ERNO//

[lacapsaerno]

//2 Aleix Plademunt

Quan vam plantejar el tema “Fi de festa” com a denominador comú, implícitament esperàvem per part dels participant alguna mirada al desgavell econòmic més o menys recent. Sense demar-li-ho en absolut, això ens aporta, i amb escreix, Aleix Plademunt. L’artista inclou a la capsa un pòster fotogràfic de la Comissió Executiva del Banc d’Espanya, totalment buida, aparentment suspesa en el temps. Com és essencial en l’autor, es tracta d’una obra d’una naturalesa rotundament estàtica però que alhora està dotada de narrativitat i ressonàncies ben intel·ligibles. El treball forma part de la sèria anomenada Lo siento mucho. Me he equivocado, y no volverá a ocurrir, en la qual Plademunt observa a través de la seva òptica particular -és foògraf d’espais grans, de bregar per obtenir permisos, de paciència, de lentitud, de disparar poc, de discurs- les irresponsabilitats dels poder.

[lacapsaerno]

//2 Oriol Pedregosa

Sí, un consolador. Però no un de qualsevol. És el resultat de transformar, d’estilitzar restes orgàniques, sovint rebutjades pel consum humà. La indústria alimentària ja fa això: en una operació de cosmètica del producte transforma éssers vius en formats atractius per al consumidor, despullats sovint de la morfologia original. Aquí, però, Oriol Pedregosa va més enllà en el procés d’objectualització, de reutilització perversa, i transforma els residus orgànics “per poder continuar rebent plaer d’aquests aliment fins arribar a l’orgasme”, La petite mort del títol. Amb un pòsit entre filosòfic i polític, aquesta peça és una revisió fotogràfica però també tridimensional de l’estètica clàssica del bodegó.

[lacapsaerno]

//2 Pere Llobera

Aquesta és una peça que no pretén ser gens críptica: un Rovelló (personatge ja conegut de la cultura popular catalana), espontani i fora de lloc, i un globus negre on es registren unes paraules potencialment evocadores. A partir de les històries de joventut del seu germà gran, Pere Llobera ha pogut concloure que tot el que ha vingut després mai no ha estat el mateix, en referència a tota aquella explosió social i cultural de finals dels anys 70. L’artista construeix una peça des de la impertinència per clamar, precisament, que sense cap salt de guió no hi haurà festa, i que, pel que li han explicat, allò sí que ho era. L’espontaneïtat requerirà, doncs, ser explicada des de l’espontaneïtat.

[lacapsaerno]

//2 Alicia Kopf

Kopf ens aporta el testimoni físic d’una petita acció que engloba bona part dels seus universos d’artista visual i d’escriptora.

[lacapsaerno]

//2 Moira Franco

Indestriable del concepte de cicle, el rostre del gravat de Moira Franco sembla haver viscut sempre dins de diversos receptacles, a banda del de la mateixa capsa Erno: des del quadernet en què se’ns presenta, fins a les línies que l’encerclen i el lliguen a una petita natura morta, passant per petit cub sobre el qual reposa. La mateixa artista ens explica que el concepte de “Fi de festa” que aborda en aquesta obra l’entén com “un pas de la roda Naixement/Vida (Amor)/Mort: és el retorn d’un viatge, la riquesa de l’experiència del qual és el que fertilitza la terra en què brotarà un nou coneixement”.

[lacapsaerno]

//2 Big Bouncers & Alba Suñé  

El “Fi de festa” de les Big Bouncers és una associació de forces, una sinergia necessària. Parteix d’un repte molt evident: ¿com un col·lectiu que pren  el cos i el moviment com a llenguatge artístic pot tenir presència a la capsa Erno? La solució requeria l’ajut d ela fotògrafa Alba Suñé, amb qui ja han col·laborat en diverses ocasions. En aquest objecte, el “Fi de festa” es fa explícit a la  manera d’un bucle, tot confonent principi i final. I és que podríem explicar aquest treball amb la tesi següent: tota fi és l’inici d’alguna cosa. Així doncs, el zoòtrop, la coartada del col·lectiu per ecapsar_s’hi, acaba esdevenint un objectiu en si mateix. 

[lacapsaerno]

//2 Albert Alcoz

Espectro cromático és la proposta videogràfica d’Albert Alcoz per al segon número de la capsa ERNO: una filmació realitzada amb un carret de súper 8 que mostra presències intangibles i efímeres que, amb una cadència melancòlica i hipnòtica, deambulen en actes distesos i gairebé festius. Gràcies al seguit de tècniques de captura que utilitza l’artista, l’obra també es fixa en el caràcter material del registre, idea que es reforça amb la tria del format en què es presenta la creació, el gairebé obsolet VHS. Què els espera a aquells fotogrames? És la seva fi? 

[lacapsaerno]

//1 Presentació 30.11.14

El 30 de novembre de 2014 es va presentar el primer número de la Capsa ERNO a l'espai La Visiva de Barcelona. A part de les capses es va poder veure la projecció en 16 mm de l'obra countdown / film braille d'Antoni Pinent, els originals fotogràfics d'Ona Trabal i un loop a partir del flipbook de Marcel Pié. Es va poder consultar material d'inspiració de Pere Ginard per la seva obra Frankestein, escoltar les cançons de Montserrat Segura, i naturalment també es va poder parlar amb els artistes que van assistir-hi. 

[lacapsaerno]

//1 Laia Arqueros

L’obra presentada té dos punts de partida. Per una banda, la predilecció fetitxista de l’artista amb el mite del cap tallat de Sant Joan Baptista i Salomé. De l’altra, la seva experiència personal a Brussel·les, on acudia a la plaça Jeu de Balle just després que s’hi celebrés el marché aux puces i cercava entre les llambordes per si tenia la sort de trobar el cap d’alguna figureta trencada. I heus aquí el que Laia Arqueros ha realitzat per a ERNO: una sèrie de caps de ceràmica modelats individualment i servits en una safata. Es tracta de cinquanta peces úniques, vint-i-cinc Sant Joans Baptista i vint-i-cinc Salomés.

The work presented parts from 2 different points. On the one hand, the artist’s fetishist predilection towards the myth of the decapitation of St John the Baptist and Salome, and on the other, her own personal experience in Brussels, where she used to drift in Place Jeu de Balle after the closing of the flea market and look between the cobblestones searching for the heads of shattered figurines. Her response for ERNO: a series of ceramic heads, modelled one by one and served on a plate. They are fifty unique pieces, twenty-five Saint Johns and twenty-five Salomes.

z

[lacapsaerno]

//1 Pere Ginard

El projecte Frankenstein reflexiona -també amb ironia– sobre la creació artística, l’obsessió creativa i el mal social que suposa assumir la mort d’un mateix. A partir de les figures de l’anatomista italià del segle XVIII Luigi Galvani i el mite de Prometeu, Ginard ha materialitzat aquestes reflexions en una publicació il·lustrada i experimental a mode d’scrapbook –llibre de retalls– sobre la novel·la de Mary Shelley Frankenstein o el Prometeu modern, per qui l’artista sent una predilecció especial. Un àlbum realitzat íntegrament amb la tècnica del collage, tal com també va ser creat el monstre i, de fet, de la mateixa manera en què està construïda la novel·la: estructurada a partir de cartes i diaris dels diferents protagonistes.

Frankenstein is a reflection  –often ironic- upon artistic creation and obsession and the social stigma brought about when assuming one’s death. Parting from the figures of the Italian anatomist Luigi Galvani and the myth of Prometheus, Ginard has materiazed this reflection in the form of  an experimental illustrated publication, a scrapbook of sorts. It is based on Mary Shelley`s novel Frankenstein or Modern Prometheus, for which he has a certain predilection. It´s an album realized using solely collage, in the exact same way the monster was created, its structure based on the letters and diaries of the different protagonists.

[lacapsaerno]

//1 Marcel Pié

L’any 1993 l’artista Donald Judd va escriure el text It’s hard to find a good lamp. Pié ha trobat en aquest assaig el pretext per confeccionar cinquanta foliscopis o flipbooks. El procés de gestació de l’obra va començar amb els 241 models de llums d’Ikea que s’oferien al web durant el setembre de 2014. Després, l’artista els va seqüenciar segons criteris d’aparença i els va redibuixar de forma esquemàtica. Finalment, va generar 241 nous fotogrames-làmpada intercalats. En total, 482 dibuixos. Cada foliscopi recull una seqüència diferent d’una vuitantena d’aquestes imatges i esdevé, així, una peça única.

In 1993, the artist Donald Judd wrote a text titled It’s hard to find a good lamp. In this essay, Pié found the pretext to produce fifty flipbooks. The process began with the 241 models of lamps that were on offer on Ikea´s website in September 2014. The artist created a sequence of these lamps based on their appearance and then went on to draw them schematically. He finally generated 241 new frames, and thus 482 drawings. Each flipbook depicts a different sequence of 80 images, thus transforming it into a unique piece.

[lacapsaerno]

//1 Antoni Pinent

Cineasta d’apropiació que treballa sense càmera, comissari i teòric, aquest lleidatà resident a Suïssa ha vist projectats els seus treballs en filmoteques i museus d’arreu del món, com per exemple el MoMA de San Francisco. Pinent (1975) està present a ERNO amb una peça cinematogràfica objectual. Per a veure countdown / film braille, l’espectador no haurà de mirar sinó tocar-la, resseguir-la amb els dits: es tracta d’un bucle de pel·lícula de 16mm amb els fotogrames gravats amb escriptura braille. La seqüència té una durada total de deu segons, fet que evoca el clàssic loop tancat que s’usa en un projector de 16mm. Una peça subtil i delicada.  

Cinematographer working without a camera, curator and theorist, originating from Lleida and currently residing in Switzerland. He has had his work projected in cinematheques and museums around the world, such as the MoMa in San Fransisco. For ERNO, Pinent (1975) has presented an objectual cinematographic piece. In order to see countdown / film braille the spectator does not have to look but to touch, trace it with his/her fingers. It’s a loop of 16mm celluloid with the frames punctured in Braille. The sequence has a total duration of 10 seconds, which has the effect of the classic closed loop used in 16 mm projectors. A subtle and delicate piece.

[lacapsaerno]

//1 Mar Rosàs

Acompanyant el conjunt d’obres d’ERNO, la filòsofa Mar Rosàs presenta el text “Del joc i de l’estudi. O com viure més enllà de la llei”. Es tracta d’una reflexió teòrica que no pretén explicar els treballs dels altres participants de la capsa: de manera autònoma, discorre sobre l’objecte en relació al franciscanisme entès a la manera de Giorgio Agamben. “I si actualment al marxisme no li quedés cap altra via que no fos el franciscanisme?”, es planteja. Rosàs es va doctorar en filosofia amb una tesi sobre el pensament de Jacques Derrida i actualment és coordinadora de recerca de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull i consultora d’Ètica aplicada de la Universitat Oberta de Catalunya.

Accompanying the rest of the pieces, the philosopher Mar Rosàs (1985) presents the text Del joc I de l estudi. O com viure mes enlla de la llei. (Of game and study. Or how to live outside the law.) It’s a theoretic reflection which does not intend to explain the work of the rest of the participants of the box, it operates autonomously. She is concerned with the object in relation with franciscanism as understood by philosopher Giorgio Agamben. "And if there were no other way left for Marxism but franciscanism?", she wonders. Rosàs holds a PhD in Philosophy, her doctoral thesis being about Jacques Derrida. She is currently research coordinator in Catedra Ethos at Ramon LLull University and consultant in applied Ethics in the Catalan Open University (UOC).

[lacapsaerno]

//1 Jordi Santanach

Ell diu que és músic –i ho és, saxofonista per a més senyes– però les arts plàstiques tampoc no se li donen gens malament. Quan no bufa, dedica bona part del temps a l’assemblatge de diferents materials i objectes trobats o adquirits en mercats de segona mà, fires o botigues de barri. En aquesta ocasió, però, Santanach (1978) ha partit de zero i ha dissenyat un puzle ben peculiar que fa de l’anhel el fetitxe. És a dir, en comptes d’establir una relació especial amb el que es posseeix, aquí el veritable vincle es dóna amb el que no es té ni es tindrà mai. Una reflexió-joc, un poema visual que requereix la participació del posseïdor de la capsa per completar-lo.

He describes himself as a musician, a saxophonist, to be exact. When he’s not blowing on his saxophone, he dedicates much of his time assembling different materials and found objects acquired in second hand markets, trade fairs and local shops. For this occasion, however, Santanach started from scratch and designed quite a peculiar puzzle where desire itself is the fetish. In this case, the true bond with the object in our possession is established through what is not and will never be ours. A playful reflection, a visual poem that requires the participation of the owner of the box in order to complete it.

[lacapsaerno]

//1 Montserrat Segura

Rere aquest nom de noia hi ha dos nois: en Pol Montserrat  i en Gerard Segura. El primer era el cervell de Pingüill, una microbanda que d’aquí uns anys algú reivindicarà amb raó; el segon posa veu i guitarres a vàlius i El pèsol feréstec. Aquesta és la primera vegada que treballen plegats. El resultat són nou cançons compostes i enregistrades per a l’ocasió i que romanen inèdites fins ara. Coses –aquest és el seu títol, directe i prosaic– descriu alguns objectes que els han sorprès durant les sessions de gravació. Estem parlant de píndoles de pop-rock casolà a dues veus i dues guitarres, que fugen del costumisme més obvi per instal·lar-se, sovint, entre el que és naïf i el que és inquietant.

Behind this girl´s name there are two boys, Pol Montserrat  and Gerard Segura.The first one was the brain behind Pinguill, a microband to be surely discovered and acclaimed in the future, and for good reason.The second provides vocals and guitars in two bands, vàlius and El pèsol feréstec. This is the first time they collaborate. The result is nine songs composed and recorded especially for the occasion. Coses (things), this is the title,direct and prosaic, describes objects that surprised them during the recording sessions. Homemade pop-rock in two voices and two guitars that flee from convention, to fall between the naïve and the unsettling.

https://montserratsegura.bandcamp.com/

[lacapsaerno]

//1 Ona Trabal

Vam contactar amb ella amb la intenció de proposar-li el que gairebé seria un encàrrec: un treball fotogràfic que d’alguna manera documentés i inclogués alguns dels autors convocats en aquest número. A partir d’aquí, li vam donar total llibertat. La seva proposta ha estat retratar les parets de l’espai de treball de part dels participants de la capsa per sotjar l’eventual presència de fetitxos personals que catalitzin o simplement acompanyin el seu procés creatiu. Trabal ha aplegat aquestes imatges, les ha intercalat amb fotografies de murs orgànics de roques –rellevants en la seva pròpia biografia– i així ha acabat configurant un petit pòster que es podria entendre com la paret ERNO.

Our intention when contacting her was to propose what would be a commissioned work almost: a photographic project that would somehow include and document the authors invited in the first ERNO box. From then on, she had total freedom. Her proposal was to portray the walls of the spaces where the participants of the box work, in the hope of revealing their own personal fetiches that catalyse or simply accompany their creative process. Trabal has assembled these images, combining them with photos of natural rock – an element relevant to her own biography- and ended up with a small poster that can be understood as the ERNO wall.