#franck lopez

[joaquimblog]

Natalie Dessay incapaç de deixar els escenaris malgrat els límits que la seva veu actual l’imposa, ha afegit a la seva intensa carrera com a cantant, el teatre musical. Ja va participar temps enrere en la producció del Theatre Châtelet de Les parapluies de Cherbourg de Michael Legrand, en el rol de Madame Emery. Ara amb un rol molt més rellevant i amb una obra més operística, ha tornat al mateix escenari per interpretar el rol de Fosca, la protagonista femenina de Passion de Stephen Sondheim basat en la película Passione d’amore de l’enyorat Ettore Scola que alhora estava inspirada en la novel·la Fosca de Ugo Tarchetti.

Vaig tenir le goig de veure aquest musical a l’estrena a Londres amb l’imponent Maria Friedman com a Fosca i Michael Ball en la producció original de Broadway allà dirigida per James Lapine i a Londres per Jeremy Sans i malgrat que el rol em semblava més propici per a una veu més central i vorejant la vocalitat mezzosopranil, Dessay com sempre, se’l fa seu i en definitiva fa tota una creació. Llàstima que els espectacles del Châtelet ja no es passin per la televisió i ens haguem de limitar a l’àudio, perdent la faceta teatral, essencial quan parlem de la soprano francesa.

Passion és un musical intimista i molt soterrat, que en cap cas mostra la passió que suggereix el títol, més aviat tot és com un coit interromput permanentment que amaga aquesta passió entre Giorgio, la seva estimada Clara i Fosca, un personatge solitari i amargat, un aneguet lleig que amaga una tendresa i un amor que quan esclata, mort.

Musicalment l’obra és un seguit de leitmotivs repetitius que enmarquen els personatges principals amb uns esclats lírics a vegades molt poc desenvolupats i en altres esdevinguts peces que podrien ser considerades àries o cançons, malgrat que la distribució de l’obra ens faci pensar al contrari:

Números musicals:

Happiness – Clara, Giorgio

First Letter – Clara and Giorgio

Second Letter – Clara and Giorgio

Third Letter – Clara, Giorgio and Soldiers

Fourth Letter – Clara

I Read – Fosca

Transition (#1) – Giorgio

Garden Sequence – Giorgio, Clara and Fosca

Transition (#2) – Soldiers

Trio – Fosca, Giorgio and Clara

Transition (#3) – Soldiers and Attendants

I Wish I Could Forget You – Fosca

Transition (#4) – Soldiers

Soldier’s Gossip (#1) – Soldiers

Flashback – Colonel Ricci, Fosca, Mother, Father, Ludovic, Mistress and Ensemble

Sunrise Letter – Clara

Is This What You Call Love? – Giorgio

Soldiers’ Gossip (#2) – Soldiers

Nightmare – Ensemble

Transition (#5) – Rizzolli

Forty Days – Clara

Loving You – Fosca

Transition (#6) – Woman, Man

Soldiers’ Gossip (#3) – Soldiers

Christmas Carol – Torasso

Farewell Letter – Clara and Giorgio

No One Has Ever Loved Me – Giorgio

The Duel

Finale – Giorgio, Fosca and Ensemble

Hi ha un lligat entre totes elles amb breus escenes parlades o amb el clàssic melodrama (parlat acompanyat d’un tema musical) que configura l’obra com un tot, lluny del teatre musical clàssic i per suposat a les antípodes de la grandiloqüència espectacular de musicals com Les Miserables, per exemple. Res a veure, el podríem anomenar un musical de cambra.  .

En Xavier Cester  va veure una de les representacions del  Châtelet i va escriure aquesta crònica:

http://cronistaerrant.blogspot.com/2016/04/natalie-dessay-es-passa-al-musical-amb.html

Stephen Sondheim PASSION Lletre de les cançons de Stephen Sondheim i llibret de James Lapine estrenada el 9 de maig de 1994 al teatre Plymouth Theatre de Broadway.

Fosca : Natalie Dessay Captain Giorgio Bachetti : Ryan Silverman Clara : Erica Spyres Colonel Ricci : Shea Owens Docteur Tambourri : Karl Haynes Sergeant Lombardi, Cook : Michael Kelly Lieutenant Barri & le père de Fosca : Nicholas Garrett Major Rizzolli : Franck Lopez Count Ludovic : Damian Thantrey Private Augenti : Matthew Gamble La mère de Fosca : Tara Venditti Mistress : Kimy Mc Laren

Orchestre Philharmonique de Radio France Direcció musical: Andy Einhorn

https://ximo.files.wordpress.com/2016/04/passion-paris_230316.mp3

Si us ha semblat interessat el que us he dit aquí, podeu seguir investigant sobre aquesta obra, segur que no us decebrà.

NATALIE DESSAY CANTA PASSION DE SONDHEIM A PARÍS Natalie Dessay incapaç de deixar els escenaris malgrat els límits que la seva veu actual l'imposa, ha afegit a la seva intensa carrera com a cantant, el teatre musical.

[joaquimblog]

Avui “Les parapluies de Cherbourg” en versió de concert semi-escenificada dirigida per el compositor Michele Legrand en el Théâtre du Châtelet i amb la col·laboració especial de Natalie Dessay fent el paper de la mare de Geneviève.

“Les parapluies de Cherbourg” és una, deixeu-me dir, mítica pel·lícula de l’any 1964 dirigida per Jacques Demy, protagonitzada per Catherine Deneuve i Nino Castelnuovo.

És la segona pel·lícula d’una “trilogia romàntica” de Demy que comparteixen entre elles alguns dels mateixos actors, personatges i situacions dramàtiques. La primera va ser Lola (1961) i la tercera Modelshop (1967). La pel·lícula va ser un gran èxit a França, amb un total de 1.274.958 espectadors. La trama és molt similar a la trilogia teatral de Marcel Pagnol, Marius, Fanny i César. Fa molt temps us vaig portar a IFL l’òpera que Vladimir Cosma (deixeble de Legrand) va fer basant-se en aquests personatges de Pagnol, titulada Marius et Fanny i que van protagonitzar Roberto Alagna i Angela Gheorghiu.

Per a “Les parapluies” Michel Legrand va composar una partitura operística en el sentit que tota la pel·lícula és cantada o millor dit recitada, com un spregesang, amb un seguit de melodies senzilles, agradables i emotivament molt efectives, sobretot amb el leitmotiv del tema d’amor que no va trigar a fer-se famossisim i és que Legrand en fa un us i abús que inevitablement fa que quan surts del cinema o en el cas que ens ocupa del teatre, tinguis el famós tema encrostat al cervell.

A la pel·lícula els actors van ser doblats per cantants, que no han de ser precisament lírics, ja que l’exigència vocal és discreta.

Breu trama:

Geneviève viu amb la seva mare a Cherbourg on aquesta té una botiga de paraigües. Geneviève està enamorada de Guy un jove que treballa en un garatge i que ha de marxar a la guerra d’Algèria, abans de marxar la parella es juren amor etern i fan l’amor.

Geneviève no trigarà a descobrir que està embarassada i finalment després d’esperar infructuosament notícies de Guy, cedeix a la pressió de la seva mare per casar-se amb Roland, un joier ric que li va al darrere des de fa molt temps.

Quan Guy tornar a Cherbourg ferit de guerra, descobreix  que Geneviève s’ha casat i la mare ha traspassat la botiga. La seva tia està greument malalta però ha mantingut l’enamorament de  Madeleine a ell, viu durant tots aquests anys. Es casa amb ella i obra una gasolinera i taller propis.

Uns anys més tard Geneviève torna a Cherbourg en una nit d’hivern i necessita un mecànic que li repari el cotxe. L’encontre és breu, res és possible, ambdós tornen a les seves vides infeliçment acomodades.

La versió del Châtelet és de concert i tampoc s’ha volgut caure en reproduir un dels punts àlgids de la pel·lícula com era el festival de colors vius que desprenien els seus fotogrames. En aquesta versió amb l’orquestra a dalt de l’escenari, han deixat suficient espai per desenvolupar una mínima acció escènica dirigida per Vincent Vittoz amb uns elementals decoratius mòbils obra del veterà dibuixant  Jean-Jacques Sempé,  amb un caràcter molt simple que ambienten  de manera més aviat naïf, les escenes.

Vocalment hi ha dos noms molt importants com és el del matrimoni Dessay/Naouri per interpretar Madame Emery i Roland Cassard, el joier que es casarà amb Geneviève. Malgrat que l’obra no necessita grans veus, la presència de dos cantants de la seva categoria s’agraeix davant de la insípida parella de joves enamorats, que en cap cap poden eclipsar als joves Deneuve/Castelnuovo, però al seu favor tenen que ningú posa la veu per ells.

Us deixo el vídeo d’aquest “entreteniment” que de ben segur tornarà a molts dels habituals a la seva joventut, mentre que per altres serà una absoluta curiositat, més interessant per el matrimoni Dessay/Naouri que per l’obra de Legrand, un compositor de llarguíssima trajectòria que darrerament i en aquest període de descompressió operística de la soprano francesa, ha vist com s’apropava a les seves cançons per cantar-les en una gira nacional en aquest moment una mica desconcertant i erràtic de la Dessay, a la “recherche” d’un lloc prou convincent en la seva etapa actual

Michel Legrand LES PARAPLUIES DE CHERBOURG (1964)

Natalie Dessay, Soprano, Madame Emery Laurent Naouri, Baryton-basse, Roland Cassard Vincent Niclo, Ténor, Guy Marie Oppert, Geneviève Louise Leterme, Madeleine Jasmine Roy, Tante Elise Franck Vincent, Dubourg, Aubin, un déménageur, un haut-parleur Franck Lopez, Bernard, Pierre, le facteur, l’ouvrier, l’apprenti Arnaud Léonard, Jean, client du garage, client du magasin de parapluies Elsa Dreisig, Jenny

Orchestre National d’Ile-de-France Michel Legrand, Direction

Paris Théâtre du Châtelet 14-09-2014

ENLLAÇ Vídeo

https://mega.co.nz/#F!9IsHVIrB!t2c-vnnuazTdBGcTuP74jQ

Per acabar res millor que un vídeo per ambientar als més desprevinguts.

LES PARAPLUIES DE CHERBOURG AL CHÂTELET (Dessay-Naouri-Niclo.Oppert;Legrand) vídeo Avui "Les parapluies de Cherbourg" en versió de concert semi-escenificada dirigida per el compositor Michele Legrand…