#erno02

[lacapsaerno]

//2 Pere Llobera

Aquesta és una peça que no pretén ser gens críptica: un Rovelló (personatge ja conegut de la cultura popular catalana), espontani i fora de lloc, i un globus negre on es registren unes paraules potencialment evocadores. A partir de les històries de joventut del seu germà gran, Pere Llobera ha pogut concloure que tot el que ha vingut després mai no ha estat el mateix, en referència a tota aquella explosió social i cultural de finals dels anys 70. L’artista construeix una peça des de la impertinència per clamar, precisament, que sense cap salt de guió no hi haurà festa, i que, pel que li han explicat, allò sí que ho era. L’espontaneïtat requerirà, doncs, ser explicada des de l’espontaneïtat.

[lacapsaerno]

//2 Alicia Kopf

Kopf ens aporta el testimoni físic d’una petita acció que engloba bona part dels seus universos d’artista visual i d’escriptora.

[lacapsaerno]

//2 Moira Franco

Indestriable del concepte de cicle, el rostre del gravat de Moira Franco sembla haver viscut sempre dins de diversos receptacles, a banda del de la mateixa capsa Erno: des del quadernet en què se’ns presenta, fins a les línies que l’encerclen i el lliguen a una petita natura morta, passant per petit cub sobre el qual reposa. La mateixa artista ens explica que el concepte de “Fi de festa” que aborda en aquesta obra l’entén com “un pas de la roda Naixement/Vida (Amor)/Mort: és el retorn d’un viatge, la riquesa de l’experiència del qual és el que fertilitza la terra en què brotarà un nou coneixement”.

[lacapsaerno]

//2 Big Bouncers & Alba Suñé  

El “Fi de festa” de les Big Bouncers és una associació de forces, una sinergia necessària. Parteix d’un repte molt evident: ¿com un col·lectiu que pren  el cos i el moviment com a llenguatge artístic pot tenir presència a la capsa Erno? La solució requeria l’ajut d ela fotògrafa Alba Suñé, amb qui ja han col·laborat en diverses ocasions. En aquest objecte, el “Fi de festa” es fa explícit a la  manera d’un bucle, tot confonent principi i final. I és que podríem explicar aquest treball amb la tesi següent: tota fi és l’inici d’alguna cosa. Així doncs, el zoòtrop, la coartada del col·lectiu per ecapsar_s’hi, acaba esdevenint un objectiu en si mateix. 

[lacapsaerno]

//2 Albert Alcoz

Espectro cromático és la proposta videogràfica d’Albert Alcoz per al segon número de la capsa ERNO: una filmació realitzada amb un carret de súper 8 que mostra presències intangibles i efímeres que, amb una cadència melancòlica i hipnòtica, deambulen en actes distesos i gairebé festius. Gràcies al seguit de tècniques de captura que utilitza l’artista, l’obra també es fixa en el caràcter material del registre, idea que es reforça amb la tria del format en què es presenta la creació, el gairebé obsolet VHS. Què els espera a aquells fotogrames? És la seva fi?