Discover Top Posts Tagged with #blanques

Popular Recent

Teatre infantil de la Xarxa a Badalona La Xarxa és una institució que promou el teatre i altres espectacles per a infants. No son qualsevol cosa.

Avui fa 84 anys de les eleccions municipals que, amb una àmplia victòria del republicanisme a les grans capitals, precipità la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII i l’adveniment de la Segona República espanyola. A les Borges un dels protagonistes fou Joan Navés Ricard, a qui podeu veure a la foto assegut a la dreta de tot, al costat de Joan Casanovas. El Joanet del Menso, tal i com era conegut popularment, entrà en política amb només 26 anys de la mà de l’aleshores diputat a Corts Francesc Macià, quan aquest el recomanà per formar part de la Junta Directiva del Centre Demòcrata i Republicà de les Borges Blanques. El Comitè Revolucionari Local que proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931 a les Borges, presidit per Pere Mías, l’escollí batlle popular i el dia 16 ho ratificà el Ple de l’ajuntament. El govern de republicans i socialistes que presidí Navés feu una important política d’obres públiques dedicades, principalment, a millorar les condicions de vida de la classe treballadora borgenca, especialment centrades en la urbanització del poble i la construcció d’una xarxa de clavegueres. Tanmateix amb l’esclat de la Guerra Civil Navés perdé la batllia i, acabat el conflicte, s’hagué d’exiliar a França. El periple el portà per Marsella primer i Tolosa després on s’establí definitivament. Allí també moria el 1964 totalment oblidat tot i ser el primer alcalde escollit democràticament de la història de les Borges.

Foto: Arxiu Josep P. Segura Garsaball (gràcies Josep!).

#Les Borges Blanques #Borges #Blanques #Joan Navés Ricard #República Catalana #Segona República #Alfons XIII #Joan Casanovas #Francesc Macià #Centre Democràtic Republicà #Pere Mías Codina #guerra civil #frança #exili #marsella #tolosa

Aigües Blanques

#aigües #blanques #eivissa

Aquesta increïble fotografia la vaig trobar no se on per l'infinit oceà que és internet. És una instantània de la plaça central del poble, la plaça porxada o de la Constitució, durant o després de la Guerra Civil. S'hi pot veure el refugi antiaeri situat on, més o menys, avui hi ha l'Hostal Benet. A mà esquerra es veu l'edifici de l'actual Jutjat de Pau on, als anys 30, s'hi allotjava la casa consistorial, d'aquí els pals de bandera instal·lats al balcó. A veure si algú em pot ajudar a trobar l'origen de la fotografia, gràcies per endavant!

#Les Borges Blanques #Les Garrigues #Borges #Blanques #Guerra Civil #guerra #guerra civil #refugi #refugio

Primera: Que al comensar el nou curs escolar, quedin establertes les classes corresponents al nou edifici-escola, urbanitzant al ensems les vies d'accés al mateix, -i que els fills dels obrers no hagin de pagar el material escolar.- Segona: Que l'actual projecte de llei d'arrendaments a Catalunya es modifiqui en el sentit de que sigui el més beneficiós possible per als arrendataris de les terres, així com totes les lleis de carácter social, procurant que la seva interpretació sigui asequible a la gent del camp. -demanem per tant, que la Corporació municipal vulgui adreçar-se en aquest sentit, als organismes a que correspongui.- Tercera: Que els repartiments de consums, es facin d'acort amb la riquesa del contribuent, per considerar que l'amillarament no reflexa el vertader valor actual de les finques.- Quarta: Que siguin suprimits els impostos que gravin els productes alimenticis. Quinta: Que es faci un suplement de pressupost no inferior a deu mil pessetes, per tal de proporcionar treball als obrers que es puguin trovar en atur forcós, a nostra Ciutat.- Sexta: Creació d'institucions igiéniques i d'assistencia social.-

Avui és primer de maig i em sembla que molta gent voldrà veure aquesta magnífica llista de propostes que el 1933 l'Ateneu Obrer Borgenc, després d'acordar-ho en un acte públic, adreçava a la Casa Consistorial. Sempre m'ha semblat molt interessant descobrir la immortalitat de moltes propostes passades i que avui molta gent tornarà a reivindicar. Els errors ortogràfics són també a l'original. Font: Llibre d'Actes de l'Ajuntament de les Borges Blanques, 1932-1934 (Arxiu Històric Municipal de les Borges Blanques).

#Les Borges Blanques #Borges #Blanques #Garrigues #Les Garrigues #Ateneu Obrer Borgenc #República #1 de maig #festa del treball

Sobre el convent del Carme: aclariments (I)

Fa poc vaig penjar una fotografia sobre el convent del Carme de les Borges que sembla que ha destapat alguna polèmica. Res més allunyat de les meves intencions i permeteu-me que em disculpi públicament si algú s’ha sentit ofès per un text que solament pretenia reflexionar. En cap cas intentava ressuscitar antigues i caduques rivalitats, fer insinuacions o plantejar conspiracions estranyes que en el passat han tingut cert públic. Deixeu que m’expliqui millor.

El context històric durant el qual va tenir lloc l’enderroc del convent era, salvant les distàncies, semblant a l’actual: crisi econòmica i un gran creixement demogràfic i urbà que, per exemple, en els darrers anys havia generat una bombolla immobiliària que ha acabat esclatant. Avui estem en una conjuntura que l’economista nord-americà Paul Krugman (Premi Nobel d’Economia 2008) qualifica de la Gran Recessió, i en paral·lel el 1973 esclatava la coneguda Crisi del Petroli que, entre d’altres conseqüències, causà un important augment de l’atur. Són, per tant, situacions amb certs punts en comú que em sembla que ens poden ajudar a extreure lliçons del passat. La ciutadania, d’una banda, i els experts, de l’altra, som també corresponsables de la conservació del patrimoni. Però el tema realment central i sobre el qual reflexionava en el meu escrit anterior era precisament sobre el paper de qui verdaderament és el gran responsable de la recuperació del patrimoni: les institucions públiques. Ull! Tampoc estic abonant les tesis segons les quals l’Ajuntament del moment havia de de treure’s diners màgicament de la butxaca per a reconstruir el claustre, o restaurar les escoles dels republicans (actual Plaça de les Escoles de la República), o l’interior del local del Centre Democràtic i Republicà (C/ Nou), per citar altres exemples. I ja no esmento el paper que havien de jugar altres administracions com la Diputació, l’Institut d’Estudis Ilerdencs o el ministeri de torn. Aquestes coses requereixen cura, tacte, perseverança, sensibilitat, paciència i consens social.

Els historiadors i les historiadores no estem aquí per jutjar el passat sinó per estudiar i explicar-lo a les generacions futures. I aquí és on insisteixo amb la meva reflexió: si en un context com el d’aleshores vam perdre patrimoni, què no perdrem avui si no anem amb compte? Per tant, pensem en positiu i fem pedagogia per tal de generar complicitats entorn de la necessitat de conservar el nostre patrimoni. Serem culturalment més rics i coneixerem millor el nostre passat.

#Borges #Blanques #Les Borges Blanques #Garrigues #Les Garrigues #Convent del Carme #historia #history #història #patrimoni

En aquell temps [1880] cada pagès es feia moldre les olives i guardava l’oli en piques de pedra, bo i esperant que els traginers oliaires anessin a comprar-lo. La lentitud del procediment molturador i la convergència de les collites de molts pobles dels voltants, donaren per resultat que, alguns anys, hom molturés encara olives pel mes d’agost. Mentrestant, hom guardava les olives apilades per tal que fermentessin, amb la creença que així es feia més oli i més fi. Les conseqüències d’aquest procediment primitiu foren ben diferents del que hom havia cregut. Deixant escalfar les olives, es malmetien; l’augment de l’acidesa perjudicava la qualitat. Foren els tortosins, més bregats en el comerç foraster de l’oli per raó de llur posició litoral, els qui, no produint tot el que necessitaven per a l’embarcada, començaren, pels volts de l’any 1890, a anar a les Borges Blanques a comprar olives fresques, o bé les feien moldre per llur compte en les premses de la comarca. Aquesta intervenció féu sentir tot seguit els seus efectes transformadors.

Els orígens de la indústria de l'oli a les Borges i a les Garrigues encara són terreny verge per als i les investigadors/es. Aquí teniu un breu i magnífic relat de Pau Vila de com el procés d'especialització en el cultiu i explotació de l'olivera va ser llarg i va estar marcat per la falta d'experiència en aquest tipus d'indústria. Font: VILA DINARÈS, Pau, Resum de geografia de Catalunya, Societat Catalana de Geografia, Barcelona, 2003, p. 179-180.