famílies, gràcies a la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.
Pots consultar els llistats al cos d’esta publicació:
Des de l’Associació de Familiars Víctimes del Franquisme Fossa 126 de Paterna, demanen la vostra col·laboració per a localitzar-los: Si sou o coneixeu a qualsevol familiar en vida poseu-vos en contacte amb [email protected]
En la següent imatge els llistats de les víctimes de La Safor, de les quals hi ha cinc veïns d’Oliva, entre les quals una familiar és associada a la Associació de Represaliats i Represaliades del Franquisme a Oliva (ARFO) i altres tres ja s’ha contactat als familiars, però es segueix buscant als altres per tal d’informar-los dels seus drets i de l’oportunitat que tenen per recuperar els cossos dels seus familiars, i donar-los un soterrar digne.
Esperem que hi haja sort.
En el pròxim llistat està la relació de totes les víctimes que hi ha dins de la Fossa 126 del Cementeri de Paterna, una de les Fosses més grans de l’Estat Espanyol i la més gran del País Valencià.
Amb açò desitjar tota la sort del món per poder trobar a quants més familiars possibles perquè a l’hora de fer les proves científiques hi haja millors expectatives.
Tall de l’entrevista que m’ha fet Jessica Cànoves entorn a la Modernització de l’Administració Municipal a l’Ajuntament d’Oliva. En este tall pose en valor el gran esforç que estan fent els empleats d’este departament perquè l’Ajuntament d’Oliva funcione amb la màxima normalitat possible a l’hora que implementen nous serveis digitals.
Amb Carmen Berzosa debatint sobre aquelles mesures relacionades amb la modernització de l’Administració Municipal. Servei de cita prèvia digital, Quioscos Virtuals, Formació a la ciutadania en videotutorial i accessibilitat web.
Fer més accessible la administració a a la ciutadania, és una de les prioritats del govern local d'Oliva, tal i com ens ha explicat el regidor responsable de modernització, Josep Escrivà
Carmén Berzosa m’entrevista entorn a l’implementació de l’APP, els quioscos virtuals, la cita prèvia digital, els cursos de formació a la ciutadania i el mòdul d’accessibilitat universal que hem implantat en el web de l’Ajuntament d’Oliva.
La festa valenciana de Sant Antoni del Porquet prové de les cerimònies paganes en honor als déus protectors de la fecunditat, conreus i dels animals. Històricament és venerat pels llauradors, els que tenien animals de càrrega per fer feina en el camp però en l'actualitat també s'expandeix als animals domèstics.
Les celebracions s'inicien amb les calderes i es complementen amb un porrat de Sant Antoni que abasta gran part del barri del Raval-Gerreria que s'ambienta medieval o modernista.
Habitualment a Oliva ho celebrem en diverses modalitats:
Primer amb les calderes que organitzen els Festers del Carrer Sant Vicent, associació tradicionalment lligada als animals de càrrega i de ramat, però també amb bona mà culinària. Totes dos atribucions vinculades al Sant del Porquet. Les Calderes de Sant Antoni, són una tradició que es celebra en molts pobles arreu del País Valencià però, a Oliva és de les més especials (que vaig a dir-vos jo). El marc que ens aporta el nostre Centre Històric, específicament el carrer Sant Vicent que amb la capelleta vicentina en honor a este Sant Valencià, amb dos nivells del carrer pavimentat amb adoquí ho contextualitzades de manera formidable.
Imatge detall d’una caldera
Les celebracions de Sant Antoni del Porquet Conclouen amb la benedicció dels animals que es fa a l'ermiteta dels Sants Antonis, situada al carrer l'ermita.
Enguany per raons obvies no s'ha celebrat la benedicció dels animals que sol fer-se en 17 de gener, per Sant Antoni del Porquet.
Així que, no feu massa l'animal que enguany no estem beneïts. (Llegir-se amb sentit de l'humor).
