Com votar al senat
Recentment estan corrent missatges sobre com i a qui s’ha de votar al senat. Cal repartir els vots entre les candidatures independentistes, o no fer-ho? Qui diu la veritat? A qui interessa què? Doncs anem-ho a investigar, de manera que tots poguem entendre millor què hem de fer amb el nostre vot. Per tant intentaré explicar de forma didàctica com funciona aquest tema. Faré servir percentatges de vot ficticis per tal de fer-ho el més entenedor possible, i també utilitzo els colors que representen els diferents partits polítics estatals. Comencem: Primer de tot recordar que es pot votar a 3 senadors diferents, i que no cal que siguin del mateix partit. I que l’explicació que vé a continuació serveix principalment per les provincies de Barcelona i Tarragona, doncs a Lleida i Girona les dues llistes més votades solen ser ERC i JuntsXcat, i per tant allà el millor que podem fer és votar els 3 senadors del nostre partit preferit, sense dividir vot. Al senat té major representació la llista més votada de cada província, i aquesta obté 3 senadors. Per tant, al senat espanyol hi ha majoria absoluta el PP perquè la dreta espanyolista, fins ara, no tenia el vot fragmentat. És simple, si l’esquerra fragmenta el seu vot, no es converteix en la llista més votada, doncs reparteix el vot en dos blocs diferenciats. Mireu l’exemple:
Una llista amb 5 vots més que l’altre, rep els 3 senadors. I la que ha quedat segona, 1. Es tracta d’un sistema injust, i poc òptim per als partits petits. I més si partim de que els catalans presentem els nostres partits per separat (JuntsXcat, ERC i Front Republicà). Podem ser la llista més votada anant per separat? A Barcelona i Tarragona probablement NO. Segurament ho serà el PSC (segons enquestes), doncs ells només es reparteixen vot amb un partit (Podemos), i nosaltres entre 3 partits. Seria millor una llista unitària pel senat (a Barcelona i Tarragona)? Probablement SÍ, doncs ara mateix hi ha moltes possibilitats de que la llista més votada sigui unionista, tal i com ja va a passar a les autonòmiques. Anem a observar què pot passar al nostre país:
Què vull dir amb tot això? Que donar un vot a un senador de cada partit independentista és una opció del tot vàlida a Barcelona i Tarragona, de fet és el que faré jo. Però també cal tenir clar que si no estem tots els catalans coordinats (cosa molt difícil), el truc potser no ens servirà per tombar al PSC. Els missatges de whatsapp, les cadenes i tal, que diuen que sobretot no repartim el vot, son bàsicament missatges interessats dels partits, i si analitzem fredament a qui “afavoreixen” veurem que és al PP i a ERC.
El PP tracta d’aglutinar el vot per no perdre la majoria al senat, doncs a la dreta nacionalista espanyola els passa el mateix que a nosaltres, ara es reparteixen el vot entre 3 partits (PP, Ciudadanos i Vox), o sigui que si el PP no aglutina tot el vot afí, perdran l’oportunitat d’aconseguir els 3 senadors de les diferents comunitats, i per tant la majoria al senat, en favor del PSOE. El cas d’ERC és diferent, tenen clar que és impossible coordinar tot el país, i aparentment no han volgut una llista unitària perquè es creuen capaços de batre sols al PSC (o a C’s), i simplement volen que els 3 senadors, si realment son ells la llista més votada a Barcelona i Tarragona, siguin del seu partit. Però la veritat, amb els resultats de les autonòmiques en mà, no veig clar que puguin superar en vots a Junts per Catalunya. Un petita curiositat sobre el tema, és que el Front Republicà només presenta un candidat al senat (a diferència dels 3 habituals), per tant la gent de BCN o TGN indecisa entre “dividir el vot” i “no fer-ho”, pot fer un mig i mig, donar un vot a aquesta formació, i els altres 2 vots donar-los a la llista independentista que creguin que serà la més votada, per ajudar-los a assolir la primera posició. Jo, com que no sé quina serà, donaré un vot als caps de llista de les 3 formacions independentistes. Una altra curiositat és que a les passades eleccions al senat, només 150.000 catalans vam repartir el vot entre els partits independentistes. Si volem arribar mai als 2 milions cal moltíssima pedagogia. O anar amb els partits mitjanament units. El tema és una mica més complexe, doncs en funció dels milions d’habitants que hi a a les diferents CCAA, es reparteixen més senadors, però ho he volgut fer senzill i entenedor per tothom. Espero que hagi quedat tot mig clar.
