🌳Hola, soc el Parc Bosc🌳
Han passat tres mesos des de que vam començar a jugar juntes els dissabtes pel matí, des de que us vaig estendre el palmell de la meva ma per a que us ajuntéssiu amb mi.
En aquests tres mesos hem fet un paisatge junts. Arribava en Jordi amb el seu arbre metàl·lic i pujava pel meu cos fins trobar un braç fort del qual penjar cordes o banderoles que s'agilitaven per una lleu tramuntana. La Mavi obria taules com castanyes i les cobria amb paper com una aranya treballadora. Desplegàveu al meu damunt les peces de fusta dissenyades, amb gust exquisit, per la Sara i us asseieu a la meva panxa a jugar amb elles. Lau va fer una torre altíssima que va omplir de paraules petites, semblaven taronges, i jo li xiuxiuejava amb el vent: posa més pals que si bufo més fort cauran totes, i llavors Lau va posar més pals i jo vaig bufar més fort i la torre de peces precioses va caure.
Heu penjat també anells dels meus dits-branques i jo contenia les pessigolles i hem tret el cap per marcs perquè ens fes fotos en Pitu. Mariato i Mohamed han botat sobre pilotes enormes com saltamartins fugint d’un gat mentre jo feia que els reflexos dels miralls ballessin màgicament per la cara de la Lina o d’en Joan.
Quins bons menjars heu preparat : el pastís saborós d’en Manu, les magdalenes que l’Imma protegia amb la seva vida perquè arribessin intactes al banquet. El té de la Hasmina, les manetes de l’Adam agafant unes pastes, i les formigues de sota esperant les molles.
He gravat en la meva memòria tots els vostres poemes. Per exemple: “Moltes llums robades eren records”, “els surrealistes són silenciosos», “les bèsties tanquen les llums amb Pals”, “les pedres canten entre cargols, sense aire, exquisides”, “Mentre alguns somien, altres obren portes”.
He escoltat els riures daurats de la Loubna, la Sònia, l’Inva i la Yanaira. El secret a oïda que li va dir l’Oriol a la Pilar, prometo que no el desvetllaré.
Vàreu portar de nou als meus amics els micos, els porc senglars i els peixos i l’Helena i en Lucas, l’Alex i en Leo van jugar a amagar-los en les meves arrels i en les meves fulles.
He acariciat el cabell llarguíssim de la Judith i el menys llarguíssim de la seva gossa Inoa mentre assecaven sobre els meus braços les bosses amb els vostres noms, més exquisits que mai: Emma, Dolors, Samira, Ana, Júlia.
Us heu fet daurats, com les meves fulles en caure: Jennifer, Juana, Paula, Iván quines llampades les vostres joies, els vostres pentinats, les vostres ungles, els vostres vestits de luxe. Eric que elegant amb barret de copa. Matilda, la persona que millor somriu quan saluda i tots aplaudim. Aplaudim a la Matilda i ens aplaudim a totes.
Gràcies per fer paisatge juntes, aquí em teniu sempre per seguir jugant.
