r. @ramonmarrades - Tumblr Blog

...empires seldom seem to retain sufficient cultural self-awareness to prevent them from overreaching and overgrasping. They have neglected to recognize that the true power of a successful culture resides in its example.

Jane Jacobs - Dark Age Ahead (2004). p. 176

... les dije que las amistades casi no tienen rituales, pero después pensé que no es cierto. Cada vez que volvemos a reunirnos con una amiga estamos repitiendo un ritual. Es un momento que transcurre fuera del tiempo o en el que confluyen varios tiempos, en el que somos todo lo que hemo sido con esa persona y a sus ojos.

Jazmina Barrera, Daniela Rea y Elvira Liceaga - Rituales para la Amistad (2024). p. 49

When the build environment creates an experience of generosity and tenderness, freely offering fragrances, nourishment, cool breezes and shade in summer, and shelter from the rain and wind in winter, it becomes like a mother that cares for her children. You become a brother and a sister to your neighbours. This is what the old cities offered, with their indigenous plants and materials, in the form of an accumulated knowledge of design -the kind of knowledge that cannot be rediscovered by a single person, and that is therefore always more easily lost than gained.

Marwa Al-Sabouni - The Battle for Home. Memoir of a Syrian Architect (2016). p. 73

“la Ciudad pertenece a sus habitantes. Se concibe como un espacio civilizatorio, ciudadano, laico y habitable para el ejercicio pleno de sus posibilidades, el disfrute equitativo de sus bienes y la búsqueda de la felicidad. Reconoce la libre manifestación de las ideas como un elemento integrador del orden democrático. Busca la consolidación del Estado garante de los derechos humanos y de las libertades inalienables de las personas.”.

Preámbulo de la Constitución de Ciudad de México.

Más info en “Cómo escribir y abrir una nueva constitución urbana” - València Plaza (18/07/2019)

This enormous development [Hudson Yards] neither encourages local activities by ordinary citizens, nor can its fixed forms evolve; it can only degrade.

Pablo Sendra & Richard Sennett - Designing Disorder: Experiments and Disruptions in the City (2020). p. 1

Sooner rather than later the world is going to be faced by a shuddering shock to the system. I am not sure what that shock will be. It could be the flooding or partial destruction of a great city sited close to the rising seas. It could be widespread warfare, with an authoritarian and zealous climate denier leading the world into conflict. Or it could be (in my view, most likely) another collapse of the internationally integrated financial system. Given the rise in global temperature and extreme weather events, the globalisation of authoritarian right-wing politics, and ever-increasing global economic imbalances, none of these scenarios fit the “black swan” theory of difficult-to-predict events. All three fall within the realm of normal expectations in history, science and economics. So much for the shock itself. The question then will be: what comes next? How should society respond?

Ann Pettifor - The Case for the Green New Deal (2019). p. 52

Podria molt ben ser que la funció d’Europa, després dels horrors que les tiranies ideològiques -feixista, estalinista, nazi, inquisitorial o jacobina- han infligit a la humanitat, fos construir un mosaic dels seus diversos pobles, demostrar que les dones i els homes poden i han d’aprendre a viure com a hostes els uns dels altres.

George Steiner - Recordar el futur (2008). p. 27

The lack of familiarity with mass death, with plague, war, and famine, seemed to me a new thing in human history. These last few decades, I said to my friends, in which wars flare up in patches instead of being all-consuming, and agriculture no longer evokes elemental fear, and the seasonal variations in weather are not harbingers of starvation, is an anomaly in human history. We are the first humans who are completely unprepared for disaster. It is dangerous to live in a secure world.

Teju Cole - Open City (2011). p. 200

The New Normal

Among relevant J. G. Ballard quotes is “the future is a better key to the present than the past.” But part of the new normal is that the very idea of the future (a future, any future at all) seems both a foregone conclusion and impossible to imagine: a dark tautology and a vanishing illusion. (p. 17)

[on] the Artic coast (…) Russia (along with Norway, Canada, and others) is building automated shipping ports in anticipation of the further melting of the polar cap and the opening of the Northern Passage. There is little that is more “new normal” than a networked archipelago of hyperborean robot cities, sending containers back and forth to one another across the top of the planet. (p. 32)

Benjamin H. Bratton - The New Normal (2017)

El pensamiento liberal clásico

En su forma ideal (…) el pensamiento liberal clásico se opone a los conceptos del individualismo posesivo, que son inherentes a la ideología capitalista. Por esa razón el pensamiento liberal clásico trata de eliminar los constreñimientos sociales y reemplazarlos por vínculos sociales, no por la avaricia competitiva ni el individuo depredador, y mucho menos aún por los grandes imperios corporativos, sean estatales o privados. (p. 23)

Noam Chomsky - El Gobierno en el Futuro (1970)

El solucionisme

Tal com la defineix, entre d’altres, Evgeny Morozov, el solucionisme és la ideologia que legitima i sanciona les aspiracions d’abordar qualsevol situació social complexa a partir de problemes de definició clara i de solucions definitives. Nascut en l’àmbit de l’urbanisme i desenvolupat ideològicament a Silicon Valley, el terme solucionism té la seva pròpia utopia: la de transportar la humanitat a un món sense problemes. En aquest mon sense problemes, els humans podrien ser estúpids perquè el mateix món seria intel·ligent: els objectes, els dispositius, les dades que el conformarien i les operacions que l’organitzarien. En la utopia solucionista ja no es tracta d’augmentar la potència productiva per ampliar les capacitats humanes. Del que es tracta és de delegar la intel·ligència mateixa, en un gest de pessimisme antropològic sense precedents. Que ho decideixen elles, les màquines, que nosaltres, els humans, no només ens hem fet petits, com afirmava Günther Anders, sinó que sempre acabem provocant problemes. La intel·ligència artificial, entesa així, és una intel·ligència delegada.

Marina Garcés - Nova Il·lustració Radical (2017). p. 54

La mort del futur

(…) ja fa temps que es va decretar la mort del futur i de la idea de progrés. Eren els anys vuitanta del segle XX, quan el futur es va convertir en una idea del passat, pròpia de vells il·lustrats, de visionaris i de revolucionaris nostàlgics. La globalització prometia un present etern, una estació d’arribada on a poc a poc els països en vies de desenvolupament anirien fent cap i on els ciutadans del món aniríem, progressivament, connectant-nos. Però en els últims temps la fi de la història està canviant de signe. El que tenim davant ja no és un present etern ni un lloc d’arribada, sinó una amenaça. S’ha dit i escrit que amb l’11-S del 2001 la realitat i la història es van posar en marxa un altre cop. Però, en lloc de preguntar-nos «cap a on?», la pregunta que ens fem avui és «fins quan?».

Marina Garcés - Nova Il·lustració Radical (2017). p. 14

¿Cómo ha cambiado la geografía desde que usted la investiga y enseña?

La geografía no es sino lo que los humanos proyectan en ella. Empezó siendo una disciplina militar; después, además, colonial, para explotar poblaciones; y hoy es financiera.

¿Cómo la investiga usted?

Analizo los flujos de capital: a dónde va y de donde se va el dinero. Sigo el dinero.

¿Como un economista?

La diferencia con ellos es que los geógrafos, además incorporamos a las personas y sus sentimientos al análisis. No sólo se trata de capital humano, sino de la libertad de elegir a tus vecinos y el apego que puedes sentir por un lugar u otro.

Fragmento de entrevista a David Harvey

La Vanguardia - 20 de junio de 2019

Kate Tempest - Thirsty (2019)

“So, here I was Marching the town like a priest in my rapture Muttering spells

So desperate for tenderness So raw from the grating of senses The way the day drinks every drop of my strength It's relentless”

Les portelles

Venerable institució, la portella. De portelles, n’hi havia que eren estretes i baixes, com un forat rectangular a la paret, de les que obligaven les persones més altes a abaixar el cap quan hi passaven. N’hi havia de grans com la porta de casa, prou amples i altes per a un carro amb vela i tot. N’hi havia de casa cantonera, que donaven pas al carrer del costat. N’hi havia que, per darrre de les cases, s’obrien als camps, sobre algun caminet o senda que passava vora el poble. Permitien una gran llibertat i discreció de moviments, aquelles portelles. Poder entrar i eixir del poble sense ser vist.

Víctor Labrado - No mataràs (2014). p. 19

Hay un síntoma evidente de que Benidorm ya ha alcanzado su cenit: intelectuales, artistas y arquitectos empezamos a interesarnos por ella. Durante cincuenta años el desprecio a este fenómeno ha sido general. En los círculos elitistas la mención de su nombre provocaba una media sonrisa condescendiente: “Benidorm, un lugar donde nunca ir”. Pero ahora las cosas han cambiado. Resulta que Benidorm está mejor planificado, es más sostenible, es mucho más rentable. Resulta que Benidorm era el modelo acertado. Y además Benidorm es especial. No se parece a nada.

Tomás Ruiz-Rivas - Benidorm. Diario de un artista (2016). p. 196

American Football - My Instincts Are The Enemy

Trending Blogs

Recently Viewed Blogs

r.