¡Eso! #això @malarodriguez @mondo_sonoro #lectura #sundaymorning #readingtime #lhoradelvermut https://www.instagram.com/p/BnySTiOF6UX/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1fcdr39cw6vi7

seen from Canada
seen from United States
seen from China
seen from China
seen from United Kingdom

seen from Kazakhstan

seen from Malaysia
seen from United States
seen from United States
seen from Malaysia
seen from Mexico

seen from Colombia
seen from United States
seen from Türkiye
seen from Yemen
seen from United States
seen from United States

seen from Malaysia
seen from United Kingdom
seen from China
¡Eso! #això @malarodriguez @mondo_sonoro #lectura #sundaymorning #readingtime #lhoradelvermut https://www.instagram.com/p/BnySTiOF6UX/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1fcdr39cw6vi7
Tres-cents mil
Fa cinc minuts no tenia pensat escriure. De debò que no. Però vaja, és igual. Ara m'ha vingut de gust, perquè m'he adonat d'una cosa. Tinc tres-cents mil idees al cap, que volten, sovint, al principi amb il·lusió per ser dutes a terme. Però cada cop estan més apagades. És com si es moguessin d'una primavera radiant a un dia d'hivern fred, gris i trist. No deixen mai de ser això: pensaments inerts que no surten mai a la llum, es mantenen, més o menys intocables, a la ment – cosa que és certament inútil, si t'ho pares a pensar.
Ja ho diuen, tot projecte comença amb una gran idea. Fins i tot arriben a dir que és el designi allò més important. MENTIDA. Sento dir-ho, però això és absolutament fals. Digues, quants cops has imaginat quelcom però no ho has dut a terme mai? Jo li donaria a tot el mateix grau d'importància. És imprescindible ser creatiu, ser realista i ser crític alhora. Però hòstia, jo en prou feines tinc el primer factor i ni això, m'atreviria a dir que la meva capacitat per pensar no està massa desenvolupada. Però aquest no és el problema.
Vaig a allò que ha provocat la necessitat d'escriure això. M'he adonat que no foto res. És a dir, no res de res – òbviament alguna cosa faig. Em refereixo a tot allò que no és estrictament necessari per a una estudiant de batxillerat. Tinc idees. Però mai les extrec del meu cap. Es queden estancades. Per què? No en tinc ni la més remota idea. Mandra? Estupidesa? Hm, acabo de deixar anar dos paraules que considero sinònimes. Potser és falta de confiança. No saber reconèixer la utilitat d'allò que pugui fer. Que ningú ho faci. Que no agradi. Que no sigui capaç de saber-ho fer a la perfecció que puc arribar a concebre. No ho sé.
Tres-cents mil idees. I si paro de fer l'imbècil i ho faig d'una puta vegada? Sí, definitivament, això és una bona idea. No m'agradaria semblar cínica amb tanta paraulota suelta per aquí. Ni tampoc amb això: i si TU pares de fer l'imbècil i comences a fer allò que vols fer?