El dimarts 15 es va celebrar el taller "Com em cuida el meu barri, com cuido jo al meu barri: suports quotidians" impartit per Isabel Martín de Cotidiana al Centre Cultural Xinés de Pere Garau. A l'entrada del centre el terra està decorat amb dibuixos infantils i el drac de tela que surt a la plaça del mercat per celebrar l'any nou xinès treu la cua pel primer passadís.
Al lateral esquerre del local ens cediren l'ús d'una sala, algunes assistents ja havien participat dilluns, altres eren noves veïnes interessades. Ja totes assegudes, Isabel va fer una introducció de Cotidiana, la cooperativa de la qual forma part amb Cristina Alba i Eva Morales, un grup d'arquitectes que treballen des d'una perspectiva ecofeminista, creant projectes comunitaris, com ara Ramuca, una xarxa de suport mutu o el projecte de ciutat Post-covid.
Com a activitat, Isabel ens plantejà dibuixar cercles d'afectivitats, per pensar sobre els vincles i les proximitats, emocionals i geogràfiques, posant nom i creant el dibuix d'un cosmosistema propi de cures. Seguint la mateixa lògica vam pensar de forma individual, i després compartida, que ens agradava fer soles, que era importat per nosaltres fer amb altres persones i que ens agradava del nostre barri. Van sorgir moltes coincidències: passejar, trobar-se amb les amigues i veïnes, fer treballs manuals i la música: escoltar-la, ballar-la i practicar-la.
Moltes de les assistents declaren un sentiment de pertinença a La Soledat, una mena d'orgull identitari que les fa sentir com en familia, tot i que la Núria, la més jove del grup, ens confesa que quan passeja sola el seu sentiment és d'inseguretat. Aquestes dues experiències, quasi contradictòries, delaten un símptoma molt greu, i evidencien que l'espai públic no es pensa i es viu de la mateixa manera depenent dels cossos i gèneres.
Tan important és la projecció de l'espai públic, com la de l'espai privat. Per la majoria de les dones és tan important fer coses en comunitat, com a soles. Els moments i espais d'intimitat no s'han tingut en compte en una política de l'habitatge que en general no ha pensat en les persones i les seves necessitats.
De la covid i el temps de confinament també han extret experiències positives, Caterina ha après ha escoltarse a si mateixa, davant la saturació de sobreinformació, ha estat per ella com a una cura mental, la Núria, ha conegut a la seva veïna Trini, que ja és per ella com una àvia.
L'AV de la Soledat té la seu a la pl. de Sant Francesc Xavier, en aquest local s'hi fan activitats com gimnàstica, danses del món, informàtica, taller de memòria o manualitats. Des de fa algun temps les festes del barri no han estat tan galdoses com abans, la junta directiva està formada per persones bastant grans, i la força i empenta d'un temps es va esvaint. Per un altra banda s'han anat tancant indústries i equipaments, i hi ha zones amb obres que no acaben mai. Totes les assistents van reivindicar la importància dels llocs de reunió, ja que és allà on es creen les xarxes de proximitat quotidianes per un sistema mutu de cures.
Fotografies de Miquel Julià
Gràcies al suport de: La Direcció Insular de promoció Sociocultural i Caixa Colonia