I quan tornes, contenta i orgullosa de la teva proesa, i et sents nova, més protagonista, més lliure, més tu. Quan alces el vol amb tantes ganes i amb tanta por per viure només per tu, i veus, i sents i creus que cauràs de nou, que no trobaràs el què, que no trobaràs el on, el quan. I la pluja no ajuda, però descanses i quan surt el sol t'omple d'energia i decideixes "veure món" i el món no t'agrada com el veus, i tens por de tornar-hi, de no ser, de rendir-te de nou. Però ella t'empeny a seguir buscant i trobes, per fi, un espai on ser tu, només tu, on el món no són els altres sinó que ets tu i tot el què fas per sentir-lo. Descrobreixes que sí val la pena. 20150819