Cada vespre, durant el mes que ha durat el Ramadà, un canó situat a Žuta Tabija, ha acompanyat la posta de sol donant el tret de sortida, mai millor dit, a l’inici de l’Iftar (el final del dejú per aquell dia).
I senyores i senyors l’Iftar no és posar-se a menjar i beure com un boig després d’haver passat el dia sense menjar. Que és el que ens imaginem la gent com una servidora que no hem viscut mai aquesta experiència. Deixant de banda que es comença a ingerir aliments i líquids pausadament perquè el cos ho pugui assimilar, l’Iftar és comunitat, és un mes sencer en el que cada vespre et reuneixes amb els amics o familiars i comparteixes l’àpat del dia.
La meva amiga veterinària Maša, em diu que per ella el Ramadà és temps d’introspecció, de netejar-se per dintre, de meditar per estar bé amb un mateix. M’agrada aquesta idea, traient la part que crida més l’atenció del Ramadà i que es contradiu amb allò tant nostrat de: “¿Si no fumas, ni bebes ni follas, para que vives gilipollas?”, crec que el món aniria molt millor si tothom es prengués el seu temps per aturar-se i pensar.
Tornem a la Fortalesa Groga (Žuta Tabija), com deia, un senyor vestit amb roba tradicional és l’encarregat de carregar i disparar el canó del que surt un mini castell de focs. Mentrestant la gent, turistes, curiosos, amics i els que estan complint el Ramadà van buscant el seu lloc. Alguns només volen veure la cerimònia i d’altres despleguen mantells i el menjar que han portat de casa preparats per atacar a toc de canó.
Ahir va ser el final del Ramadà, i va fer olor a pizza. Es segueixen les tradicions però són pràctics, les caixes de pizza abunden per tota l’esplanada del mirador, finalment sona el tret, aquelles meravelles s’obren i l’olor arriba a tots els estómacs. Afortunats aquells que les poden degustar!.
S’encenen les llumetes que guarneixen els arbres, una banda comença a sonar, l’ambient és agradable i més festiu que els altres dies. Avui ha estat l’últim dia de Ramadà i comença el Bajram, una celebració de tres dies, semblant al Nadal dels Catòlics, sumat a la Nit de Nadal i potser a Tots Sants, on es visita les families, es surt amb els amics després de dies de contenció i es visita les tombes dels qui ja no hi són.
Que he après de viure una mica de prop el Ramadà a Bòsnia? Que és flexible, que cadascú el practica en la mesura que pot, que lo important és el motiu i no el fet, i que si ets dona en plena fertilitat i practiques el Ramadà no l’acabaràs mai en l’última canonada, perquè durant els dies de la menstruació no el pots dur a terme i per tant, si vols, hauràs d’afegir aquells 3 o 5 dies per la cua. Dada poc rellevant? que vols que et digui, jo crec que no... Suposo que no tothom ho fa d’aquesta manera, per això lo de flexible... el record de l’olor de pizza m’està fent perdre en els meves dissertacions.
A que va tenir gust el meu final de Ramadà? A kebab deliciós, del lloc més proper possible a Žuta Tabija.
