Natalie Dessay incapaç de deixar els escenaris malgrat els límits que la seva veu actual l’imposa, ha afegit a la seva intensa carrera com a cantant, el teatre musical. Ja va participar temps enrere en la producció del Theatre Châtelet de Les parapluies de Cherbourg de Michael Legrand, en el rol de Madame Emery. Ara amb un rol molt més rellevant i amb una obra més operística, ha tornat al mateix escenari per interpretar el rol de Fosca, la protagonista femenina de Passion de Stephen Sondheim basat en la película Passione d’amore de l’enyorat Ettore Scola que alhora estava inspirada en la novel·la Fosca de Ugo Tarchetti.
Vaig tenir le goig de veure aquest musical a l’estrena a Londres amb l’imponent Maria Friedman com a Fosca i Michael Ball en la producció original de Broadway allà dirigida per James Lapine i a Londres per Jeremy Sans i malgrat que el rol em semblava més propici per a una veu més central i vorejant la vocalitat mezzosopranil, Dessay com sempre, se’l fa seu i en definitiva fa tota una creació. Llàstima que els espectacles del Châtelet ja no es passin per la televisió i ens haguem de limitar a l’àudio, perdent la faceta teatral, essencial quan parlem de la soprano francesa.
Passion és un musical intimista i molt soterrat, que en cap cas mostra la passió que suggereix el títol, més aviat tot és com un coit interromput permanentment que amaga aquesta passió entre Giorgio, la seva estimada Clara i Fosca, un personatge solitari i amargat, un aneguet lleig que amaga una tendresa i un amor que quan esclata, mort.
Musicalment l’obra és un seguit de leitmotivs repetitius que enmarquen els personatges principals amb uns esclats lírics a vegades molt poc desenvolupats i en altres esdevinguts peces que podrien ser considerades àries o cançons, malgrat que la distribució de l’obra ens faci pensar al contrari:
Números musicals:
Happiness – Clara, Giorgio
First Letter – Clara and Giorgio
Second Letter – Clara and Giorgio
Third Letter – Clara, Giorgio and Soldiers
Fourth Letter – Clara
I Read – Fosca
Transition (#1) – Giorgio
Garden Sequence – Giorgio, Clara and Fosca
Transition (#2) – Soldiers
Trio – Fosca, Giorgio and Clara
Transition (#3) – Soldiers and Attendants
I Wish I Could Forget You – Fosca
Transition (#4) – Soldiers
Soldier’s Gossip (#1) – Soldiers
Flashback – Colonel Ricci, Fosca, Mother, Father, Ludovic, Mistress and Ensemble
Sunrise Letter – Clara
Is This What You Call Love? – Giorgio
Soldiers’ Gossip (#2) – Soldiers
Nightmare – Ensemble
Transition (#5) – Rizzolli
Forty Days – Clara
Loving You – Fosca
Transition (#6) – Woman, Man
Soldiers’ Gossip (#3) – Soldiers
Christmas Carol – Torasso
Farewell Letter – Clara and Giorgio
No One Has Ever Loved Me – Giorgio
The Duel
Finale – Giorgio, Fosca and Ensemble
Hi ha un lligat entre totes elles amb breus escenes parlades o amb el clàssic melodrama (parlat acompanyat d’un tema musical) que configura l’obra com un tot, lluny del teatre musical clàssic i per suposat a les antípodes de la grandiloqüència espectacular de musicals com Les Miserables, per exemple. Res a veure, el podríem anomenar un musical de cambra. .
En Xavier Cester va veure una de les representacions del Châtelet i va escriure aquesta crònica:
http://cronistaerrant.blogspot.com/2016/04/natalie-dessay-es-passa-al-musical-amb.html
Stephen Sondheim PASSION Lletre de les cançons de Stephen Sondheim i llibret de James Lapine estrenada el 9 de maig de 1994 al teatre Plymouth Theatre de Broadway.
Fosca : Natalie Dessay Captain Giorgio Bachetti : Ryan Silverman Clara : Erica Spyres Colonel Ricci : Shea Owens Docteur Tambourri : Karl Haynes Sergeant Lombardi, Cook : Michael Kelly Lieutenant Barri & le père de Fosca : Nicholas Garrett Major Rizzolli : Franck Lopez Count Ludovic : Damian Thantrey Private Augenti : Matthew Gamble La mère de Fosca : Tara Venditti Mistress : Kimy Mc Laren
Orchestre Philharmonique de Radio France Direcció musical: Andy Einhorn
https://ximo.files.wordpress.com/2016/04/passion-paris_230316.mp3
Si us ha semblat interessat el que us he dit aquí, podeu seguir investigant sobre aquesta obra, segur que no us decebrà.
NATALIE DESSAY CANTA PASSION DE SONDHEIM A PARÍS Natalie Dessay incapaç de deixar els escenaris malgrat els límits que la seva veu actual l'imposa, ha afegit a la seva intensa carrera com a cantant, el teatre musical.














