punt. I seguim @llumiombres - Tumblr Blog

Que malgrat tot els arbres del carrer de casa comencin a brotar, m’omple de la calma que no sé trobar enlloc més.

Avui hem fet una trucadadeveu, com si fos possible fer trucades de pell o d’olor i haguéssim d’allargar el nom a allò que fem quan tenim ganes de saber com estem.

Si tingués un jardí, el primer que hi plantaria seria mimosa. Perquè m'omplis de colors càlids l'hivern i per poder-ne regalar a totes les amigues, per passejar-me amb un ram per la ciutat tot anunciant a tothom que la primavera, tímida, ja arriba.

Qui pogués predicar la primavera un mes i mig abans que el sol ho indiqui...

que els meus períodes vitals tinguin data de caducitat m'omple de calma

Com si poguessis salvar naufragis només mirant el mar. T'has fet onada i lluny d'acompanyar els vaixells prop de terra, has generarat el temporal. Ara, bufa fort i fes escampar el núvols. Que surti el sol altra vegada i eixugui les veles que han quedat amarades d'humitat salada.

A fora plovia, jo m'acabava de dutxar i la M ha posat la música amb la qual res pot sortir malament. Tisores en mà, he deixat un floc de cabell pensant amb la trena que em farà l'I. I sota els seus ulls i un mirall m'he tallat la cua que prèviament m'havia fet. M'ha preguntat que quants anys feia que no me'ls tallava tant. I no he sabut respondre, segurament per no adonar-me de tot el que deixava enrere.

L'abisme, el buit, el vertigen. Tu, amb tu, per tu. Aquesta responsabilitat que no has assumit mai. Dictada sempre per autoritats alienes, has caminat seguint les indicacions d'algú. I ara, que has perdut referents i prescripcions, notes una llibertat enverinada dins del pit i no aconsegueixes enfilar el camí altre cop. Com s'escull? Com s'aprèn a rebutjar una possibilitat hipotèticament meravellosa? Com s'evita al pensament d'endinsar-se en condicionals perfets? Nàufraga d'un mar que no té onades, no saps si desitges ser salvada.

Aprendre. I haver après a enyorar. A sentir que puc estimar malgrat haver-me sabut freda. I fer-ho de manera pausada, reposada. Haver après a compartir aquest enyor i aprendre de mica en mica a transmetre'l. Perquè quan sóc transparent em torno vulnerable, però la vulnerabilitat és la meva fortalesa.

Aprendre a teixir complicitats que acullin l'enyorança. I que juntes sapiguem transformar-la en un teixit suau i dolç, que malgrat que sovint ens acompanyi, ens doni l'abric que no ens pot donar la pell aliena.

I retrobar la calma malgrat sentir tant.

La professora estava asseguda sobre la taula, davant dels finestrals. I nosaltres, l'escoltàvem mentre teníem la mirada posada al més enllà. Al cel que s'enrogia, tot dient adéu al sol i als estornells que juganers, l'anaven tacant de negre. I ella, que ens ha vist embadalits, ha dit: "si c'est la fin du monde, lisons Sthendal." I per acompanyar l'escena, ella ens llegia en veu alta un passatge de Le Rouge et le Noir. I semblava que cel i paraules anessin de la mà.

Travessar muntanyes, transitar valls i crear meandres amb un accent no és el meu. Desembocar emocions d'aigua dolça en un mar salat. I col·leccionar postes de sol en altres idiomes.

Combatre l'apatia compartint aquella bellesa que no necessita ser descrita amb les paraules que no sé gestionar. Sentir sense les limitacions que m'imposa tenir al cap una llengua amb la qual no sé plorar.

tincfredalspeus

no vull escriure

perquè vol dir fer real

el que sento

i em fa por

Que el meu ritme és anar a destemps. I quan el cel marca equinocci jo no puc oferir res més que un solstici presagiant naufragis.

Havíem anat a la platja i hi havíem fet el mort, sentint-nos més vives que mai. Ens havíem declarat l'amor amb una foto feta amb el mòbil, amb banyador, sense pentinar, però amb les cures de les altres que ens feien ser valentes, que ens feien de xarxa. Amb el mar a l'esquerra i llum als ulls. Aquella que ens havia encomanat el cel rogent que ens acompanyava i ens recordava que meravellosa que és la natura. Havíem tornat amb bicicleta mentre cantàvem cançons sense pensar a afinar. I en G. ens havia sorprès apareixent dins una caixa de pomes. Ens havíem confessat les pors i havíem incitat el canvi envoltades de camps de blat segat.

Jo tallava ceba i plorava, la I. volia formar part de Thelma and Louise i la J. buscava la cançó que havia d'acompanyar aquella escena de pel·lícula. El couscous es feia i la música sonava mentre nosaltres evidenciàvem la necessitat de guardar aquell record. Fer-ne el lloc on retornar-hi sempre que fos necessari. Fer-ne la platja on arribin les onades dels moments més tristos. Afegir-lo a la col·lecció d'aquelles escenes que ens il·luminen i ens omplen la vida. Escriure-les, recordar-les i no deixar d'esperar-les mai.

I era estiu i eren elles i era el mar i el Pirineu. I les espècies i la música i el cel i les estrelles. I el parlar d'amor i de vida. I sentir-ho tot, a flor de pell.

I era ahir. Però podria ser demà.

Se m’ha fet tard, se’ns ha fet juny.

La primavera. I la mort de tot l'amor que m'he consagrat durant l'hivern. Entre les flors que neixen hi ha la flor del dubte. Estimar-me a mi o ser en potència un ésser estimat pel món.

Presa de la falta de clarividències que em feien viure. Encomanant-me només de mi mateixa, dels errors que he comès i que em repeteixo constantment. Fent-ho, amb l’objectiu de no tornar-los a cometre malgrat sé que no existirà una situació igual. De tant repetir-les mentalment les he esborrat de la realitat. La vida m’ha passat de llarg.

El vent s’ha fet amic dels meus cabells, company de nits, amant d’amors. Petits moments, besats de sucre; dolços llavis de la lluna. Paral·lelismes de l’univers i el jo. I ella que em recorda que a vegades som creixents, minvants, plenes però mai buides, només noves.

Els vents de nit i de mar, els véns de lluna i amor.

Trending Blogs

Recently Viewed Blogs

punt. I seguim