TEMA 5: RELACIÓ D'INTERTEXTUALITAT ENTRE 'EL NOM DE LA ROSA' I SHERLOCK HOLMES
El nom de la rosa és una exitosa novel·la històrica de misteri i investigació detectivesca escrita per Umberto Eco i publicada el 1980.
Està ambientada en la fosca i religiosa Edat Mitjana en una abadia dels Apenins lígurs i narra la investigació de Guillem de Baskerville i el seu aprenent Adso de Melk al voltant d'una sèrie de misteriosos crims a la zona.
L'obra ha tingut un gran èxit de crítica i popularitat i s'hi han associat múltiples referents com Jorge Luis Borges o Arthur Conan Doyle. En aquest post parlaré de la relació d'intertextualitat entre El nom de la rosa i la creació més famosa d'aquest últim, Sherlock Holmes.
Només llegint la breu introducció que he escrit de l'obra, ja es pot apreciar que l'argument recorda molt a la sèrie de novel·les i relats d'Arthur Conan Doyle protagonitzats per Sherlock Holmes. Això és així tant pel fet que els protagonistes investiguen assassinats com pels propis personatges.
La descripció que Eco fa de Guillem de Baskerville recorda a Sherlock Holmes: “La seva alçada era superior a la d'un home normal i, com que era molt sec, semblava encara més alt. La seva mirada era aguda i penetrant; el nas afilat i una mica aguilenc suscitava al seu rostre una expressió vigilant, tret en els moments de letargia als quals més tard em referiré.”. A més, el protagonista de El nom de la rosa utilitza el mètode científic i el raonament deductiu, modus operandi pel qual Sherlock és famós.
I les referències de Guillem de Baskerville a l'obra de Conan Doyle no acaben aquí, ja que “Baskerville” és el cognom d'una família maleïda que, a més, dóna el nom a una de les novel·les protagonitzades per Holmes: El gos dels Baskerville.
Pel que fa a Adso de Melk, pupil de Guillem de Baskerville, les seves similituds amb John H. Watson, ajudant de Sherlock Holmes, no són només el fet de ser aprenents del protagonista.
Comencem per la més òbvia: “Adso” i “Watson” són molt semblants fonèticament. Potser és una coincidència però penso que també és interessant mencionar-ho. A banda d'això, tots dos, tot i no ser els protagonistes, són els narradors.
Per últim, també podem trobar una referència a l'obra de Conan Doyle amb el personatge de Bernat Gui. Gui és l'antítesi de Guillem de Baskerville, cosa que l'associa amb el professor James Moriarty, antítesi de Sherlock Holmes.
