Apr 1, 2024
Nel romanzo “I Promessi Sposi”, Alessandro Manzoni scherza dicendo di scrivere per soli “25 lettori”, nonostante la sua grande popolarità. A
seen from United Kingdom
seen from Hong Kong SAR China
seen from Estonia
seen from United States
seen from United States
seen from Martinique
seen from Germany
seen from China
seen from Malaysia
seen from Philippines
seen from China
seen from Türkiye
seen from United States
seen from Martinique
seen from China
seen from United States
seen from Malaysia
seen from Japan
seen from China
seen from Malaysia
Nel romanzo “I Promessi Sposi”, Alessandro Manzoni scherza dicendo di scrivere per soli “25 lettori”, nonostante la sua grande popolarità. A
Captatio benevolentiae
Captatio benevolentiae (Latin for "winning of goodwill") is a rhetorical technique aimed to capture the goodwill of the audience at the beginning of a speech or appeal. It was practiced by Roman orators, with Cicero considering it one of the pillars of oratory.[1]
[1] Calboli Montefusco, Lucia (2006). "Captatio benevolentiae". In Cancik, Hubert; Schneider, Helmuth (eds.). Brill's New Pauly. Antiquity volumes. Brill Online. Retrieved 20 April 2014.
From Wikipedia, the free encyclopedia
The Andre - Captatio Benevolentiae
I, a vegades, ens en sortim. (però com sempre, tornem a caure)
Va ser al 2008, Jordi Garrigós tenia un blog, com treball de carrera, on penjava les seues primeres crítiques musicals per internet.
Un any abans ja començàvem a seguir-los arran del Sona9 en el qual van participar quedant trobe que en segon lloc. Va ser l'any següent amb l'eixida del disc quan els Manel van esclatar, i en un dels seus posts, Jordi, qualificava “Captatio benevolentiae” com una de les millors cançons mai escrites en català,de la història. Jo era més de “Pla Quinquennal” on els millors professors europeus ens ensenyaven a fer nusos de corbata.
Des d’eixe moment, han passat moltes cançons què hem titllat així.
Per aquell temps, jo no volia escoltar Antonia Font, els tenia vetats per mi mateix. Inútil que és un, encara sort que el temps i llegir a Valero Sanmartí ho va posar tot més o menys en el seu lloc.
Avui he tornat escoltar eixe disc, “Els Millors Professors Europeus”. Crec que des de la meva primera visita a Marxuquera a provar les coquetes de dacsa, que no l’havia tornat a posar. La culpa de tornar-lo a escoltar va venir d'una xerrada fa dos caps de setmana amb Andreu de “El Diluvi” (de pus), gaudint d'uns dies “Al Mar”, on comentàvem l'escena musical actual.
La veritat és que dels Manel, tot el que va esdevenir després, salvat de “Flor Groga” ja se’m va entravessar bastant i les principals cares visibles de hipsters i ukuleles del panorama musical en català, em van deixar d'interessar.
Avui primer ha sonat “Pla Quinquennal” i després “Captatio Benavolentiae”, i pot ser, l'arranjament amb clarinet (picada d'ullet per a tu -Piruleta), o la lletra “in crescendo” què ens diu com: “a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim” em fa donar-li la raó al Jordi, almenys al què, en aquell moment va escriure. Pot ser sí que fóra una de les millors cançons mai escrites en català.
Que cada dia ens llevem amb moltes més i diferents.
JURNALUL UNUI PERSONAJ
aprilie 2016
JURNALUL UNUI PERSONAJ. CAPTATIO BENEVOLENTIAE
Mă las în voia gândurilor unei amiezi, care îți oferă garanția sau poate doar iluzia, că ziua de mâine va aduce mai multă inspirație. Îmi ascult cuvintele și le privesc jocul neoprit, proiectat în mii de nuanțe și sensuri. Privesc apoi foile goale, care mă așteaptă să le îmbrac cu rânduri țesute din firele vibrânde ale sufletului.
Mă…
View On WordPress