VIDEOJOCS I EDUCACIÓ - Valoració de l'assignatura -
Aquesta optativa ha arribat al seu final, i és per això que ara toca reflexionar sobre els aprenentatges adquirits durant aquesta aventura. Sí, aventura perquè ha estat una assignatura molt interessant i no ha deixat indiferent a ningú.
Cada sessió era una sorpresa perquè els alumnes no sabíem què era el que hi havia programat per a aquella classe. El primer dia se’ns va presentar el mòdul amb un vídeocomunicat que ens explicava que la UdG -Unió digital Globalitzadora, res a veure amb les sigles de la Universitat de Girona- tenia a les seves mans una videojugadora innocent i que, nosaltres, la FEP -Força Especial de Protecció, tampoc res a veure amb la Facultat d’Educació i Psicologia- havíem de superar diferents missions per tal d’arribar a un objectiu final: salvar-la. Com es pot veure, això motiva molt més que saber que has de fer treballs en grup i/o individuals per tal d’aprovar, segurament sense aprendre massa, una assignatura.
És important destacar que no només he après coses que mai hagués conegut sobre el món dels videojocs, sinó que durant aquestes sessions (tots dos semestres) he après a fer servir aplicacions per a ordinador, tablet i/o mòbil que no sabia ni que existien; eines i recursos TIC que poden ser molt útils a les escoles; la creació de mons virtuals i, sobretot, he adquirit habilitats per a crear videojocs. Abans de començar l’assignatura no era conscient de què volen dir les nomenclatures dels videojocs (que n’hi ha moltes), quin tipus de jocs hi ha i com es classifiquen, quin tipus de videojugadors existeixen segons la manera de jugar... I molt menys m’havia imaginat mai creant un videojoc. Jo? Que només havia jugat als Sims o com a molt al Guitar Hero? Sense cap mena de dubte ha estat una assignatura molt profitosa perquè m’ha fet veure la importància que poden tenir els videojocs en el món educatiu. Són una eina molt potent que si s’utilitza adequadament pot aconseguir sense cap tipus de dificultat que els nostres alumnes aprenguin passant-s’ho bé.
És evident que m’hagués agradat aprendre alguna eina més completa de programació de videojocs, perquè em sembla molt interessant. Però aprendre a programar és molt complicat i requereix molt temps, temps que per desgràcia no ens ha sobrat. Per tant, de tot el que hem fet durant aquest semestre em quedaria, sense dubte, amb el projecte final: la creació d’un videojoc amb el programa Kodu Game Lab. Ha estat el treball en el que hem pogut aprofundir més i hem tingut molta llibertat a l’hora de dissenyar el nostre propi videojoc. He après molt i ara podria crear qualsevol altre joc amb la mateixa eina de manera més ràpida i eficient.
Tot i així, sempre que s’és alumne d’alguna assignatura hi ha tasques que no són tan agradables de fer o que et semblen poc interessants. En aquest cas m’agradaria explicar que no m’ha agradat tractar l’Scratch un atre cop. Això és degut a que, tot i que sóc conscient que per a que els més petits puguin dur a terme programació de manera fàcil i adient a la seva edat és molt útil, no deixa de ser una eina que no és del meu gust. No sabria dir exactament quin aspecte és el que trobo negatiu perquè sent sincera m’avorreix el conjunt. Sembla una eina antiga i crec que avui dia, amb les noves idees TIC i la gran quantitat de recursos que existeixen, es podria modernitzar totalment i fer la seva interfície molt més adequada i agradable.
Per últim m’agradaria fer una última aportació i comentar que molts cops no només es important allò que s’aprèn a l’aula perquè és el que marca la programació. En aquest cas, jo no només he après aspectes explicats a classe. He après que el paper del mestre és molt important a l’hora de motivar als alumnes, que si transmets positivisme i energia els teus alumnes responen igual i que si saps tenir humor en els moments adients, la feina dels alumnes al final estarà feta en el mateix termini però amb més ganes i qualitat. Amb això vull dir que estic molt contenta amb el professor que hem tingut i que si no hagués sigut pel seu interès i la seva energia, l’últim curs del grau hagués estat molt diferent.
