Què es l’angoixa i com començar a transformar-la
L’angoixa es un estat anímic al qual s’arriba mitjançant un procés, normalment llarg, de la persona quan no s’expressen les emocions adequadament. Hem de diferenciar però entre angoixa i ansietat.
L’angoixa es un estat emocional que pot tenir mes o menys intensitat, en el qual la persona sent que ha arribat al seu límit, sensació d’estat d’emergència i sofriment. L’ansietat es un estat emocional de desassossec intern i inquietud que acompanya a la persona normalment durant tot el dia.
Per a poder transformar aquesta angoixa en seguretat, vitalitat i calma, es bàsic que sapiguem què causa aquesta angoixa. Tan sols l’individu sap què es el que l’està causant, però hem de tenir en compte que si no s’està expressant, es possible que hi hagi una por a afrontar la causa, o que la persona no es vegi capacitada per a gestionar-ho. Per tant, per a començar a transformar tot això, es bàsic que treballem amb les pors, l’autoestima i l’acceptació.
Si la persona accepta amb total consciència qui es i com es, l’angoixa automàticament disminueix, perquè es en aquest moment quan es pot començar a expressar la mateixa. No podem expressar quelcom, si no sabem que existeix (si forma part de l’inconscient).
Podem fer-nos preguntes com aquestes en el moment que sentim l’angoixa. En el cas que la mateixa angoixa no deixi reflexionar-hi, en el moment que veiem oportú mes tard, ens prendrem 5 minuts per a pensar-hi:
-Què està passant? (si no succeeix aparentment res al nostre entorn, la resposta seria “sento angoixa”)
-Quan m’afecta? (o en quins moments)
-De quina manera m’afecta?
-Ho expresso de la forma que necessito?
-Què impedeix que ho expressi?
Aquestes senzilles preguntes ens aproparan una miqueta al motiu del patiment i ens ajudarà a saber per on creiem que podem començar a treballar.
Un senzill exercici per a calmar aquesta angoixa que ens durà 5 minuts, seria el següent:
En un ambient tranquil, ens posem de peu amb els braços oberts en forma de creu i els peus junts, tanquem els ulls i posem la nostra atenció a la punta del nas. Respirem profundament, imaginant que amb cada inspiració omplim els pulmons amb aire fresc, i amb cada expiració aprofitem per treure tota aquella energia negativa que podem percebre. Notem com els batecs del cor es situen a la punta del nas. Quan aconseguim sentir el batec del cor a la punta del nas, posem la nostra atenció a l’orella esquerra. Un cop sentim els batecs del cor a l’orella esquerra, posem atenció a l’orella dreta, i així anem posant atenció a diferents parts del cos fins que sentim el nostre batec, com: els llavis, l’espatlla dreta, l’espatlla esquerra, la ma dreta, la ma esquerra, genoll dret, genoll esquerra, peu dret, peu esquerra.
Durant tot l’exercici seguirem respirant amb la forma i intenció descrites al principi.
No sempre tenim aquest espai per a poder fer l’exercici dinàmic. En el cas de no estar en l’espai adequat, es pot fer la respiració de la mateixa forma i intenció, d’aquesta manera el ritme del cos baixa considerablement i es quan podem veure les coses amb mes perspectiva.
A la propera publicació començarem a veure diferents emocions i com ens afecten.
