No em muntis una escena!
Font de la imatge: BCNcultura.cat
CAMPANADES DE BODA, de La Cubana al Teatre Tívoli de Barcelona. Fins Nadal 2012.
Lluny de pretendre ser "només" un espectacle d’entreteniment (que també ho és), “Campanades de boda” mostra el millor i el pitjor de la nostra societat d'avui dia. No s’hi exclou ningú: mares organitzadores, fills rebels que han estudiat dues carreres gràcies al negoci familiar, tietes ultra catòliques que apareixen de Pàsqua a Rams i intenten en va difondre la seva fe, pares divorciats que viuen una segona joventut, membres nouvinguts a la família que procedeixen d’altres continents... Tots els personatges i accions de l’espectacle, com a bona comèdia que és, s’han perfilat seguint el patró de l’exageració i l’estereotip, però La Cubana, com pocs, sap actualitzar els seus personatges i fer-los afins a les situacions, dilemes i conflictes del públic contemporani, sense discriminar per edat o sexe.
Dins de l’amanida de colors, sabors i excentricitats de “Campanades de boda”, acompanyada d’unes cançons plenes de veritat, és molt difícil que no et sentis identificat amb algun dels seus pintorescs personatges. Si més no, ben segur entre ells hi reconeixeràs més d’un membre de la teva família. És ben cert que hi són tots: des de la “chacha” Manolita, fresca, alegre i entranyable, fins a l’empresària presumptuosa que s’autoconsidera “progre”, però que força la seva filla a casar-se només per mantenir les aparences.
Els actors, actrius, productors i creadors de La Cubana són els millors amfitrions de tota festa i reafirmen amb aquest muntatge la seva magistralitat a l’hora de convertir un espai escènic en una boda que se celebra, al seu torn, en un teatre. És innegable que són pioners en aquest joc tan seu d'implicar el públic dins de l'obra fins al punt que aquest esdevé un membre més del repartiment. I és que, tal i com canten els personatges "de Barcelona a Bombai, de Buenos Aires a Sumatra, a tothom li agrada fer teatre". Perquè organitzar o assistir a un casament no és altra cosa que això: pur teatre.
Albert Navarro Suñé
@alnavars
21 de novembre 2012
