Sir Terry Pratchett i jo. Una reminiscència d'Ernest Riera [per Ernest Riera] | El Biblionauta
OPINIÓ Sir Terry Pratchett i jo. Una reminiscència d'Ernest Riera De tortugues i elefants; de novel·les i romanços; de repussalls i carquiny
"A la literatura catalana li manquen molts referents i molta tradició, a causa de les circumstàncies sociopolítiques dels últims tres-cents anys. On queda més diàfana aquesta mancança és en un dels gèneres literaris moderns del segle XX, la novel·la negra (no la policíaca clàssica, la dels assassinats a les vicaries i als salons de te); a les novel·les de criminals i delinqüents no hi ha tradició, no hi ha argot, no hi ha hampa catalana. Els escriptors que s’hi han dedicat, s’ho han hagut d’inventar tot, o simplement van decidir d’escriure en castellà directament. Però la fantasia té un gran avantatge: que es basa en el passat, en una tradició europea estesa per totes les cultures del continent, inclosa la catalana. I això permet accedir a un munt de recursos riquíssims, i permet jugar amb conceptes i expressions que el lector ja té situats, i permet donar-los la volta i posar-los cap per avall, que és el que Pratchett fa sempre. Vet aquí una de les raons per les quals el Discmón queda tan bé en català: tenim els recursos de la tradició (des del Tirant lo Blanc) i els recursos de la subversió (fins als Poemes satírics de Sagarra, per dir-ne algun), i sabem fer-los servir".