Sep 9, 2022
Amo noi
seen from China
seen from United States
seen from United States
seen from Spain
seen from United States
seen from France
seen from China
seen from Canada
seen from Brazil
seen from United States
seen from Poland
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United Kingdom
seen from Taiwan
seen from United States
seen from France
Amo noi
LA TERE - Biografia
LA TERE – Biografia
En el Black Friday de 2017, me compré un looper RC- 300 Boss. Ya tocaba el bajo, y la guitarra estaba cogiendo polvo en el trastero. Así que me puse en mi cuarto a trastear versionando temas, pero mi marido Pepe González, que por entonces estaba a tope, con su programa en Radio Villalba, El Club del Vinilo, me convenció para componer canciones propias en castellano. “No me llames gallina, soy…
View On WordPress
LA TERE presenta nuevo album
Soy La Tere. Me gustaría compartir contigo mi album, para sacarte una sonrisa de optimismo en esta situación que vivimos tan desconcertante, deseándote mucha salud de verdad.
Conducido por un viaje electrónico, presenta un proyecto ecléctico partiendo del indie hacia el triphop, dub y folk, pasando con matices, por bossa nova, cumbia y rock.
Bajo, guitarra, flauta y voz. La Tere
Los arreglos y…
View On WordPress
LA TERE
La Tere nos presenta su nuevo álbum, disponible en plataformas digitales
Conducido por un viaje electrónico, presenta un proyecto ecléctico partiendo del indie hacia el triphop, dub y folk, pasando con matices, por bossa nova, cumbia y rock.
Bajo, guitarra, flauta y voz. La Tere
Los arreglos y producción están a cargo de Pepe González (El Club del Vinilo). Mezcla y masterización en Casa Sonora…
View On WordPress
Para los que se Pregunta por que La Tere es TT aqui esta las respuesta, y chequen la nueva Version de Amiga Mia...
Mercats, comunicació i deute.
L'altre dia tenia l'oportunitat d'escoltar Joan Coscubiela en una conferència. Aquest llicenciat en dret, i advocat exercent durant anys, és sobretot conegut per haver estat durant gairebé tretze anys el màxim responsable de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya ("¡Ce-Ce-O-O, sindicato trabajador!", vaja). Una veu interessant per emmarcar la crisi en una anàlisi ideològica.
Coscubiela bombardeja. Té un defecte amb el qual em solidaritzo: S'enrotlla com una persiana. Tot i que a ell l'escoltaries durant hores assentint de tant en tant amb el cap, clar. Fa una repassada per temes morals, macroeconòmics, sindicals, constitucionals i més. Les seves paraules em porten a diverses reflexions.
En primer lloc, sobre els mercats. Crec que ser d'esquerres no és "cagar-te" en els mercats com ser contrari a la violència passi per ser contrari a qualsevol cosa que es pugui fer servir d'arma. Posem per cas un martell. Els mercats són maneres humanes d'organitzar els intercanvis en societats complexes. Podriem no intercanviar, no relacionar-nos econòmicament, no haver assistit al sorgiment dels "burgs" medievals entorn als encreuaments de camins on s'intercanviaven bens i que el pagès no hagués sortit a la recerca d'un bon bescanvi per a gestionar el revolucionari excedent agrari. Tot molt bé, només que no és humà. Benvinguts a la realitat de l' oiko nomos.
Ara bé, igual que amb un martell tu li pots fotre una cleca letal a un vianant desprevingut i no per això la gent dirà "prohibeixin els martells! eines demoníaques", els mercats seran el que nosaltres volguem que siguin. Si algú va a plaça a timar, el que cal tancar és al timador, no la plaça! I és per això que els veritables irresponsables dels temps que correm són els comercialitzadors de productes hipotecaris subprime, els estructuradors de deute financer i els maquilladors de les agències de rating. Per no parlar dels vigilants dels mercaders, errats aplicant el laissez faire: SEC, CNMV et al. No pas els mercats com a institució funcional o manera teòrica d'intercanviar.
Per altra banda, Coscubiela incidia, cap al final de la seva conferència, en el poder de la comunicació i la batalla pel seu control. De manera gairebé simultània a que ell el cités, m'enrecordava de Manuel Castells i de la seva trilogia "El poder de la información", que fa nou anys quan feia Ciències Polítiques em feia una mandra terriblle llegir. Tant Castells com Coscubiela estan molt interessats en "una guerra que de moment molt pocs però poderosíssims agents hi estan involucrats de manera sigilosa, però serà la guerra que tots patirem en un futur". I "hi arribarem tard", afegia Coscubiela.
Em va agradar una lectura brillant de les conseqüències del debilitament dels sistemes tributaris. Ja fa uns mesos que en aquesta mateixa tribuna reflexionava sobre els impostos com a fets constitutius de ciutadania i com a quotes d'un club anomenat Democràcia. Coscubiela assenyala la capacitat darrerament dels grans fons d'inversió de fer sortir els presidents de diversos països a la palestra a dir que les mesures que es prenen són "requeriments dels mercats internacionals". Veiem que, sota una pretesa capa de no-intencionalitat política d'aquestes forces econòmiques, no fan res més lluny que imposar al poder democràtic receptes. I ves per on, l'antidot és tenir uns comptes públics que no depenguin en excés del recurs de l'emissió de deute. Encara resultarà que els impostos són medicina democràtica!
Em vaig quedar també amb una visió de tints predatoris. Una visió generada a partir del curiós fet que els índex financers internacionals del sector públic castiguin Espanya quan l'endeutament públic té millor salut que en molts països. La resposta és que en veritat, el que medeixen subrepticiament els índex és la capacitat de rescatar-nos a tots plegats, en relació a l'estat del deute privat.
I això és així perquè les economies domèstiques han de solucionar cada cop més un finançament deficient del seu consum atantsant-se als mercats de deute, si volen gaudir de la il·lusió puntual d'un poder adquisitiu similar. I això farà que cada cop més la situació estigui en mans dels creditors. Frase contundent: "Per mantenir el poder adquisitiu sense modificar les estructures de dominació ni les condicions objectives socials, paulatinament les societats han anat substituïnt el poder adquisitiu per la capacitat d'endeutament". Demolidor.
Una mena de corriol que va des d'una socialdemocràcia ben assentada sobre la legitimitat i la captació de recursos públics provinents d'àmplies capes de "classe mitjana", passant per un consumisme que aceleri les decisions de compra i redueixi els cicles de vida útil de tot, un neoconservadurisme que debiliti les estructures estatals i, a la fi, una societat deutora dels fons d'inversió fins l'extenuació.
La visió que em provoca aquesta reflexió és la dels dementors de Harry Potter succionant classes mitjanes per tot Occident i, en acabat, quan ja no queden consumidors i tots són "classe baixa" , segueixen sostenint el model desplaçant-se per la terra cap als territoris de les noves classes mitjanes emergents dels BRICs. I torna a començar/succionar: predar poder adquisitiu per intercanviant-lo per deute.
En definitiva, tot un seguit d'apunts i reflexions sobre una conferència força estimulant.
Coachee
Serveixi també una mica aquest blog per acontentar La Tere, va. Parlem d'ella. Avui he tingut entrevista de creixement personal amb la Griselda Solà. Ella és la formadora responsable de l'àrea d'aquest mateix nom, i professionalment és consultora i coach. Podriem dir que per una hora i mitja m'he converit en coachee.
Arribo a l'entrevista amb el mateix escepticisme que em provoca tot el Programa. I en surto rectificant les expectatives. No havia tingut oportunitat anteriorment de conversar amb calma amb la formadora i crec que ens hem entès. Ambdós abordem una fructífera xerrada amb sinceritat.
Després d'una estona xerrant, i a banda del seu amable oferiment a "entrenar-me" en la recerca dels mètodes més adequats per enfrontar un bon procés de sel·lecció professional, extrec tres conclusions organitzacionals:
Primera- Dinàmica de l'edifici: Es tindrà èxit en la mesura que se sigui capaç de fer un constant exercici de desfamiliarització per recordar que l'organització no és el que passa dins les quatre parets i cinc pisos d'un edifici. I assumir amb coherència totes les conseqüències derivades d'aquest exercici.
Segona- Dinàmica de l'estrella: Es tindrà èxit en la mesura que l'organització superi patrons de comunicació i coordinació interna basats en un esquema d'estrella on el centre acumula informació -i per tant, poder-. Millora pura i dura en gestió del coneixement, vaja.
Tercera- Defensa del solar: Aquesta me la guardo per a mi. Metàfora de la construcció. Tindré èxit en la mesura que sàpiga "defensar el solar".