Si muchos periodistas hacen política por gusto, la mayoría de los políticos practican el periodismo por necesidad.
Paul Aubert, El diario El Sol en su época
untitled
Sweet Seals For You, Always
Sade Olutola
Stranger Things
will byers stan first human second
"I'm Dorothy Gale from Kansas"
Jules of Nature

Jar Jar Binks Fan Club
Show & Tell

oozey mess
Monterey Bay Aquarium

shark vs the universe

@theartofmadeline

tannertan36

No title available

Love Begins
todays bird

if i look back, i am lost

pixel skylines
🩵 avery cochrane 🩵

seen from Pakistan
seen from Italy
seen from Bangladesh
seen from Canada
seen from Malaysia
seen from Hong Kong SAR China
seen from United States

seen from United Kingdom

seen from Saudi Arabia
seen from Argentina

seen from United States

seen from Singapore
seen from Bulgaria

seen from United Kingdom

seen from Thailand

seen from Philippines
seen from United States

seen from Pakistan

seen from South Korea
seen from France
@periodisme
Si muchos periodistas hacen política por gusto, la mayoría de los políticos practican el periodismo por necesidad.
Paul Aubert, El diario El Sol en su época
"És ridícul llançar-se a la piscina a cinc columnes amb el títol: «Zapatero podria convocar eleccions anticipades avui». T’hi llances o no t'hi llances, però no s’hi val a dir podria."
Manuel Sánchez, Las noticias están en los bares, 2015
"Ficar-se en embolics [és] l’essència d’aquesta feina. […]. En aquest ofici no s’hi val a anar pel camí fàcil".
Manuel Sánchez, Las noticias están en los bares, 2015
…la identidad de [periodista] que había en los ‘40: asalariado, industrial, homogéneo, poco diferenciado. El periodismo, sin embargo, se ha transformado en estas décadas en una actividad creativa, profesional, altamente diferenciada.
Hernán Iglesias Illa a El periodismo en su jaula
“I am very sympathetic with reporters who push. And it makes me feel terribly comfortable and particularly comfortable about being an editor who pushes back.”
Ben Bradlee en una entrevista amb Bernstein & Woodward
For Ben [Bradlee], it was again a question of the facts. What were they? Had they been verified? Who said something different? You had not lived as a reporter until you underwent a Bradlee interrogation. At one point […] we were summarizing for him what one of our sources had said. “No,” Ben insisted, “I want to hear exactly what you asked him and what his exact reply was.”
Bob Woodward i Carl Bernstein a The Washington Post
“Never assume anything”
A cardinal Ben Bradlee rule
You know, reporting never gets any easier. It's always a question of going up to total strangers and asking them questions that you have no real right to expect them to answer
Tom Wolfe, 1970
Subscriptions are not just transactional, they’re emotional
Paul Fisher, Director de Desenvolupament d'Audiències, Iliffe Media
Journalism in a democracy tends to neglect what’s healthy in a society while obsessing over everything that’s not. (In autocracies it’s the opposite.)
Bret Stephens a Why Israel Won the War, al NYT
"…no vamos a ruedas de prensa ni hablamos con políticos a diario. Entramos por las ventanas, por la puerta lateral. Adoptamos un enfoque menos convencional porque no somos un medio tradicional y no nos regimos por las mismas normas del periodismo político, lo que nos permite mirar en otras partes y de otra forma. Mientras los otros medios seguían observando lo de siempre, nosotros buscábamos en otra parte".
Katie Drummond, directora editorial global, Wired.
"Ningú no llegeix el segon paràgraf!"
Cary Grant a Rosalind Russell a Lluna nova (His Girl Friday). Ho cita l'Àlex Gutiérrez a l'Ara
"Believing in free speech means defending speech you don’t like. Noisy disagreement is better than enforced silence"
Zanny Minton Beddoes, directora de The Economist, a la newsletter del 15 de maig del 2015
“Una notícia només és un producte que es fa servir per congregar l'audiència que serà venuda als anunciants”
Neil Postman a How to Watch The TV News
“Do not. Confuse me. With. The facts. I tell the truth.”
Jimmy Breslin, ídol
“De vegades pots generar canvis i de vegades no. Però la teva feina és deixar un registre. És com un missatge en una ampolla. Has de deixar un registre perquè la gent sàpiga que ho sabien i no ho van aturar”
Patrick Radden Keefe cita la periodista Elisabeth Kolbert en una sessió al CCCB
“¿Què direm de la vida intel·lectual? Per a fer-se càrrec del nivell baix a què ha arribat, no hi ha més que veure el nostre periodisme i les nostres llibreries. Fent excepció de poquíssims, no cal cercar en els nostres diaris articles meditats ni tan sols notícies d'interès general. S'omplen de retalls endarrerits, i fins allò que passa a mitja hora de la localitat no ho sabrien si no els ho diguessin des de Madrid. És molt freqüent que des de la cort ens facin saber alguna cosa d'importància ocorreguda dos dies abans a Sants o a Badalona. En punt a notícies telegràfiques de l'estranger, ni se’n resa. Recordem, com a exemple, que sols un diari de Barcelona va fer-nos saber la pujada al poder dels liberals anglesos, i un sol també va donar-nos notícia de l'avalot socialista de Londres. Tots els altres ho copien l'endemà, i prou fan, perquè els lectors no volen més que trapasseries de poca substància i baralles de carreró. Això sí; la nostra premsa ens permet saber d’avançada quin temps farà a cada lluna nova, atès que alguns diaris protegeixen l’astròleg per a donar satisfacció als seus subscriptors, i altres confien la secció —que en diuen científica!— al Saragossà”.
Valentí Almirall, Lo Catalanisme (1866), p. 72