#alistair david

[willstafford]

Sweet Funny Addams

THE ADDAMS FAMILY Birmingham Hippodrome, Friday 12th July 2025 The thing about comic-strip characters like The Addams Family for example, and Peanuts for another, is they endure over the decades because they never change.  They never age.  They never even change their clothes.  The sitcom version of The Addams Family from the 1960s adhered to these constraints.  The film versions thirty years…

View On WordPress

[joaquimblog]

John Wilson. Foto BBC/Chris Christodoulou

Kiss me, Kate als PROMS, Alexandra Silber i Ben Davis. Foto BBC/Chris Christodoulou

Alexandra Silber (Lilli Vanessi / Katherine) Foto BBC/Chris Christodoulou

Kiss me Kate el 2 d’agost de 2014 als PROMS. Foto BBC/Chris Christodoulou

Louise Dearman, Tony Yazbeck, Alexandra Silber i Ben Davis. Foto BBC/Chris Christodoulou

IFL acomiada el molt millorable 2014, amb la marevollosa música que Cole Porter va escriure per a la seva millor comèdia musical. “Kiss me, Kate“

Hi poden haver moltes maneres brillants i festives d’acomiadar un any, però aquesta del 2014 em fa especial il·lusió i crec que us agradarà molt, de fet jo us l’aconsello no només perquè Cole Porter va deixar en la seva partitura el bo i millor (que és dir molt) de tot el que va arribar a escriure, sinó perquè l’espectacle ofert en el PROMS del 2014, que és on es va gravar aquesta versió de la que avui us deixo el vídeo, és absolutament deliciosa.

Kiss me, Kate, diuen que va ser la resposta que Porter va fer  al musical integral que Rodgers i Hammerstein havien fet amb Oklahoma!. Es va estrenar tal dia com ahir (30 de desembre) de l’any 1948 al New Century Theatre de Nova York. Després de 19 mesos va passar al Schubert Theatre. L’any 1949 va ser el primer musical en rebre els prestigiosos Tony que es van començar a atorgar aquell any. Els protagonistes originals van ser Alfred Drake, Patricia Morison, Lisa Kirk, Harold Lang, Charles Wood i Harry Clark.

ARGUMENT (síntesi)

Una companyia teatral representa l’obra de Shakespeare “La ferèstega domada” o “L’amansiment de l’harpia”, a Baltimore, Maryland. El repartiment inclou a Fred Graham i la seva exdona, Lilli; També Bill Calhoun, un jugador irresponsable, i Lois Lane una noia que li agarda. Bill confessa a Lois que ell està embolicat amb afers perillosos amb uns gàngsters amb els que té signat un reconeixement de deute de 10.000 $ perduts als daus. Mentrestant Fred i la seva exdona – encara divorciat – comença a adonar-se que els seus sentiments de tendresa envers ella no han desaparegut del tot. Comencen a recordar el passat sobre els espectacles en què havien aparegut – incloent una opereta vienesa (“Wunderbar”). Just abans de la nit de l’estrena de l’obra shakesperiana, Fred envia flors a Lola una actriu de la companyia, però per error van a parar al camerino de Lilli, fet que li fa creure amb més consistència que ell encara l’estima i ella també (“So In Love”).

A l’escenari, es dur a terme la representació de “L’amansiment de l’harpia”. Com una obra de teatre dins del teatre, aprenem que Bianca no pot casar-se fins que la seva germana gran, Katherine, hagi trobat un marit (“Tom, Dick i Harry”). Quan Petruchio arriba a Pàdua a buscar una esposa rica (“I’ve Come to Wive it Wealthily in Padua”) és triat per Katherine. Aquesta última, una harpia, no fa cap intent d’ocultar els seus sentiments sobre els homes (“I Hate Men”), mentre que Petruchio sap que Katherine no és la dona dels seus somnis (“Were Teu Que Cara Especial”), malgrat això ell està d’acord en casar-se amb ella.

Ara ens traslladem de Pàdua de Shakespeare de nou a les intrigues dins de la companyia teatral. Havent après que les flors de Fred eren per Lola, Lilli esclata en un atac d’ira, i anuncia amb vehemència que ella deixa la companyia per sempre. La seva sortida, però, s’ha retardat per l’arribada de gàngsters que vénen a cobrar el deute de 10.000 $ a Bill.

A l’inici del segon acte tornem al teatre després d’un número jazzístic i de ball molt “hot”, “Too Darn Hot” de innegable força i lluiment pel conjunt de la companyia. Petruchio i Katherine són ara marit i muller. Els comportaments temperamentalment violents i els capricis de kate estan complicant la vida de Petruchio i comença a recordar amb nostàlgia la seva beneïda solteria (“Where is the Life That Late I Led?”). Entre bastidors, quan Bill reprèn a Lois que coquetejar amb un dels actors, es fa la llum de la seva tendència a ser voluble (“Always True to You in My Fashion”). Però, malgrat els seus problemes amb Lois, Bill té una bona causa per a l’alegria. Hi ha hagut una violenta sacsejada al món mafiós, resultant que el reconeixement del deute ja no és vàlida. Bill i Lois estan reconciliats, i Katherine i Fred tornen l’un amb l’altre.

Kiss Me Kate és el musical amb més èxit de la gloriosa carrera de Cole Porter, i és l’únic del compositor que en l’edició de l’estrena va sobrepassar el mil representacions (1077). La seva fama va traspassar les fronteres de Broadway i del món anglosaxó, i es van fer produccions arreu d’Europa, sent la primera comèdia musical americana que es va estrenar a Polònia o l’espectacle amb més benefici de taquilla de la història de la Volksoper vienesa.

No tingueu cap dubte que estem davant de la partitura teatral més bella, inspirada i original de Cole Porter i la producció dels PROMS de 2014, manté malgrat tenir l’orquestra en l’hemicicle de l’enorme Royal Albert Hall, tota l’acció teatral i els ballets íntegres. Tenint l’interès addicional d’utilitzar l’edició crítica de  l’estrena amb les orquestracions originals.

L’elenc artístic és magnífic i sobretot hi ha una cura extraordinària de part del gran, ja grandiós John Wilson al davant de la seva orquestra, tot un clàssic imprescindible del festival londinenc.

Números musicals: Acte I “Another Op’nin’, Another Show” – Hattie and Company “Why Can’t You Behave?” – Lois Lane and Bill Calhoun “Wunderbar” – Fred Graham and Lilli Vanessi “So in Love” – Lilli Vanessi “We Open in Venice” – Fred Graham, Lilli Vanessi, Lois Lane and Bill Calhoun “Tom, Dick or Harry” – Bianca, Lucentio, Gremio and Hortensio “I’ve Come to Wive it Wealthily in Padua” – Fred Graham and The Men “I Hate Men” – Lilli Vanessi “Were Thine That Special Face” – Fred Graham “We Sing of Love (Cantiamo D’Amore)” – Lois Lane, Bill Calhoun and Ensemble “Kiss Me, Kate” – Fred Graham, Lili Vanessi and Ensemble Acte II “Too Darn Hot” – Paul and Ensemble “Where is the Life That Late I Led?” – Fred Graham “Always True to You in My Fashion” – Lois Lane “Bianca” – Bill Calhoun and Company “So in Love” (Reprise) – Fred Graham “Brush Up Your Shakespeare” – First Gangster and Second Gangster “I Am Ashamed That Women Are So Simple” – Lilli Vanessi “Kiss Me, Kate” (Reprise = Finale) – Company

Disposeu-vos a gaudir-ho, però mentrestant va baixant aquí us deixo “Were Thine That Special Face” una de les meves cançons referencials, al costat de “So in love” de totes les caçons que es fan i es desfan, interpretada per Ben Davis.

KISS ME KATE Musica i lletra de Cole Porter Llibret de Samuel i Bella Spewack basat en l’obra de Shakespeare “The Taming of the Shrew”

Fred Graham / Petruchio ….. Ben Davis Lilli Vanessi / Katherine Minola ….. Alexandra Silber Bill Calhoun / Lucentio ….. Tony Yazbeck Lois Lane / Bianca ….. Louise Dearman Gangsters……………. James Doherty i Michael Jibson Paul………………..Jason Pennycooke Hortensio………. Gary Watson

John Wilson Orchestra Director: John Wilson

Direcció escènica: Shaun Kerrison Coreografia: Alistair David

ENLLAÇ Vídeo (2 enllaços, el segon són els subtítols en anglès que podeu incorporar)

https://mega.co.nz/#!JMFx0azA!c5OeNPddM9EbBngCnGhQFHa1aoeN6gfKncjWfUUmuC0

https://mega.co.nz/#!QNMCTSgC!5amjLdhpU4_RIpxUGQgqZiBc_859AURTaW8UK8m4VTs

Per a mi el 2014 no ha estat un any fàcil, les incerteses es mantenen per a un 2015 carregat de projectes, il·lusions i esperances. M’agradaria molt seguir comptant amb la vostre inestimable companyia que ja sabeu que us agraeixo tant.

L’inici del 2015 promet ser potent, us aviso.

Us desitjo el millor, és a dir, sobretot salut per poder gaudir de la resta i si em permeteu un petit consell, no espereu a que el 2015 sigui millor que el 2014, feu coses per fer-ho possible.

Demà, Cap d’Any, anirem a Dresden sense deixar el caràcter festiu amb el que he volgut acomiadar aquest.

Adéu 2014, ja era hora!

COLE PORTER PER ACOMIADAR L’ANY: KISS ME KATE (PROMS 2014) vídeo IFL acomiada el molt millorable 2014, amb la marevollosa música que Cole Porter va escriure per a la seva millor comèdia musical.