L’oposició a les retallades colpeja CiU mentre...Un cavall de Troia entra al parlament
Amb poc més de 126.000 vots, la Candidatura d’Unitat Popular–Alternativa d’Esquerres (CUP-AE), en la qual En lluita ha participat juntament amb altres organitzacions, irromp amb tres escons al Parlament. La campanya de la CUP-AE ha aconseguit engrescar a molta gent: activistes de moviments socials, candidatures municipalistes, organitzacions polítiques anticapitalistes, etc. És així com la CUP-AE ha trencat els límits de l’esquerra independentista i anticapitalista. I aquesta és la línia que cal reforçar.
A Girona la CUP-AE amb més de 12.000 vots, per sobre del 4%, es queda a les portes d’obtenir un escó. Els resultats més fluixos venen de ciutats de la costa gironina amb escassa implantació de la CUP-AE. A Tarragona i Lleida, la CUP-AE treu bons resultats, si tenim en compte que es tracta de les zones on menys força té. Els tres escons s’han guanyat a la circumscripció de Barcelona. En general, els millors resultats s’obtenen a les ciutats mitjanes i els barris populars.
A les ciutats i barris “obrers” on tradicionalment la reivindicació nacional hi té menys pes, la CUP-AE obté bons resultats allà on la campanya ha estat més intensa. A llocs com l’Hospitalet de Llobregat el creixement del vot de la CUP-AE quintuplica els resultats de les últimes eleccions municipals. A les ciutats del Vallès amb presència de les Candidatures Alternatives, algunes de les quals han donat suport explícit a la CUP-AE, el vot se situa per sobre del 3%, i a Cerdanyola o Ripollet supera el 4%.
Teixir aliances
El repte per a la CUP-AE, i en general per a tota l’esquerra combativa, rau en la capacitat per teixir aliances basades en les lluites per forjar un gran bloc contra les retallades, al mateix temps que es construeix un pol anticapitalista capaç de defensar un programa efectiu per sortir de la crisi. Es tracta d’expandir el concepte d’unitat popular, fugint del sectarisme, i entenent la centralitat que, en aquest gran bloc social, té la classe treballadora. Però també caldrà donar suport a totes les iniciatives que caminin en la direcció de l’exercici efectiu del dret a la independència.
Per la seva banda, ICV-EUiA ha obtingut els millors resultats de la seva història. Tanmateix a ICV-EUiA li ha costat presentar-se com a “alternativa” de les lluites i els seu resultats venen d’un vot desencantat amb el PSC. La deriva social-liberal del PSC, ha seguit debilitant la posició del partit, que perd vuit escons i la centralitat política. Alhora deixa de ser, tot i que només per un escó, el principal partit progressista de Catalunya. Tampoc en el camp nacional, la immensa desorientació federalista, imposada pel PSOE, els ha ajudat. ERC, amb 21 escons, és qui recull en bona part els vots independentistes i progressistes mobilitzats des de l’11S.
La percepció d’un procés sobiranista dominat per la dreta catalana explica en part el creixement d’un vot espanyolista que beneficia al PP i, especialment, Ciutadans. La pèrdua de 15.000 vots de la feixista Plataforma per Catalunya és una gran noticia que deriva de la bona feina que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha fet [veure columna].
CiU ja avisa que sense un govern estable (CiU + ERC), el dret a decidir quedarà a la nevera. Un possible govern amb ERC a dins, li suposaria a aquesta formació haver de gestionar les retallades que ja ha amenaçat de fer CiU, amb un paquet pel 2013 que equivaldran a la suma de les retallades del 2011 i 2012.
La defensa dels drets socials i nacionals són dues cares de la mateixa moneda que, en aquestes eleccions, s’ha mostrat com un realitat social i històrica. Disputar l’hegemonia de la dreta en el procés sobiranista està més a prop després del 25N.
El govern sorgit d’aquestes eleccions serà dèbil i haurà de suportar les pressions de la classe dirigent local i de les institucions espanyoles i europees per desplegar un programa de retallades. Haurà de suportar també una pressió als carrers que tard o d’hora respondrà als intents d’aplicar les polítiques d’austeritat. A més a més, els qui durant anys han fet polítiques d’esquenes a la gent, hauran d’aguantar un cavall de Troia, que no sense dificultats, provarà de portar els interessos de les classes populars al Parlament.
Foto: Pere Virgili al diari Ara
En Castellano